L¡¯horitz¨® i la terra

Durant segles la Terra va ser plana com una coca, i si alg¨² gosava travessar-la d¡¯una punta a l¡¯altra, arribat a Finisterre no tenia altre remei que girar cua o caure al vuit sideral, a les tenebres, si no ascendia, directe, al cel premiat pel tal gosadia. Per aix¨°, quan Angelita Santos Torroella va pintar el m¨®n, va fer un cub en comptes d¡¯una esfera perqu¨¨ la Terra era plana tal com marcava, i segueix marcant tothora, l¡¯horitz¨®.

No obstant aix¨°, i molt abans que ning¨² es planteg¨¦s si era rodona o plana, alg¨² es va inventar el nivell i, des de llavors, les coves i aixoplucs s¡¯acabarien transformant en arquitectura, primer dom¨¨stica i despr¨¦s tamb¨¦ monumental, i comen?aria un di¨¤leg harm¨°nic ¡ªunes vegades¡ª i estrident ¡ªd¡¯altres¡ª entre la construcci¨® i el paisatge. L¡¯obra d¡¯Adolfo Estrada (Buenos Aires, 1942) s¡¯inspira sovint en aix¨°, potser perqu¨¨ el seu pare era arquitecte i sempre ha viscut entre parets ben dissenyades. Un di¨¤leg que culmina en la seva pr¨°pia casa/estudi, situada enmig d¡¯un bosc de Girona, a Sant Mart¨ª Vell, constru?da el 1981, dibuixada per ell mateix amb l¡¯ajuda de l¡¯arquitecte Lanfranco Bombelli, fundador de la m¨ªtica Galeria Cadaqu¨¦s per honorar el seu amic Peter Harnden.

El paisatge d¡¯Estrada ¨¦s real, per¨° tamb¨¦ interioritzat i fet a mida, com a escenari constant d¡¯una mateixa obra que se succeeix i es regenera en silenci amb petites variants. Per aix¨°, des de llavors, va acotar el seu univers, ja per si mateix sempre geom¨¨tric, i el va reduir de manera gradual a l¨ªnies verticals i horitzontals, rectangles i quadrats, situats en un fons pla i llis, en el qual nom¨¦s vibra el color, aplicat per capes subtils i suaus, quasi sempre amb un cert to crepuscular i unes refer¨¨ncies formals que es remunten als pioners de l¡¯abstracci¨® geom¨¨trica m¨¦s depurada, passant pels seus admirats Ben Nicholson i Serge Poliakoff i ¡ªtal com suggereix Antoni Llena al text de la exposici¨® de la galeria A/34¡ª per l¡¯austeritat pl¨¤stica i espiritual de Giorgio Morandi.

L¡¯arquitectura i la relaci¨® amb el paisatge tamb¨¦ ¨¦s una de les constants de Ferran Freixa (Barcelona, 1950). Com Estrada, el seu repertori iconogr¨¤fic dialoga amb els autors de l¡¯avantguarda dels anys vint i trenta ¡ªen aquest cas, els fot¨°grafs¡ª en un exercici de depuraci¨® formal enva?t pel blanc i negre, amb una pluja subtil de grisos i un tractament impecable de la llum. Surrealisme i Nova Objectivitat ¡ªo Nova Fotografia¡ª planegen per les n¨ªtides c¨°pies en format quadrat de Freixa, un cl¨¤ssic per excel¡¤l¨¨ncia entre autors moderns.

Al costat de la reeixida retrospectiva de Freixa, el Centre d¡¯Art Tecla Sala de l¡¯Hospitalet fa doble pistonada amb una gran exposici¨® de dibuixos i obra sobre paper fets els darrers quatre anys per Joaquim Chancho (Riudoms, 1943), un altre autor que ha dialogat sovint entre l¡¯abstracci¨® i el paisatge.

De fet, es tracta d¡¯una torna de la seva retrospectiva de l¡¯any 2005. Aquesta vegada, per¨°, Chancho ha pogut disposar de tot l¡¯espai per fer una mena d¡¯instal¡¤laci¨® gegant que ocupa la planta baixa de l¡¯antiga f¨¤brica t¨¨xtil, i val a dir que se¡¯n surt ben air¨®s, amb un di¨¤leg excel¡¤lent amb la magn¨ªfica arquitectura industrial de l¡¯edifici. Posats a omplir d¡¯una sola m¨¤ parets enormes amb una obra mural no figurativa i seriada, les refer¨¨ncies a Sol Lewitt s¨®n inevitables, i en el cas que ens ocupa s¨®n tamb¨¦ bastant evidents, per¨° el resultat ¨¦s molt bo, sobretot, en els conjunts dedicats a Claude Monet i les s¨¨ries de La Maest¨¤, que ¨¦s on el pintor de Riudoms es mostra m¨¦s original i desimbolt.

?