Una llei fonamental

Les disposicions legals, d'entre les m¨²ltiples classificacions que poden plantejar-se, es possible dividir-les en lleis circumstancials i lleis fonamentals. Circumstancials serien aquelles que a pesar del seu inter¨¨s puntual responen a criteris temporals i eventuals, sovint filles d'una emotivitat pr¨°xima. ?s el cas per exemple de la llei italiana coneguda com Bossi-Grillo per la qual s'intent¨¤ acabar amb l'immigraci¨® clandestina (llei per cert pol.l¨¨mica despr¨¦s dels lamentables fets de Lampedusa), o de la incorporaci¨® de la cadena perpetua revisable del renovat Codi Civil espanyol com a conseq¨¹¨¨ncia de la mort de la xiqueta sevillana el cos de la qual encara no s'ha trobat.

Eixes lleis, segurament, tenen una funci¨® respectable per¨° en ocasions, com en els dos casos esmentats, s¨®n producte m¨¦s d'un estat emotiu i impressionat popular que no d'un aut¨¨ntica necessitat d'organitzaci¨® jur¨ªdica de la societat.

Les que anomenem com fonamentals serien aquelles que s¨ª pretenen incidir en la pr¨°pia organitzaci¨® social i amb aspiraci¨® de no ser soluci¨® d'un fet puntual (encara que tamb¨¦ poden ser-ho) sin¨® establir les basses perdurables de les relacions socials. Formen el que podr¨ªem anomenar com cos essencial de la convenci¨® civil.

El Pa¨ªs Valenci¨¤, despr¨¦s de la llarga nit de la dictadura franquista i de l'abs¨¨ncia de la m¨¦s m¨ªnima possibilitat d'autogovern, inaugurava amb l'Estatut d'Autonomia l'etapa m¨¦s esperan?adora en moltes d¨¨cades. Tot all¨° que en el r¨¨gim franquista (i en tants altres anteriors) semblava impossible, perseguible tamb¨¦, se'ns apareixia ara, amb l'Estatut, com una factible drecera de recuperaci¨® individual i col.lectiva, com un cam¨ª vers el recobrament identitari. Per¨° calia legislar no solament sobre problemes incidentals sin¨® amb pretensions que superaren uns temps i unes situacions concretes per esdevenir base estructural del pa¨ªs.

I la primera q¨¹esti¨® que demanava codificaci¨® era la llengua.

La situaci¨® social i legal de la llengua dels valencians durant les d¨¨cades franquistes era tan lamentable que fins i tot una expressi¨® com la de llengua vernacla una autoritat eclesi¨¤stica, per¨° amb relacions estretes amb el poder pol¨ªtic, deia que en territori valenci¨¤ era el castell¨¤ i en conseq¨¹¨¨ncia no tenia sentit fer misses o celebracions en una llengua que no era ni vern¨¢cula. O siga que el valenci¨¤ ni existia per aquelles autoritats. Simplement era una mena de patois que les classes subalternes usaven en les seues relacions internes, i que algun lletraferit emprava per escriure versos jocsfloralescos.

Des dels anys seixanta per¨° unes noves generacions, influ?des entre d'altres per Joan Fuster (la Llei d'?s i Ensenyament del Valenci¨¤ s'aprovar¨¤ en Alacant un 23 de novembre data del naixement de l'escriptor de Sueca), havia recuperat l'estima per la llengua pr¨°pia i s'iniciava un moviment social reivindicatiu. Una reivindicaci¨® que anava estretament unida a altres exig¨¨ncies com la llibertat i democratitzaci¨®. Els anys seixanta i setanta del XX encunyaren un esl¨°gan que definia perfectament eixe conjunt vindicatiu: Llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia. Llibertat com sin¨°nim de democratitzaci¨® de la vida pol¨ªtica i social; amnistia per superar els obscurs i intransigents temps d'un passat horror¨®s; i Estatut d'autonomia com demanda de recuperaci¨® de la identitat d'un poble del que la senya m¨¦s evident era la llengua.

Amb la constituci¨® del primer govern socialista de la Generalitat es planteja com inajornable propiciar una legislaci¨® que li done a la llengua pr¨°pia la capacitat de normalitzaci¨®. No solament reivindicar el seu ¨²s lliurement sin¨® recuperar el prestigi docent i literari i l'¨²s social. Les esperances i anhels s¨®n expl¨ªcits al pre¨¤mbul de la Llei per¨° no puc silenciar un par¨¤graf ara, quan complim trenta anys de la L.U.E.V. i quan sembla que alguns poders institucionals han oblidat la pr¨°pia legislaci¨® auton¨°mica, i que crec definidor de la voluntat del legislador i en conseq¨¹¨¨ncia del poble valenci¨¤: La Generalitat Valenciana t¨¦ un comprom¨ªs irrenunciable en la defensa del patrimoni cultural de la Comunitat Aut¨°noma i d'una manera especial amb la recuperaci¨® del valenci¨¤, llengua hist¨°rica i pr¨°pia del nostre poble, del qual constitueix la m¨¦s peculiar senya d'identitat.

No tot va ser f¨¤cil per¨° en la gestaci¨® de la Llei. La tasca que el govern socialista, especialment el seu conseller de Cultura, Educaci¨® i Ci¨¨ncia, Cipri¨¤ Ciscar, i els presidents del Govern, Joan Lerma, i de les Corts, Antonio Garcia Miralles, va ser transcendent. Sense els seus contactes, explicacions, el di¨¤leg constant, la capacitat de negociaci¨®, etc... no tindr¨ªem avui una Llei del Valenci¨¤. Nom¨¦s cal pensar que fins i tot alguna for?a pol¨ªtica sensible al tema ling¨¹¨ªstic no veia amb massa claredat l'obligatorietat de l'ensenyament i van ser necess¨¤ries consultes per tal de mostrar-los la conveni¨¨ncia pedag¨°gica de que el valenci¨¤ no fora una assignatura optativa sin¨® vehicular i obligat¨°ria en tots els trams formatius. El di¨¤leg fou tan constant i eficient que la Llei d'?s i Ensenyament del Valenci¨¤ no va tenir cap vot en contra (si unes poques abstencions) amb tot el que aix¨° significava per tal d'acceptar-la com una llei representativa de totes les sensibilitats i opcions ideol¨°giques del poble valenci¨¤.

La sensibilitat dels impulsors de la Llei es va manifestar igualment en indicis plens de simbolisme. La Llei es coneguda tamb¨¦ com Llei d'Alacant, perqu¨¨ va ser en esta ciutat on s'aprova en un intent de fer corresponsable la zona valenciana que sovint es tenia com la menys receptiva a disposicions sobre la llengua. Tamb¨¦ el dia de l'aprovaci¨® (ja ho esmentava abans) tenia una significaci¨® especial: era el de l'aniversari de Joan Fuster, l'autor que des d'una o altra opci¨® ideol¨°gica era referent substancial de la problem¨¤tica ling¨¹¨ªstica valenciana.

Per primera vegada, a m¨¦s de la pr¨°pia norma legislativa, es delimitaven els territoris de majoria ling¨¹¨ªstica, amb tota la problem¨¤tica que aix¨° comportava. Pensem, per exemple, que dins un mateix terme municipal amb dos o m¨¦s nuclis de poblaci¨® podia donar-se el cas de diferents majories valencianoparlants o castellanoparlants. Per¨° amb un intent pedag¨°gic lloable el valenci¨¤ era obligatori, almenys com assignatura en tot el territori, igual que el castell¨¤. Aix¨° no solament venia a dotar de les mateixes oportunitats als alumnes de qualsevol poblaci¨® sin¨® que propiciava un sentiment de correspond¨¨ncia del nostre patrimoni ling¨¹¨ªstic, en les dos lleng¨¹es, fora quin fora el lloc d'orige.

A pesar del comentari introductori d'aquest escrit tamb¨¦ les que adjetive de lleis fonamentals tenen sovint un recorregut curt. Si pensem, per exemple, en el cas espanyol de lleis tan fonamentals com les constitucions ben poques han tingut una vida tan llarga com la nostra L.U.E.V.. La nostra Llei d'Alacant est¨¤ ben viva i amb possibilitats de ser efectiva per molt de temps. Malgrat que personalment crec que unes modestes esmenes la farien encara m¨¦s desitjable. Un retoc podria ser el d'ampliaci¨® de les refer¨¨ncies a l'¨²s social. Evidentment la Llei ha estat un encert en all¨° que disposa en l'ensenyament per¨° l'¨²s continua essent la part m¨¦s feble del projecte, potser que no fora necessari esmenar la llei per¨° almenys caldria una reglamentaci¨® m¨¦s efectiva per tal que l'¨²s social tingu¨¦s m¨¦s projecci¨®. Tamb¨¦ en el cas de la topon¨ªmia, sobre tot ara que existeix una Acad¨¨mia Valenciana de la Llengua. Unes disposicions legals que permeteren un protagonisme m¨¦s evident en la correcta utilitzaci¨® dels top¨°nims em sembla escaient.

Ara celebrem els trenta anys de la L.U.E.V., trenta anys que ens han perm¨¨s recuperar, amb totes els ets i uts que vost¨¦s vulguen, recuperar la nostra senyal d'identitat m¨¦s evident que ¨¦s tant com dir que ens ha perm¨¨s ser m¨¦s valencians, recobrar la nostra capacitat de sentir-nos membres d'una col.lectivitat singular que no ¨¦s millor ni pitjor que cap altra per¨° que ¨¦s la nostra. Si com deia Sanchis Guarner qui renuncia a la seua llengua ¨¦s com qui renega de sa mare, la llei que possibilita viure en valenci¨¤ no solament ¨¦s una eina comunicativa sin¨® element essencial de la nostra manera de ser i sentir, de la nostra forma de ser valencians.

Jes¨²s Huguet ¨¦s Secretari del Consell Valenci¨¤ de Cultura y Ex-director general de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica.