Una veritat humil

Ser valent ¨¦s una cosa complicad¨ªssima. Precisament perqu¨¨ ho ¨¦s, tendim a lligar-la als actes heroics i les maj¨²scules esgarrifoses. Potser s¨ª que la valentia heroica va lligada a la gesta, per¨° la valentia que a mi em commou sol ser p¨¤l¡¤lida i humil, i aquest llibre la destil¡¤la sense cap mena d¡¯¨¨mfasi i, encara m¨¦s, sense la m¨¦s m¨ªnima presumpci¨® de fer-se el valent, el fatxenda o l¡¯heroi conspirador.

El subt¨ªtol ¨¦s exacte, Un infant a la Guerra Civil, per¨° no ¨¦s suficient per entendre l¡¯honradesa del llibre. La cosa va aix¨ª. Per estalviar-nos els roman?os que fabularia l¡¯home adult reinterpretant el nen, Albert Manent ha buscat una soluci¨® pr¨¤ctica i subtil: deixar que la Guerra Civil que va viure entre el sis i els vuit anys l¡¯expliquin dos documents privats corresponents a les dates de la guerra. L¡¯un ¨¦s el manuscrit memorial¨ªstic que va redactar l¡¯avi, Domingo Segimon, sense dots literaris per¨° amb dades crues i detallistes observades als carrers de Barcelona o al Montseny mateix.

L¡¯altre ¨¦s el dietari del pare, l¡¯home de lletres, traductor i poeta Mari¨¤ Manent, sobre el mateix per¨ªode i al mateix rac¨®. El lector coneix el segon, El vel de Maia, perqu¨¨ es va publicar fa molts anys i s¡¯ha reeditat sovint, per¨° el que ara ordeix Manent ¨¦s una tria intencionada de passatges ¨²tils per entendre la posici¨® de la seva fam¨ªlia a la guerra, i cap a on i com anaven les esperances de la vict¨°ria.

I amb tota la naturalitat del m¨®n, Manent explica que la col¨°nia burgesa refugiada a Viladrau i rodalia, integrada al clan Bofill i Mates, cat¨°lica amb convenciment i culta per elecci¨®, confiava sense vacil¡¤lar en la fi de la guerra amb l¡¯arribada de les tropes nacionals, com diu el text i el llenguatge de llavors. El terror i la mort es posa de part dels rojos, sobretot anarquistes, i segueixo el mateix codi ling¨¹¨ªstic, perqu¨¨ s¨®n aquells de qui fuig la fam¨ªlia cap a Viladrau.

Les tornades a Barcelona de Mari¨¤ Manent per entregar traduccions o parlar per r¨¤dio nom¨¦s augmenten l¡¯esgarrifan?a i refermen la confian?a en l¡¯arribada dels nacionals per aturar la cat¨¤strofe (i part terrible de la cat¨¤strofe s¨®n, naturalment, els bombardejos italians de Barcelona, amb un passatge potent¨ªssim i franc, per tocar la por amb els dits).

El comprom¨ªs amb el b¨¤ndol revoltat contra la Rep¨²blica arriba a la temeritat de refugiar els milicians desertors mentre s¡¯escolta la r¨¤dio del Vatic¨¤, anomenadaR¨¤dio Veritat, que dibuixa la il¡¤lusi¨® que ¡°tot era de color de rosa i semblava que amb el nou r¨¨gim se solucionaria tot¡±. No va anar pas exactament aix¨ª, i un cop recuperada la casa i l¡¯ordre, expulsats, fets presoners o morts els incendiaris d¡¯esgl¨¦sies i convents, Mari¨¤ Manent ¡°en pocs mesos s¡¯adon¨¤ que hav¨ªem passat de la dictadura roja a la dictadura militar¡±, que evidentment no era nom¨¦s militar, sin¨® nacionalcat¨°lica, i en aquells moments totalit¨¤ria i identificada amb els feixismes europeus.

Per qu¨¨ sona tot plegat amb aquest dring ins¨°lit de provocaci¨® quan no hi ha el m¨¦s petit rastre de provocaci¨®? Per qu¨¨ resulta heterodox aquest relat respecte del relat oficial? Potser portem massa anys empassant-nos la versi¨® purificadora i enganyosa d¡¯una guerra que van perdre els catalans. I quan de sobte alg¨² diu la veritat, ens quedem estupefactes i descobrim que molts catalans burgesos, cat¨°lics i d¡¯ordre, cultes i lletrats, no tenien cap dubte de qui volien que guany¨¦s la guerra. I no era Companys.