Un republic¨¤ liberal

La fam¨ªlia de Salvador Espriu reunia algunes de les caracter¨ªstiques que despr¨¦s de la guerra dugueren moltes altres que es trobaren en circumst¨¤ncies semblants a adherir-se al franquisme. ?s el que f¨¦u un germ¨¤ seu, que tingu¨¦ carnet de falangista durant uns anys. Per¨° la germana no. Fill de notari, Espriu pertanyia a all¨° que ara en dir¨ªem classe mitjana alta, benestant si no rica, i religiosa. Gent d¡¯ordre, el seu pare visqu¨¦ a Madrid l¡¯ambient dels intel¡¤lectuals del 98. Durant la Guerra Civil, la casa familiar d¡¯Arenys de Mar, constru?da per un tiet besavi del poeta que fou bisbe de Cadis i de Barcelona, fou assaltada pels anarquistes. Per¨° en el seu cas les coses rodaren d¡¯una altra manera i ben aviat el poeta es trob¨¤ amb l¡¯antifranquisme. L¡¯any 1946 col¡¤labor¨¤ amb els impulsors de la revista Ariel ¡ªprimera iniciativa de resist¨¨ncia cultural catalanista¡ª, Joan Triad¨², Frederic-Pau Verri¨¦, Josep Palau i Fabre i Maria Aur¨¨lia Capmany, que el consideraven el seu mentor.

?Xavier Folch, el dirigent del PSUC que en la d¨¨cada de 1960 el va tractar per raons pol¨ªtiques, ha deixat dit el seg¨¹ent, en l¡¯obra Itineraris personals d¡¯Antoni Batista: ¡°Espriu va ser republic¨¤, i potser per aix¨° tamb¨¦ tenia un bon desig de relaci¨® amb Espanya, perqu¨¨ venia d¡¯una ¨¨poca en qu¨¨ aquesta relaci¨® havia estat possible. Una de les persones que Espriu va estimar m¨¦s ¨¦s sens dubte Am¨¤lia Tineo, una dona castellana, la seva gran amiga de tota la vida. Suposo que aix¨° tamb¨¦ va influir en ell, que tota la vida havia estat molt simpatitzant de la cultura castellana. Per¨° aix¨° que ell deia, que era republic¨¤, ho ha seguit mantenint fins al final, i no s¨¦ si aquest ¨¦s el motiu pel qual no va haver-hi telegrama del rei donant el condol per la seva mort¡±. La simpatia republicana no fou extensiva, per¨°, a l¡¯acci¨® dels republicans des de l¡¯exili, que el poeta veia amb ulls molt cr¨ªtics i que li semblava mancada ¡°de la m¨¦s petita autoritat moral¡±. No amagava la seva opini¨® negativa sobre com havien anat les coses en la Catalunya republicana. En una carta a Ricart Salvat, de la qual parla Agust¨ª Pons en la seva biografia, Espriu deixa clara la idea que els pol¨ªtics de l¡¯etapa republicana pertanyen irremissiblement a un passat que ¨¦s millor que no torni.

Espriu tingu¨¦ en vida fama de personatge solitari i m¨¦s aviat esquerp, per¨° aix¨° no vol dir que no posse¨ªs una decidida voluntat d¡¯intervenci¨® en la vida intel¡¤lectual del seu temps i d¡¯influ¨¨ncia en la pol¨ªtica, en la mesura que aix¨° era possible. Directament, mitjan?ant l¡¯acci¨® c¨ªvica, no nom¨¦s a trav¨¦s de la seva obra liter¨¤ria. Li agradava que l¡¯anessin a veure al seu pis dels Jardinets del passeig de Gr¨¤cia, on exposava el seu criteri, i mantingu¨¦ relacions directes i epistolars amb una ampl¨ªssima i diversa representaci¨® del m¨®n intel¡¤lectual i pol¨ªtic. Amb el valenci¨¤ Joan Fuster l¡¯un¨ª la idea de la llengua com a vincle entre els pa?sos que la comparteixen. S¡¯invent¨¤, m¨¦s aviat com una entremaliadura, les denominacions bacav¨¨s i rosalbacav¨¤ per a la llengua comuna de les Illes Balears, Catalunya, el Pa¨ªs Valenci¨¤ i el Rossell¨®.

Catalanista, dem¨°crata i republic¨¤, es va relacionar amb tot l¡¯espectre antifranquista

Folch explica aix¨ª, en l¡¯obra citada, com anava la participaci¨® d¡¯Espriu en el moviment dels intel¡¤lectuals antifranquistes: ¡°Amb els anys li vaig portar una gran quantitat de manifestos per firmar, cartes de protesta, etc¨¨tera. A partir de la segona o tercera vegada, sempre els firmava abans de llegir-los. Primer firmava, despr¨¦s llegia i, una vegada llegits, me¡¯ls criticava molt sovint, perqu¨¨ era una persona no gens conformista, al contrari, amb un enorme sentit cr¨ªtic. Me¡¯n criticava aspectes que de vegades eren q¨¹estions de fons i de vegades de forma o de llengua¡±. Significar-se com a opositor a la dictadura no es feia gratis. Per exemple, afegeix Folch, ¡°va firmar un document de protesta, la tardor del 62, contra les tortures fetes als miners d¡¯Ast¨²ries detinguts el maig del mateix any i contra els maltractaments a les seves fam¨ªlies. Es va fer un document dur que va portar al processament de tots els que l¡¯havien firmat. A l¡¯Espriu el van processar, i per als catalans va portar m¨¦s incomoditats que per als altres, perqu¨¨ van ser cridats a Madrid a testificar davant el jutge per recon¨¨ixer les seves firmes¡±.

Fitxat ben aviat per la policia, el van detenir com a tots els participants en l¡¯assemblea constituent del Sindicat d¡¯Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) celebrada el 1963 al convent dels Caputxins de Sarri¨¤. Hi va anar tot i que estava conven?ut que all¨° acabaria com va acabar, a la comissaria de la Via Laietana. La policia va assetjar el convent i l¡¯assemblea es convert¨ª en una tancada que va durar tres dies. Segons el relat de Folch, ¡°all¨¤ dintre, Espriu es va trobar malament, era una persona de molt poca salut, i es va estar al llit un parell de dies. Quan, el tercer dia, va irrompre la policia, a ell i al doctor Rubi¨®, que era el m¨¦s vell de tots, els van tornar als seus domicilis despr¨¦s de prendre¡¯ls declaraci¨®. Jo el vaig veure un moment a la direcci¨® de policia. No es trobava b¨¦, estava de mal humor, per¨° encara va tenir temps de comentar el desastre dels gerundis de la declaraci¨® que li havien pres els policies¡±.

La definici¨® pol¨ªtico-ideol¨°gica que m¨¦s b¨¦ s¡¯escauria a Espriu seria, segons Agust¨ª Pons, la d¡¯un catalanista, dem¨°crata i republic¨¤, que cultiv¨¤ les seves relacions amb tot l¡¯espectre de l¡¯antifranquisme, fins i tot, cap al final de la dictadura, amb Josep Tarradellas en els seus darrers anys d¡¯exili. Els comunistes el consideraven un liberal. Els socialdem¨°crates el podien considerar af¨ª. Folch afirma estar segur que no votava el PSUC, per¨° tamb¨¦ que no era anticomunista, com d¡¯altra banda indica el tipus de col¡¤laboraci¨® que tingu¨¦ en la pol¨ªtica antifranquista de l¡¯¨¨poca. En aix¨° degu¨¦ influir, explica Folch, ¡°que el seu gran amic Bartomeu Rossell¨®-P¨°rcel era comunista. I quan em va dir aix¨°, afeg¨ª de seguida que en Rossell¨® no era militant de cap partit i que no era marxista, sin¨® comunista, en el sentit que era una persona que tenia idees revolucion¨¤ries, ideals de transformaci¨® radical de la societat, per¨° sense una ideologia al darrere¡±.