Corbera, un poble anihilat

Joan Antonio Monta?a, cap d¡¯estudis de l¡¯escola Puig Cavaller de Gandesa, historiador local i art¨ªfex de la recuperaci¨® del poble vell de Corbera, un dels s¨ªmbols m¨¦s poderosos d¡¯aquell cruent episodi de la guerra, avisa: ¡°La Batalla de l¡¯Ebre es pot perdre dos cops, el segon per l¡¯oblit, enterrada sota els molins de vent¡±, els artefactes fora mida presents en tots els racons de la Terra Alta.

Monta?a, fill de Corbera i entusiasta del patrimoni hist¨°ric de la seva terra, no accepta la comparaci¨® que de vegades es fa de Corbera amb Gernika, totes dues poblacions anorreades a la Guerra Civil pels nacionals, encara que de la destrucci¨® de la poblaci¨® basca se¡¯n va encarregar l¡¯aviaci¨® nazi de la Legi¨® C¨®ndor, que feia provatures de bombardejos sobre poblaci¨® civil, t¨¨cnica que va aplicar massivament a la Segona Guerra Mundial.

¡°Corbera s¡¯assembla m¨¦s a Belchite. S¨®n dos pobles rurals al mig de front. Franco va voler conservar Belchite destrossat ¡ªva ser bombardejat pels republicans¡ª per fer visible la ¡°barbarie roja¡±. Altrament, el que va pretendre el r¨¨gim guanyador de la guerra a Corbera va ser esborrar la destrucci¨® innecess¨¤ria provocada per l¡¯aviaci¨® i artilleria, que van destruir el 90% del poble; no hi va quedar ni un vidre ni una teulada sencera, i la immensa majoria de les cases eren inhabitables en acabar la batalla.

El catedr¨¤tic d¡¯Hist¨°ria Contempor¨¤nia Josep S¨¢nchez Cervell¨® explica l¡¯acarnissament en dos fets: l¡¯un, que els franquistes creien que l¡¯estat major republic¨¤ era al poble, i l¡¯altre, que Corbera es troba al bell mig de l¡¯escenari de la batalla, en l¡¯eix de la penetraci¨® republicana el 25 de juliol, i en l¡¯eix de l¡¯atac dels franquistes en la contraofensiva definitiva, la que acabaria el 16 de novembre amb l¡¯ex¨¨rcit de l¡¯Ebre a l¡¯altre costat de riu.

S¨¢nchez Cervell¨® argumenta: ¡°La Batalla de l¡¯Ebre i l¡¯anorreament del poble de Corbera responen a la concepci¨® de la guerra ancestral, que est¨¤ m¨¦s prop dels conceptes arcaics de la Primera Guerra Mundial que dels principis moderns de la Segona. A l¡¯Ebre, i a Corbera en concret, Franco va aplicar la seva experi¨¨ncia africana: triturar el terreny amb l¡¯artilleria i l¡¯aviaci¨® durant hores i hores i despr¨¦s passar-hi el rodet de la infanteria sense mirar baixes. ?s un concepte de guerra colonial que Franco aplica a desgrat d¡¯alguns dels seus generals, com Kindel¨¢n o Aranda, i del mateix Mussolini, que estaven a favor de sistemes moderns de mobilitat de tropes¡±.

L¡¯opini¨® de l¡¯historiador i militar Ram¨®n Salas Larraz¨¢bal ¡ªva participar en la Batalla de l¡¯Ebre com a tinent franquista, despr¨¦s arribaria a tinent general, i poc sospit¨®s d¡¯antifranquista¡ª estaria segurament d¡¯acord amb l¡¯explicaci¨® de S¨¢nchez Cervell¨®, un home d¡¯esquerres. A la seva monumental i documentada obra Historia del Ej¨¦rcito Popular de la Rep¨²blica (La Esfera de los Libros, 2006), Salas Larraz¨¢bal defineix la Batalla de l¡¯Ebre com un ¡°choque de carneros¡±, aquells animals que s¡¯entesten a donar-se fenomenals cops de cap hores i hores sense profit.

Salas Larraz¨¢bal creu que a la Batalla de l¡¯Ebre, ¡°la m¨¦s sagnant... la m¨¦s innecess¨¤ria i absurda¡± de la Guerra Civil, no es ventilava altre inter¨¨s que fer repassar el riu Ebre a aquells que el passaren sense perm¨ªs. No hi havia un altre designi que el d¡¯imposar al contrari la pr¨°pia voluntat...¡±. I conclou: ¡°El pitjor procediment que s¡¯oferia als nacionals l¡¯agost de 1938 per derrotar el contrari era ofuscar-se en una cega lluita de mascles cabruns¡±.

I al mig d¡¯aquella baralla de bocs hi havia Corbera, que s¡¯emport¨¤ les bombes i la destrucci¨®. Aix¨° ¨¦s el que el r¨¨gim franquista no va voler que les futures generacions veiessin. Ho va intentar en proposar construir un poble nou arrenglerat a la carretera nacional 420. Sigui perqu¨¨ el poble vell destrossat portava mals records ¡ªmolta gent el veia com una zona male?da, precisa Monta?a¡ª i es volia fer foc nou, sigui per raons econ¨°miques ¡ªera m¨¦s barat construir, a poc a poc, una casa nova que no pas reconstruir la vella¡ª i amb les facilitats que va donar el r¨¨gim franquista, majorit¨¤riament els corberans van deixar la Montera, el tur¨® on est¨¤ enclavat el poble vell, ple d¡¯hist¨°ria, car¨¤cter i tradici¨®, i van comen?ar una nova vida al pla, amb uns carrers nous, geom¨¨trics, freds i sense personalitat.

Monta?a explica que, nom¨¦s acabar la batalla, la gent torn¨¤ dels camps on s¡¯havia refugiat i intent¨¤ subsistir a les cases enrunades, sense diners, llum ni aigua. En un proc¨¦s que s¡¯allargass¨¤ fins als anys setanta, la gent es va anant construint les noves cases a la carretera aprofitant balcons sencers, llindars, bigues i portes baixats de les cases velles.

Un fet excepcional a la contrada va contribuir a eliminar part del patrimoni hist¨°ric que suposaven les runes. L¡¯any 1968, Jaime Camino va rodar escenes de la pel¡¤l¨ªcula Espa?a otra vez al poble vell. El film evoca les mem¨°ries d¡¯un metge americ¨¤ de les Brigades Internacionals que torna a Espanya per un congr¨¦s i va a l¡¯Ebre a recordar temps passats. Els protagonistes es passegen pel poble vell mentre el metge recorda els temps de guerra, i qu¨¨ hi ha millor per recrear l¡¯ambient b¨¨l¡¤lic i donar versemblan?a que provocar explosions que van acabar d¡¯arrasar una zona del poble?

Abans la Diputaci¨® de Tarragona, presidida pel fill de Corbera i advocat franquista Josep Clua Queixal¨®s, havia elaborat un pla per teular l¡¯esgl¨¦sia de Sant Pere i fer del poble vell un turonet enjardinat ple de pins, tot aplanant les cases en runes. No es va arribar a portar mai a la pr¨¤ctica, explica Joan Antonio Monta?a, que, tot i aix¨°, recorda que una mica m¨¦s tard, al anys setanta, els nois i noies de l¡¯escola del poble van fer plantacions de pins que avui encara es poden veure en llocs nets de runes.

Tot i els intents conscients i els inconscients d¡¯esborrar la mem¨°ria hist¨°rica, el poble vell de Corbera conserva encara avui un important¨ªssim patrimoni arqueol¨°gic i hist¨°ric, tant que la Generalitat, el 1992, el declar¨¤ B¨¦ d¡¯Inter¨¨s Cultural. La consci¨¨ncia que el poble vell s¡¯havia de conservar va n¨¦ixer entre els corberans de tercera generaci¨® l¡¯any 1988, quan va fer 50 anys de la Batalla de l¡¯Ebre. Una s¨¨rie d¡¯actes commemoratius, explica Monta?a, van servir perqu¨¨ la gent que volia conservar i enaltir les runes se sent¨ªs amb suport. Es cre¨¤ un patronat ¡ªara reconvertit en associaci¨®¡ª per preservar el lloc, es van netejar racons i es van tallar aquells pins plantats pels escolars.