Universitaris i exiliats

Els que per un motiu o un altre, quasi sempre per q¨¹estions laborals relacionades amb la situaci¨® que travessa el pa¨ªs, hem tingut que fer les maletes i buscar un lloc en qualsevol part del m¨®n ens trobem amb la desagradable sorpresa -sempre que tenim l¡¯oportunitat de tornar al lloc en qu¨¨ vam n¨¤ixer- de, a m¨¦s de comprovar que la cosa pinta francament mal, saber que no som benvinguts o que si ho som nom¨¦s experimentem eixa sensaci¨® prop dels nostres, dels que veritablement creuen amb nosaltres i en les nostres aptituds i valors.

Faig aquest referit per a tot aquell curi¨®s que, interessat en el dia a dia i en el que esdev¨¦ m¨¦s enll¨¤ de l¡¯ombra que projecta, sovint escolta o llegeix qu¨¨ ¨¦s el que passa amb la sagnia constant d¡¯universitaris que es busca la vida lluny d¡¯on hauria de treballar, per all¨° de tornar a la societat la seua v¨¤lua, els coneixements i les habilitats que li s¨®n inherents despr¨¦s d¡¯haver obtingut qualsevol dels graus acad¨¨mics (i l¡¯habilitaci¨® professional) a qu¨¨ la universitat casolana prepara i faculta.

Espargits per mig m¨®n, segurament repartits tamb¨¦ per l¡¯altra meitat que mai no anomenem col¡¤loquialment parlant, una aut¨¨ntica multitud dels que haur¨ªem de tindre la possibilitat d¡¯apuntalar els assoliments aconseguits en les darreres d¨¨cades i catapultar-los en benefici de la societat que els gener¨¤, al remat el fruit madur de l¡¯esfor? de generacions pret¨¨rites i presents, se¡¯ns est¨¤ condemnant flagrantment i sense pietat no nom¨¦s a l¡¯ostracisme m¨¦s improductiu i erm sin¨® directament a l¡¯exili.

No ens enganyem, a hores d¡¯ara ning¨² ens vol i per tant ning¨² ens necessita. Sobrem. Eixe ¨¦s el drama que pocs volen reparar, molts silencien i, els m¨¦s, directament obliden per all¨° que menys compet¨¨ncia i dolors de cap.

El fet que, per exemple, se¡¯ns considere estrangers entre els nostres (qu¨¨ m¨¦s d¨®na que incl¨²s havem tingut l¡¯oportunitat de cotitzar generosament a la Seguretat Social i a Hisenda, per no esmentar els costos que evitem a l¡¯Administraci¨® i les divises que puguem injectar a l¡¯economia casolana) i, a partir de l¡¯1 de gener, puguem perdre l¡¯atenci¨® sanit¨¤ria si residim m¨¦s de tres mesos fora, ¨¦s de tal calat i envergadura que si no f¨®ra perqu¨¨ ¨¦s rigorosament cert, pensar¨ªem que ¨¦s producte d¡¯un malson o una broma pesada, mai maniobra dels nostres governants i de la democr¨¤cia en qu¨¨ suposadament s¡¯emparen.

Perqu¨¨ a l¡¯estranger, per b¨¦ que ens tracten en els pa?sos d¡¯acollida, tamb¨¦ ho som i les adaptacions a les novetats no s¨®n q¨¹esti¨® ni d¡¯un mes ni tampoc d¡¯un any quan arribem m¨¦s que preparats a donar el millor de nosaltres mateixos, directament a exprimir-nos en benefici de qui ha cregut en la nostra capacitaci¨® i, conseg¨¹entment, pret¨¦n obtindre leg¨ªtims beneficis.

Tot no est¨¤ en marxar, a l¡¯aventura o no, ni en ser ben rebuts. Tot no acaba ac¨ª, m¨¦s b¨¦ comen?a l¡¯acoblament al territori, al clima, a la llengua, a la gastronomia, als costums, als horaris... en una cursa no exempta de reptes, com tampoc de dificultats que apareixen sobre la marxa.

Sabem, constatem fefaentment, que d¡¯on provenim destorbem i ens volen ben lluny, que el pa¨ªs se les pot arreglar sense el nostre concurs humanament i professionalment primmirat on per no constar ni constem en les llistes d¡¯aturats, ni en les dels beneficiaris d¡¯ajuts socials, ni en les d¡¯espera d¡¯ambulatoris i hospitals, ni en les manifestacions clamant per la just¨ªcia, tret dels llistats dels bancs per les hipoteques que puntualment hem de satisfer, dels dels impostos conseg¨¹ents i dels de totes les ignom¨ªnies que puguem imaginar i m¨¦s encara.

Curiosament, les generacions m¨¦s competents s¨®n tractades com a deixalles t¨°xiques de les que cal desempallegar-se quan m¨¦s aviat millor. I aix¨° no fa tremolar cap consci¨¨ncia, ni tampoc apura els sindicats ni els partits pol¨ªtics, ni fa eixir ning¨² al carrer, tal qual passa al s¨ª de les universitats en qu¨¨ ens hem format i en qu¨¨ continua formant-se m¨¦s i m¨¦s carnassa a pesar de les taxes i de les retallades que no cessen.

Tenim tatuat a la pell l¡¯exili i exiliats ens considerem per tots els motius que he referit abans i per altres que prefereix silenciar, per¨° que el lector sabr¨¤ endevinar sense gaire esfor?.

Albert Ferrer Orts es profesor de la Universidad Aut¨®noma de Chile