La corbata de Mas

Atent als detalls que envolten la decisi¨® de convocar refer¨¨ndum per a decidir qu¨¨ ha de ser Catalunya a partir del propvinent 9 de novembre, Mas llu?a una cridanera corbata blaugrana a l¡¯hora de donar la noticia sortida del conclau hagut en el palau de la Generalitat. Ben vist, un gest de complicitat amb la comunitat internacional per all¨° del rol que juga el Bar?a en l¡¯actual context, atenent que aquest partit es disputa com a m¨ªnim a dues bandes.

En la foto en qu¨¨ el president catal¨¤ es dirigia a l¡¯opini¨® p¨²blica nom¨¦s un dels acompanyants feia gala de l¡¯esmentat complement, at¨¨s que els altres dos compareixents no l¡¯usen en la seua quotidianitat. Petits detalls, ¨¦s cert, per¨° per les min¨²cies es distingeixen, i molt, els uns dels altres, ¨¦s a dir el que veritablement representen ideol¨°gicament.

Mentrestant, el president del govern espanyol, anod¨ª, trist i envellit, s¡¯afanyava a avisar que impedir¨¤ la consulta perqu¨¨ per aix¨° jur¨¤ complir i fer complir la Constituci¨®. Fins ac¨ª tot dintre de la normalitat i cadasc¨² en el seu paper m¨¦s enll¨¤ de les l¨°giques fissures ideol¨°giques que acompanyen a tots i cadascun dels protagonistes en l¡¯afer.

Tanmateix, la p¨ªndola que es ve gestant a Catalunya des de fa temps, larvada pel lamentable paper que ha desempenyorat el PP contra aquest important ap¨¨ndix de l¡¯Estat i les seues senyes d¡¯identitat, ve a resumir al meu parer el que els catalans estan veient que succeeix al sud del S¨¨nia a una velocitat endimoniada que, de seguir aix¨ª la cursa dels esdeveniments, els valencians correm seriosament el risc de convertir-nos en la part m¨¦s oriental de Castella-La Manxa.

S¡¯imaginen per un moment que al Principat hi governara el PP tal com passa al sud d¡¯aquest territori germ¨¤ en aquests precisos moments? Se¡¯ls passa pel cap un desballestament auton¨°mic en tota regla semblant al que ac¨ª patim a hores d¡¯ara, tenint en compte el deute que arrossega el govern de Mas? I si parlem de la llengua i dels s¨ªmbols distintius dels nostres ve?ns del nord? Es pot concebre all¨¤ el que ac¨ª ja ¨¦s una trista realitat?

Aquestes petites claus, si volen detalls, ens poden ajudar a fer-nos una lleugera idea del per qu¨¨ Catalunya ¨¦s i ser¨¤ sempre diferent i, incl¨²s, es puga permetre la llic¨¨ncia (el dret, al remat de tot) de fer-li un pols en tota regla a un govern sense tacte, centralista a m¨¦s no poder i contrari a la seua idiosincr¨¤sia, per no dir corrupte i no legitimat a l¡¯hora d¡¯interpretar el text constitucional, per¨° per a aplicar-lo amb tot el rigor a la resta mai comen?ant per ell mateix i els seus escandalosos actes.

Quan Camps deia el dia de la seua dimissi¨® que feia un sacrifici personal per qu¨¨ Rajoy guanyara les eleccions, no li faltava ra¨®, nom¨¦s li falt¨¤ afegir-hi que amb el seu gest s¡¯iniciava l¡¯enderroc de l¡¯estat de les autonomies comen?ant per la seua pr¨°pia. Cosa que no desitgen els catalans i que hem perm¨¨s els valencians per deixar-se engalipar absurdament des que Barber¨¢ acced¨ª a l¡¯ajuntament de Val¨¨ncia fa m¨¦s de dos d¨¨cades i tot el que ha vingut despr¨¦s con una allau demolidora.

Al capdavall, s¨®n detalls perqu¨¨ reflexionem i pensem on hi som i per qu¨¨ seguim de la m¨¤ de personatges tragic¨°mics que, com Alberto Fabra, encara confien en confondre m¨¦s el personal deixant-se caure en els bra?os de Lo Rat Penat per all¨° de seguir fil per randa les directrius su?cides de qui, per mantenir-se en el poder, pactar¨¤ amb el dimoni si fa falta abans que recon¨¨ixer l¡¯estrepit¨®s frac¨¤s a qu¨¨ estem abocats tots plegats.

Albert Ferrer ¨¦s professor de la Universidad Aut¨®noma de Chile.