Un intel¡¤lectual discret i tossut

En ocasi¨® del centenari del naixement de Joan Teixidor, el que m¨¦s s¡¯escau ¨¦s subratllar els seus valors espec¨ªfics en el camp de la producci¨® cultural: editor de gran transcend¨¨ncia; poeta de diferents registres, relligats sempre per un estil que esdevingu¨¦ exemplar; cr¨ªtic d¡¯art que va saber propagar teoria i models a partir de la cr¨°nica d¡¯exposicions i altres esdeveniments puntuals; i sobretot, un participant sempre discretament disposat a la recerca dels bons comportaments col¡¤lectius. El seu pas per la presid¨¨ncia de la Fundaci¨® Mir¨® va ser un mostrari de l¡¯excel¡¤l¨¨ncia de les seves qualitats i de la comprensi¨® de les complexitats culturals.

Ateses les circumst¨¤ncies dels anys tristos i in¨²tils de la postguerra que li toc¨¤ viure, m¡¯atreviria a dir que, al costat de la import¨¤ncia de les pr¨°pies aportacions creatives, cal valorar la seva posici¨® ponderada i responsable respecte a qualsevol esdeveniment col¡¤lectiu de base cultural, vingu¨¦s del camp que vingu¨¦s, encara que fos lluny¨¤ de les seves ocupacions intel¡¤lectuals. Era una persona que sabia fer de la seva discreci¨® una arma de participaci¨® en all¨° que era significatiu, sobretot en l¡¯¨¤mbit cultural. En realitat, fou un dels pocs catalans que mantingueren, amb les limitacions evidents, la posici¨® de l¡¯intel¡¤lectual, encara fill de la Il¡¤lustraci¨®, que estenia el coneixement i l¡¯autoritat en el conjunt de les idees socials i pol¨ªtiques. Teixidor va ser a Catalunya un bon exemple de l¡¯intent de continuar aquell ¨¤mbit de conviv¨¨ncia i autoritat, tot mantenint un pont sobre els esgarips de la postguerra. Un intent que finalment no ha reeixit perqu¨¨ la figura de l¡¯intel¡¤lectual ha perdut aquell paper de responsabilitat. Aix¨° fa de Teixidor un personatge, encara, m¨¦s significatiu dels aspectes positius i entusiastes d¡¯una etapa dif¨ªcil que ell i els seus amics van intentar superar i van aconseguir reduir.

Un dels fen¨°mens m¨¦s freq¨¹ents en la biografia de Teixidor ¨¦s la seva pres¨¨ncia en activitats que provenien de disciplines molt diferents. Sovint, en una taula rodona o en un simposi, era l¡¯invitat que enfocava el tema des de fora de les convencions i els t¨°pics dels gremis professionals. Els arquitectes, per exemple, l¡¯utilitz¨¤vem molt sovint. Deixeu-me recordar, nom¨¦s, que quan el FAD va posar en marxa els premis anuals d¡¯arquitectura i decoraci¨®, al jurat s¡¯hi havia d¡¯incloure un tractadista d¡¯art i un artista que hi intervinguessin des de fora de la professi¨®, vinculats als nous corrents culturals. Els dos elegits foren Joan Teixidor i Llorens Artigas. Quan s¡¯inici¨¤ a Barcelona l¡¯inter¨¨s pel disseny industrial i per la fundaci¨® de diverses entitats promotores, Teixidor hi intervingu¨¦ considerant el valor col¡¤lectiu d¡¯una nova implantaci¨® cultural i professional. En diverses tert¨²lies entre uns quants arquitectes de les noves fornades, es mostrava molt interessat per l¡¯urbanisme, no nom¨¦s pel detall dels errors descomunals que en aquell moment realitzava l¡¯equip de t¨¨cnics i especuladors de l¡¯alcalde Porcioles, sin¨® tamb¨¦ per la manca d¡¯estudis d¡¯urbanisme moderns que incorporessin, per una banda, consideracions socials i econ¨°miques i, per l¡¯altra, els processos de composici¨® formal amb tot el seu bagatge hist¨°ric.

Segurament alguns dels criteris que despr¨¦s ha desenvolupat l¡¯urbanisme barcelon¨ª amb experimentaci¨® m¨¦s fonamentada s¡¯iniciaren en l¡¯apassionament d¡¯unes converses a les quals Teixidor aportava consideracions valuoses. Era sempre la veu de la generalitzaci¨® o, m¨¦s ben dit, de les idees generals que aclarien l¡¯embolic i el condu?en finalment a judicis sobre el futur del pa¨ªs i la seva cultura. La radicalitat d¡¯un intel¡¤lectual tossut i discret.