La revoluci¨® dels saltataulells
Una exposici¨® recupera el CADCI, una de les ¡®f¨¤briques¡¯ del catalanisme esborrades el 1939
La feinada fa por. El DERD (Delegaci¨®n del Estado para la Recuperaci¨®n de Documentos) ¨¦s una piconadora: del 28 de gener al 3 d¡¯abril de 1939, 1.690 escorcolls. Uns 25 al dia. Barcelona de cap per avall: Generalitat, Ajuntament, partits, diaris, domicilis... S¡¯ho enduen tot. ?s el bot¨ª de guerra, per¨° sobretot ¨¦s informaci¨®: noms, adreces, carnets, papers... 160 tones de documentaci¨®. Qualsevol cosa pot servir per perseguir, reprimir i eliminar tota persona i entitat considerada enemiga del r¨¨gim. Atenci¨®: a la rambla de Santa M¨°nica, n¨²mero 25 (avui 10), no donen l¡¯abast. Necessiten set dies de febrer: 169 sacs. Apareixen papers de tots els colors. Socis d¡¯esquerres, de dretes, cat¨°lics, laics.... Andreu Nin, Antoni Rovira i Virgili, Eugeni d¡¯Ors, Francesc Camb¨®, Francesc Maci¨¤, Josep Puig i Cadafalch, Frederic Rahola, Josep Maria Folch i Torres, Josep Tarradellas, Manuel Carrasco i Formiguera, Manuel Serra i Moret, Pompeu Fabra... I aix¨ª fins a 20.000 m¨¦s. 74 anys m¨¦s tard emergeix el saqueig del CADCI, el m¨¦s gran (despr¨¦s del de la Generalitat) fet per la dictadura.
Per primer cop es podr¨¤ veure part d¡¯aquest fons restitu?t ¡ªera a Salamanca¡ª a l¡¯exposici¨® Els papers del CADCI. Mem¨°ria recuperada, que s¡¯inaugura dimarts vinent al Castell de Montju?c (organitzada per l¡¯Ajuntament de Barcelona i fruit de les investigacions de Neus Moran). S¨®n els papers humans del CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comer? i de la Ind¨²stria). Gr¨¤cies als treballs de Moran, que hi est¨¤ fent la tesi doctoral, apareix una entitat encara esborrada, de la qual fins ara hi havia nom¨¦s pinzellades o retrats parcials: Los obreros del comercio (Dykinson), de diversos autors, i Catalanisme i moviment obrer: el CADCI entre 1903 i 1923, de Manuel Lladonosa (Publicacions de l¡¯Abadia de Montserrat). Ara ja hi s¨®n tots els papers de la revoluci¨® dels saltataulells.
F¨¤brica d¡¯emprenedors. Xist, xist... ¡°V¨®s, jove dependent...¡±. I l¡¯aprenent, el dependent, el saltataulells, es gira i escolta: ¡°El jove meritori que entra avui a l¡¯escriptori o al magatzem pot haver esdevingut dem¨¤ el cap de la casa comercial. Sabeu, amic, quines s¨®n les condicions essencials d¡¯una brillant carrera per a un jove negociant? S¨®n tres: Treball, Honradesa, Estudi¡±. I on es fa aix¨°? Al CADCI, ¨¦s clar. El 15 de mar? de 1903, al voltant d¡¯una taula d¡¯Els Quatre Gats, 14 dependents de comer? funden l¡¯entitat. Volen ¡°agrupar els dependents del comer? i de la ind¨²stria per aconseguir el millorament moral, cultural, f¨ªsic i material dels associats, d¡¯acord amb els principis autonomistes i d¡¯una sana i convivent catalanitat¡±. El CADCI ¨¦s un nou producte, ¨¦s una f¨¤brica d¡¯emprenedors. Una ind¨²stria humana de la formaci¨® i la cultura. Un laboratori de professionals de l¡¯empresa.
Centenars de joves dependents fan cua per veure el producte. Hi ha cinc l¨ªnies de fabricaci¨®: Organitzaci¨® i Treball, Educaci¨® i Instrucci¨®, Socors Mutus, Esports i Excursions, i Propaganda. Conven?, conven?. Els aprenents ja entren el 1904 a les Escoles Mercantils. Aqu¨ª es donen classes de comptabilitat, comer?, taquigrafia... Fins a 40 mat¨¨ries! Idiomes (angl¨¨s, alemany, franc¨¨s, itali¨¤, esperanto, ¨¤rab). ?xit. M¨¦s de 2.000 inscrits. Amb preus a l¡¯altura de la butxaca i amb la riquesa del dem¨¤ com a somni: universitat de l¡¯ascensor social del taulell al despatx.
Al CADCI aprenen de tot. ?s l¡¯MBA de la reivindicaci¨® professional: campanyes per demanar el tancament de les botigues a les vuit del vespre i evitar les jornades de m¨¦s de 12 hores; millora de sous, jubilaci¨®, vacances... Estudien el m¨¤ster del primer networking catal¨¤: l¡¯entitat t¨¦ delegacions als cinc continents (Manila, Hamburg, Buenos Aires, Ginebra, Zuric, Col¨°nia, el Paraguai, Lima, Alger, Rio de Janeiro... i una comissi¨® per fomentar el comer? amb ?sia i ?frica). A m¨¦s, es llicencien en salut i serveis jur¨ªdics: assist¨¨ncia per soc¨®rrer els associats ¡ªi la seva fam¨ªlia¡ª en casos de malaltia, atur, invalidesa i mort. I es titulen en esports: Joan Gamper hi fa esgrima, per¨° tamb¨¦ hi ha excursionisme, esqu¨ª, futbol, vela, boxa, rem, esgrima, patinatge, rugbi, tenis, beisbol, gimn¨¤stica...
El CADCI ¨¦s tamb¨¦ una universitat a dist¨¤ncia amb una xarxa per tot Catalunya: Sabadell, Badalona, Lleida, Tarragona, Girona, Manlleu, Manresa, Terrassa, Vic, Valls, Igualada, Esparreguera... Provat el producte, l¡¯¨¨xit ¨¦s desbordant. S¡¯ha d¡¯ampliar la f¨¤brica. El 1914 el CADCI es trasllada al 25 de la rambla de Santa M¨°nica. Un edifici comprat ni m¨¦s ni menys que al C¨ªrculo Ecuestre. Seran 320.000 pessetes pagades per tots els socis. El CADCI ja ¨¦s la central nuclear de la meritocr¨¤cia.
F¨¤brica de catalanistes. Surt la bandera del forn. L¡¯11 de setembre de 1914 el CADCI recupera la commemoraci¨® de la Diada. El catalanisme ¨¦s un producte molt marca de la casa, per¨° amb disseny original. Ho afirma el soci Antoni Rovira i Virgili: ¡°Aquest Centre ¨¦s una f¨¤brica de patriotes, i la nostra sort m¨¦s gran, la sort m¨¦s gran per a Catalunya, f¨®ra que cada estament social tingu¨¦s una f¨¤brica com aquesta¡±. El CADCI col¡¤loca el seu producte a tots els mercats. T¨¦ socis de tots els partits: la Lliga, la Uni¨® Catalanista, Estat Catal¨¤, Uni¨®, ERC, PSUC... ?s la f¨¤brica gran del catalanisme. Si s¡¯obre la porta es pot veure Francesc Camb¨® donant classes de m¨¤rqueting (el primer cop que s¡¯ensenya aquesta mat¨¨ria!) i quan acaba la seva sessi¨® hi entra el dirigent comunista Andreu Nin per impartir comer?. El muntac¨¤rregues del catalanisme funciona des de baix de tot...
El CADCI ¨¦s la primera entitat que integra els vinguts de fora oferint classes de catal¨¤. A partir d¡¯aqu¨ª, molts nous catalans passaran als partits pol¨ªtics. Per¨° el muntac¨¤rregues tamb¨¦ sap anar de dalt cap a baix: gr¨¤cies al mecenatge de socis que s¨®n grans empresaris ¡ªcom els magatzems Jorba¡ª, fins i tot es paguen fiances als detinguts per activitats catalanistes i per les vagues pels horaris del comer?, aix¨ª com una l¨ªnia de microcr¨¨dits perqu¨¨ els aprenents puguin enlairar-se.
El catalanisme que fabrica el CADCI ofereix productes per a la Catalunya endins: instaura la Diada de la Llengua Catalana i en demana l¡¯oficialitat. I tamb¨¦ produeix per a la Catalunya enfora: durant la Primera Guerra Mundial crea el Comit¨¨ d¡¯Ajuda als Voluntaris Catalans. Molts socis lluiten enquadrats a l¡¯ex¨¨rcit franc¨¨s sota les ordres del general Joffre. Acabat el conflicte, un grup de socis impulsen el Comit¨¨ Pro Catalunya per difondre l¡¯esfor? dels Voluntaris Catalans i demanar a la Societat de Nacions que donin suport a l¡¯autodeterminaci¨® de Catalunya. En aquest comit¨¨ el soci Vicen? Albert Ballester crea la bandera estelada.
El CADCI produeix al detall i a l¡¯engr¨°s: entre 1918 i 1919 l¡¯entitat promou una campanya per l¡¯autonomia; el 1922 veu n¨¦ixer a la seva seu l¡¯Estat Catal¨¤ de Francesc Maci¨¤; el 1923, la signatura del pacte GALEUSCA... I el 1923, la Dictadura de Primo de Rivera tanca la f¨¤brica: n¡¯empresona la direcci¨®, persegueix els socis i hi posa una nova junta de sicaris del Sindicato Libre.
Amb l¡¯arribada de la Rep¨²blica, el CADCI torna a pujar la persiana i a produir ideologia. El 24 d¡¯abril de 1932 convoca la manifestaci¨® a favor de l¡¯Estatut: aplega 200.000 persones. I tamb¨¦ continua fabricant la seva l¨ªnia de productes socials: la vaga dels treballadors dependents i mercantils del novembre de 1933 torna a fer tancar el CADCI per ordre del governador civil. Per¨° el lock out m¨¦s soroll¨®s ¨¦s el 1934. Els Fets d¡¯Octubre. Com assenyala Moran, ¡°s¨®n moments en qu¨¨ es radicalitzen l¡¯obrerisme i el catalanisme, i el discurs del CADCI tamb¨¦ s¡¯accentua ajuntant tots dos aspectes; i el centre ¨¦s el punt de trobada ¡ªEstat Catal¨¤, Partit Catal¨¤ Proletari, Bandera Negra, Nosaltres Sols, Palestra¡ª dels defensors de la proclamaci¨® de l¡¯Estat Catal¨¤¡±. Els canons apunten l¡¯objectiu. Des de les Drassanes, l¡¯ex¨¨rcit bombardeja l¡¯edifici: moren els socis Jaume Compte, Manuel Gonz¨¢lez Alba i Amadeu Bardina. El centre es clausura i se n¡¯empresona la direcci¨® i alguns socis. El CADCI passa de 20.000 afiliats a 2.000. Trontolla la producci¨® de la f¨¤brica ¡°garant del catalanisme¡±, segons Moran.
F¨¤brica de guerra. El sol democr¨¤tic de les eleccions de febrer de 1936 torna a obrir el CADCI. La ind¨²stria ¨¦s a ple rendiment en totes les l¨ªnies de producci¨®. I se n¡¯hi afegeixen de noves: organitzaci¨® de l¡¯Olimp¨ªada Popular del juliol.... I la Guerra Civil. Res no s¡¯atura: es multiplica. Entre 1936 i 1939 es fan m¨¦s de 60.000 carnets de l¡¯entitat. A m¨¦s de la seva producci¨® habitual, la seu del CADCI ¨¦s una f¨¤brica de la rereguarda i d¡¯ajuda al front: s¡¯hi estableix l¡¯Oficina de Socors Roig Internacional; es crea un punt d¡¯allistament de voluntaris i es forma el Regiment Pirinenc. Per¨° el CADCI juga un paper essencial en la col¡¤lectivitzaci¨® d¡¯empreses. Despr¨¦s del desgavell, el 1937, la Generalitat promou el decret de col¡¤lectivitzaci¨®. El CADCI es fa c¨¤rrec de bona part de les empreses pel fet de ser una entitat referent en la gesti¨® empresarial. ?s la pugna pel poder dels treballadors entre la CNT-FAI i el CADCI. Els enfrontaments s¨®n constants, ja des del juliol de 1936, quan treballadors del Bar?a, que s¨®n socis del CADCI, aconsegueixen assumir la direcci¨® del club i paralitzar-ne la requisa per la CNT-FAI. ¡°El CADCI t¨¦ poder i una visi¨® catalanista que no tenen la resta de sindicats, per aix¨° el volen absorbir¡±, mant¨¦ Moran.
La restituci¨® pendent
L¡¯octubre de 1991, el jutjat de primera inst¨¤ncia n¨²mero 6 de Barcelona emet una sent¨¨ncia surrealista. Refusa tots els raonaments exposats en la demanda que presenta el CADCI per recuperar la seva seu de la rambla de Santa M¨°nica. L¡¯argument judicial ¨¦s que la llei de 9 de febrer de 1939, de Responsabilitats P¨²bliques, va extingir el CADCI. I ho rebla amb el decret del 31 de gener de 1944 signat per Franco que aix¨ª ho ratifica. No nom¨¦s s¡¯avala un saqueig, sin¨® que es d¨®na validesa a la llei d¡¯una dictadura. Als leg¨ªtims propietaris, els socis del CADCI, no se¡¯ls reconeixen els seus drets.
Per¨° tot parteix del 1976: un grup de socis del CADCI comencen a reclamar els drets i b¨¦ns de la instituci¨®. A difer¨¨ncia de partits pol¨ªtics i sindicats, el CADCI no el legalitzen; per tant, ¨¦s com si no exist¨ªs i els seus socis no tenen dret a reclamar res. Mentrestant, el 1984 el Ministeri de Treball cedeix, en usdefruit, l¡¯edifici del CADCI al sindicat UGT. I el 1997, gr¨¤cies a la mediaci¨® de la Generalitat, es deixa al CADCI un despatx diminut del seu edifici original. No ¨¦s fins al 2007, amb la Llei de Mem¨°ria Hist¨°rica, que es deixa sense efectes la Llei de Responsabilitats Pol¨ªtiques de 1939. Es reconeix finalment el CADCI i el 2009 l¡¯entitat sol¡¤licita de nou els seus b¨¦ns, que a m¨¦s de la seu de la rambla de Santa M¨°nica, sumen 55 edificis a tot Catalunya (i desenes sense localitzar encara) i comptes bancaries, entre d¡¯altres. Tot pendent des de 1939.
El CADCI tamb¨¦ fabrica per al front: el 1938 mobilitza 5.000 socis per anar a lluitar amb l¡¯ex¨¨rcit popular de Catalunya. No hi ha temps per a res m¨¦s. El 26 de gener l¡¯ex¨¨rcit franquista s¡¯apropia del CADCI. El 17 de febrer desembarca el DERD. I una gran i mort¨ªfera goma d¡¯esborrar ho fa desapar¨¨ixer tot.
El CADCI continua a l¡¯exili. Per¨° fins el 2012 no es veuen els papers on viu tot. El Govern espanyol i la Generalitat reconeixen la personalitat jur¨ªdica del CADCI i s¡¯acorda el retorn de tot l¡¯arxiu confiscat: ¨¦s el dip¨°sit m¨¦s gran recuperat de Salamanca. Tornen 68.527 documents de l¡¯espoli de 1939. El CADCI els cedeix a l¡¯Arxiu Nacional de Catalunya com a patrimoni col¡¤lectiu del pa¨ªs. Encara queden pendents de retorn 35.670 documents conservats en m¨¦s de 450 caixes. En el seu 110¨¨ aniversari, els saltataulells tornen a tenir producte a la f¨¤brica.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
