Tard i en veu baixa

Dilluns passat, tres presidents auton¨°mics, els de la Comunitat Valenciana, el de les Balears i el de M¨²rcia, es reunien al Palau de la Generalitat, a l¡¯entrada del carrer de Cavallers de Val¨¨ncia (ben a prop de la bas¨ªlica dels Desemparats, com vost¨¦s saben) amb la intenci¨® de demanar a l¡¯Estat un nou finan?ament auton¨°mic, perqu¨¨ amb el que hi ha ara en vigor la Maredeueta haur¨¤ de fer miracles massa desmesurats, si hem de tirar avant. El president murci¨¤, Ram¨®n Luis Valc¨¢rcel ho ha dit molt b¨¦: amb l¡¯actual finan?ament, les ¨²niques possibilitats s¨®n o b¨¦ anar-se¡¯n a casa (i qui vinga darrere, que arree) o b¨¦ cedir les compet¨¨ncies auton¨°miques al govern central, i per a ells el pollastre, i que se¡¯l mengen com puguen. Per descomptat, cap de les dues opcions ¨¦s bona, i el que s¡¯imposa ¨¦s exigir a Madrid que canvie les regles de joc, perqu¨¨ amb aquestes no hi ha res a fer.

?s dif¨ªcil d¡¯evitar la sospita que, en efecte, molt malament han d¡¯anar les coses perqu¨¨ tres presidents auton¨°mics del PP amb fama de molt d¨°cils s¡¯hagen reunit per a reclamar res als seus superiors jer¨¤rquics. I s¨ª, van malament. Alberto Fabra ha tancat televisions i escoles sense immutar-se massa, per¨° prompte podria haver de tancar coses que el seu partit aprecia m¨¦s, i tot passa factura. A part d¡¯aix¨°, hi ha el fet indiscutible que els tres presidents tenen ra¨®. En tenen tanta que el que estranya, en realitat, ¨¦s que no s¡¯hagen reunit molt abans, i que no hagen dit el que calia dir de totes totes amb molta m¨¦s for?a. Un servidor lamenta con¨¦ixer poc el cas de M¨²rcia (encara que se¡¯l pot imaginar), per¨° el que passa a Val¨¨ncia i les Balears fa molts anys que clama al cel. No solament aquestes dues comunitats estan massa infrafinan?ades respecte a les seues poblacions i les seues necessitats (que ja ¨¦s gros). ?s que, a m¨¦s, la difer¨¨ncia entre la seua contribuci¨® a les arques de l¡¯Estat i el que reben ¨¦s exorbitant. Parlem, per descomptat, de balances fiscals, i el fet cert ¨¦s que, es cuinen com es cuinen, el que patim els valencians i els mallorquins podria rebre sense massa exageraci¨® el nom d¡¯espoli (encara que al senyor De la Fuente el terme li incomode), i a canvi, de moment, no ens donen ni les gr¨¤cies.

Sembla que estiguen demanant perd¨® per exigir reformes

M¨¦s val tard que mai, en tot cas. Ara b¨¦, hi ha uns quants detalls d¡¯aquesta reuni¨® de presidents que intriguen una mica. Com ara que falte el president d¡¯una altra comunitat que sempre s¡¯ha queixat ¨Ctamb¨¦ amb ra¨®- d¡¯un tracte injust. Supose que alinear-se amb el senyor Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, no deu ser plat del gust, a hores d¡¯ara, ni d¡¯Alberto Fabra ni de Jos¨¦ Ram¨®n Bauz¨¢, per¨° sense ell, les seues reivindicacions perden molta for?a. Tamb¨¦ sobta la versallesca forma de protestar d¡¯aquests senyors. Sembla que estiguen demanant perd¨® per exigir reformes. Per exemple, diuen que l¡¯actual sistema de finan?ament ¨¦s ¡°injust, opac i interpretable¡±. Si una cosa ¨¦s injusta i opaca, hauria de ser rebutjable, o com a m¨ªnim objectable. Ac¨ª, interpretable ¨¦s massa suau. Interpretable, en tot cas, ¨¦s el paper que a ells els toca fer en aquest ball. Tamb¨¦ s¡¯han cansat de repetir que no van contra ning¨² i que actuaran sempre dins de la lleialtat institucional. Quan es vol tindre ¨¨xit, les reclamacions s¡¯han de fer amb m¨¦s vigor. No pot estranyar a ning¨² que periodistes valencians veterans com Vicent Sanchis s¡¯ho hagen pres a riure, tot plegat. ¡°No anireu enlloc. No sou ning¨² i el vostre soroll no ¨¦s ni traca. Ning¨² us far¨¤ cas¡±, escrivia dimarts passat. Seria trist, per¨° no ¨¦s gens descartable.

Un dia abans d¡¯aquesta cimera auton¨°mica, EL PA?S informava que, segons Sergi Castillo, en el llibre Tierra de saqueo, la xifra distreta per la corrupci¨® pol¨ªtica en l¡¯autonomia que governa un dels tres presidents reunits, la valenciana, puja a 12.500 milions d¡¯euros. Com que el pressupost de la nostra Generalitat no arriba a 14.000 milions, les comparacions s¨®n f¨¤cils de fer. Si tenim en compte que qualsevol c¨¤lcul sobre els efectes econ¨°mics de la corrupci¨® s¡¯ha de basar en casos coneguts, i que la corrupci¨® procura ocultar-se tant com pot, hi ha dret a pensar que la xifra desfalcada deu ser major encara. Es tracta ¨Ci ac¨ª el terme no ¨¦s gens interpretable- d¡¯un altre espoli. I a les Balears tant o m¨¦s, per cert. Si la Geperudeta no hi posa remei prompte, aix¨ª ¨¦s com anem: no rebem de l¡¯Estat ni el que necessitem, ni el que ens correspon per poblaci¨®, ni molt menys per la nostra contribuci¨® fiscal, es calcule com es calcule, ni com a territori ni com a gent, i a m¨¦s, bona part dels nostres diners han desaparegut, sense pols ni remol¨ª, de la manera m¨¦s in¨ªcua. Almenys dos dels tres presidents reunits dilluns haurien d¡¯haver parlat tamb¨¦ d¡¯aix¨°.