Revistes de cultura

Just abans d¡¯acomiadar el trist 2013 han aparegut els n¨²meros de tardor de tres veteranes revistes valencianes, el 44 de la segona ¨¨poca de L¡¯Espill, el 76 d¡¯Afers, i el 41 de L¡¯Aiguadol?. Tant la continu?tat en el temps que aquestes soles xifres reflecteixen com la sostinguda qualitat de les tres revistes ens parlen d¡¯un esfor? i una tenacitat a prova de bombes i tamb¨¦ ens asseguren que la voluntat de civilitzaci¨® t¨¦ a Val¨¨ncia fonaments molt s¨°lids, a pesar que la situaci¨® calamitosa que ens envolta hauria de provocar un paisatge de ru?nes o un desert. Per aix¨°, cal subratllar ac¨ª el terme voluntat, perqu¨¨ si les tres revistes sobreviuen ¨¦s precisament pel decidit comprom¨ªs amb la cultura d¡¯un grapat de gent voluntariosa. Sense aquest afany personal, les desoladores condicions ambientals no ho permetrien. La sobtada desaparici¨® de Canal 9 ja ens avisa que, al nostre pa¨ªs, a hores d¡¯ara, qualsevol infraestructura s¡¯aguanta amb pingarelles. Quan es tracta de coses relacionades amb la cultura i es fan en catal¨¤, aix¨° ja fa anys que ¨¦s aix¨ª. Aquestes revistes, com les editorials i les altres plataformes, tenen un ress¨° medi¨¤tic m¨ªnim i figura que no existeixen, per¨° s¨ª que existeixen. Ens parlen de l¡¯actualitat i de llibres, aporten dades i idees, publiquen novetats, mantenen debats valuosos; estan vives, com la cultura a qu¨¨ serveixen, gr¨¤cies a la voluntat dels qui les fan. T¨¦ molt de m¨¨rit.

L¡¯Espill continua treballant per a actualitzar un discurs d¡¯esquerra cr¨ªtic i nacionalment comprom¨¦s. En el n¨²mero 44, a part d¡¯un editorial molt dur, urgit per la situaci¨® que vivim, trobem una pila de coses interessants, com ara un article de Michael Kr?tke que prova de defensar la validesa actual de Karl Marx; una revisi¨® de l¡¯assagisme fusteri¨¤ a c¨¤rrec de Roberto Rodr¨ªguez Mil¨¢n que pateix d¡¯una bibliografia estranyament esbiaixada; un recordatori, escrit per Manuel Forcano, de l¡¯extermini armeni; una sucosa entrevista a Jacobo Mu?oz, i una avaluaci¨®, de Juli Capilla, del que ha significat l¡¯any Estell¨¦s. Hi ha molts altres articles dignes d¡¯esment, com ara una ressenya de Simona Skrabec de dos llibres de Simone Weil i Rachel Bespaloff que, tot comentant la Il¨ªada, ens parlen de la humanitat. Si passem per alt que fa del sempre estrany¨ªssim Hermann Broch, inopinadament, un escriptor convencional i pol¨ªticament correcte, el text combina les incitations de la lectura amb les circumst¨¤ncies actuals dels Balcans de manera molt suggestiva.

El n¨²mero 76 d¡¯Afers ¨¦s l¡¯¨²ltim que va dirigir el malaguanyat Manuel Ardit, i s¡¯obri amb un recordatori d¡¯un altre gran historiador tristament desaparegut fa poc, Miquel Barcel¨®. Que Afers ¨¦s la millor revista d¡¯hist¨°ria que un servidor puga imaginar i que aquesta meravella s¡¯edita a Catarroja, gr¨¤cies a Vicent Olmos, des de fa m¨¦s de 30 anys ¨¦s cosa sabuda i no cal reincidir-hi. Aquest lliurament ¨¦s un monogr¨¤fic sobre Joan Ro¨ªs de Corella, i justifica de sobres el seu subt¨ªtol, Noves aportacions. Hi col¡¤laboren alguns dels millors especialistes en la nostra literatura del segle XV i en l¡¯obra de Corella, un gran escriptor que va patir una absurda postergaci¨® secular i, en bona part del segle XX, unes lectures massa superficials i simplistes. Els treballs d¡¯aquest volum il¡¤luminen el context pol¨ªtic i cultural en qu¨¨ va viure i estudien no sols les particularitats de la seua obra sin¨® la seua visi¨® del m¨®n i la seua actitud davant els assumptes del seu temps. Joan Fuster havia escrit amb massa contund¨¨ncia que en l¡¯obra de Corella no hi havia una sola idea. Per contra, del monogr¨¤fic d¡¯Afers es despr¨¦n un perfil altament simp¨¤tic de l¡¯escriptor: hipercultivat, innovador, atent als vaivens intel¡¤lectuals de l¡¯¨¨poca, not¨°riament desprejudiciat, amic de jueus i conversos i enemic de la pressi¨® inquisitorial ¨Cque li va crear problemes- i fomentador d¡¯una espiritualitat prou avan?ada. L¡¯oblit d¡¯un personatge aix¨ª en el bany maria virregnal posterior ¨¦s molt revelador. I que s¡¯haja tardat tant a comen?ar a valorar-lo dignament tamb¨¦ ho ¨¦s. Aquest n¨²mero d¡¯Afers ¨¦s un regal per als interessats en la literatura i ser¨¤ de consulta obligada d¡¯ara endavant.

L¡¯Aiguadol? ¨¦s una revista liter¨¤ria confegida a la Marina Alta d¡¯un sorprenent nivell de qualitat. En aquest n¨²mero estrena nou director, Juli Capilla, i cont¨¦ un dossier sobre literatura i cinema, centrat en els acostaments audiovisuals a la nostra narrativa que s¡¯han produ?t a Catalunya i Val¨¨ncia. La comparaci¨® ¨¦s il¡¤lustrativa. No ¨¦s que a Catalunya disparen amb p¨®lvora de rei (el millor film sobre una novel¡¤la en catal¨¤, Pa negre, ¨¦s sens dubte valu¨®s, per¨° tamb¨¦ t¨¦ ¨°bvies defici¨¨ncies de gui¨® i de posada en escena. La ind¨²stria fa el que pot, per¨° no hi ha miracles). Amb tot, hi ha hagut un treball assidu i en conjunt m¨¦s que digne que ha perm¨¦s veure relats cre?bles i atractius inserits en la pr¨°pia societat, i a m¨¦s s¡¯han estalviat oprobiosos desficacis com el film sobre Ausias March que perpetr¨¤ fa anys la nostra televisi¨®. Un bon treball d¡¯Enric Castell¨® analitza aquestes difer¨¨ncies de diguem-ne estrat¨¨gia i d¨®na un grapat de consells v¨¤lids per al futur de l¡¯audiovisual valenci¨¤. La ll¨¤stima ¨¦s que, amb la desaparici¨® de Canal 9, les possibilitats d¡¯un sector audiovisual valenci¨¤ capa? de representar la nostra literatura i la nostra societat s¡¯han redu?t pr¨¤cticament a zero. Tamb¨¦ aix¨° ¨¦s terra cremada ara. A part del dossier, L¡¯Aiguadol? ens ofereix, entre altres coses, un aplec d¡¯excel¡¤lents traduccions del poeta Geoff Page a c¨¤rrec de Jorge Salavert.

En l¡¯espai limitat de qu¨¨ dispose, he assenyalat, de les tres revistes, algunes de les coses que m¡¯han interessat a mi, que s¨®c curi¨®s de mena, per¨° que tamb¨¦ tinc ¨°bvies limitacions. N¡¯hi ha molt m¨¦s. Cadascuna d¡¯elles ¨¦s una festa d¡¯idees i de literatura. S¨®n cultura viva, ara i ac¨ª, i val la pena d¡¯atendre-la.