La tardor del patriarca

Ignore com han tractat els informatius de Canal 9 la not¨ªcia de la condemna de Carlos Fabra, per¨° m¡¯agradaria saber-ho. Tant pel que deia com pel que silenciava, Canal 9 era un sism¨°graf intrigant a l¡¯hora d¡¯endevinar els arcans del poder auton¨°mic valenci¨¤. Mentre es va poder veure a Catalunya, un servidor s¡¯ho passava molt b¨¦ fent elucubracions. I quan el govern valenci¨¤ decid¨ª interrompre¡¯n les emissions, els valencians que vivim en aquestes parts ho lament¨¤rem. Si res no ho impedeix, ara la interrupci¨® ser¨¤ general, i encara ser¨¤ m¨¦s lamentable. Vicent Flor opinava l¡¯altre dia que, amb el tancament de Canal 9, el PP valenci¨¤ ha com¨¦s un error grav¨ªssim perqu¨¨ ha menystingut el valor simb¨°lic que representava, per a una comunitat no del tot absent d¡¯autoestima, tindre un canal de televisi¨® propi. Tant si la gent se¡¯l mirava com si no, pel simple fet d¡¯existir Canal 9 era un actiu ¨Ccom se¡¯n diu ara- de la identitat col¡¤lectiva. Suprimint-lo a la brava, el PP local no solament prescindeix del seu millor altaveu, sin¨® que genera un greuge col¡¤lectiu. ?s un bon argument, o m¡¯ho sembla, per¨° la ciutadania fins ara els ha consentit tantes coses, i tan grosses, als nostres actuals governants que un no sap ja qu¨¨ pensar.

En tot cas, la de la condemna de Carlos Fabra ¨¦s una not¨ªcia dif¨ªcil de callar. Dilluns, moltes cadenes de televisi¨® s¡¯hi van estendre i, dimarts, presidia les portades d¡¯almenys dos diaris: el Mediterr¨¢neo de Castell¨® i l¡¯Ara de Barcelona (cal dir que, al marge d¡¯aquesta coincid¨¨ncia, el contingut de les informacions de l¡¯un i l¡¯altre tenien un to prou diferent). La sent¨¨ncia resol un proc¨¦s que ha durat 10 anys, pel qual han passat 9 jutges i 4 fiscals i que ha sigut molt treball¨®s. Tant que, el 2012, el jutge Jacobo Pin Godos arrib¨¤ a sol¡¤licitar un recurs d¡¯empara al Consell General del Poder Judicial contra l¡¯Audi¨¨ncia Provincial de Castell¨® perqu¨¨ aquesta ¡°havia atemptat contra la seua independ¨¨ncia com a jutge instructor¡± del cas. Com a mostra de l¡¯espin¨®s recorregut del plet no est¨¤ malament. Com que cal suposar que l¡¯acusat recorrer¨¤ al Suprem, no podem donar el cas per definitivament concl¨°s, per¨°, de moment, l¡¯expresident de la Diputaci¨® de Castell¨®, i durant molts anys president del PP i de la Cambra de Comer? de la prov¨ªncia, entre altres coses, ha sigut condemnat a quatre anys de pres¨® per delictes fiscals continuats, entre 1999 i 2003, i a pagar 1¡¯4 milions d¡¯euros de multa. La seua exdona, Amparo Fern¨¢ndez, ha rebutg la pena de dos anys de pres¨® i una multa de 540.000 euros. D¡¯altra banda, se l¡¯ha absolt del delicte de suborn i de tr¨¤fic d¡¯influ¨¨ncies per falta de proves, tot i que la sent¨¨ncia sost¨¦ que la conducta de l¡¯imputat ¨¦s sospitosa.

La just¨ªcia se cenyeix a proves i no a sospites, i, per tant, hem de considerar provat, com a m¨ªnim, que Carlos Fabra va defraudar reiteradament a Hisenda sumes elevades de diners. ?s un delicte. La not¨ªcia ¨¦s important en la mesura que ho ¨¦s el reu. Carlos Fabra va ser president de la Diputaci¨® de Castell¨® des del 1995 fins al 2011. Des que Victor¨ª Fabra Gil ¨C dit l¡¯ag¨¹elo Pantorrilles- acced¨ª per primera vegada al c¨¤rrec l¡¯any 1868, 7 membres de la seua fam¨ªlia han presidit aquesta instituci¨®. D¡¯aix¨°, en altres temps se¡¯n deia un cacicat. Es podria dir que, des d¡¯abans de n¨¤ixer, quan son pare va entrar a Castell¨® amb l¡¯ex¨¨rcit franquista, Carlos Fabra tenia assegurat el govern de la Diputaci¨® per poc que se sabera moure. I ausades que s¡¯ha mogut. Fabra ha sigut un dels pol¨ªtics m¨¦s atrabiliaris, vexatoris, xulescos i rabi¨¹ts que hem hagut de patir en aquesta pena de pa¨ªs, per¨° res ha fet que li trontollara la poltrona, ni la molt dubtosa gesti¨® dels diners p¨²blics, ni la persistent ombra de corrupci¨® que l¡¯envoltava, ni 10 llargs anys d¡¯imputacio judicial, ni tan sols el fiasco espectacular de l¡¯aeroport de Castell¨®, coses que haurien acabat amb la carrera del m¨¦s pintat a tot arreu. Al contrari, en comptes de caure, no ha parat de rebre parabens i besamans i encomis arriscad¨ªssims com el que va proferir no fa tant ni m¨¦s ni menys que Mariano Rajoy: Carlos Fabra era, fins dilluns, ¡°un pol¨ªtic i un ciutad¨¤ exemplar¡±.

Cal recon¨¦ixer que Rajoy s¡¯ha afanyat a disculpar-se per haver donat suport a un personatge condemnat per la just¨ªcia. No ¨¦s el cas del president de la Generalitat, Alberto Fabra, qui considera que la sent¨¨ncia no ha de tindre repercussions pol¨ªtiques, perqu¨¨ el condemnat fa temps que no t¨¦ cap c¨¤rrec en el partit. En realitat, no fa tant de temps. L¡¯altre Fabra abandon¨¤ la Diputaci¨® el 2011 i no deix¨¤ la presid¨¨ncia del PP de Castell¨® fins al 2012, quan ja feia 9 anys que estava imputat. Fins dilluns, el poder de Carlos Fabra dins del PP de Castell¨® era enorme. Si no m¡¯equivoque, la seua companya sentimental Esther Pallard¨® continua sent vicepresidenta de la instituci¨® que ell va governar com un rei absolut. No es poden rentar les mans amb aigua del Millars com un Pilat qualsevol, al¡¤legant que es tracta d¡¯un ciutad¨¤ particular i prou.

Ara, Fabra ha hagut de donar-se de baixa del partit la secci¨® castellonenca del qual va governar a discreci¨®. Mant¨¦, aix¨° s¨ª, la presid¨¨ncia de la Cambra de Comer? (si ¨¦s que aquesta instituci¨® tolera que la presidesca un convicte), per¨° cal presumir que el seu pas per la pol¨ªtica ha acabat. El valor simb¨°lic de la dada tamb¨¦ forma part de la not¨ªcia. Com m¨¦s alt el vol, m¨¦s dura la caiguda, resa una m¨¤xima potser apropiada per a l¡¯inaugurador d¡¯un aeroport que no s¡¯enlair¨¤ mai.