Joan Gaspart i la burgesia que se¡¯n va rentar les mans

Qui ha de tenir mala consci¨¨ncia per no haver fet res per Salvador Puig Antich no ¨¦s l¡¯esquerra, sin¨® certa burgesia catalana. I no pas l¡¯actiu moviment ve?nal, per¨° s¨ª la Federaci¨® d¡¯Associaci¨® de Ve?ns de Barcelona (FAVB) que, fundada el 1972 pels comerciants bombillaires (els preocupava l¡¯enllumenat nadalenc), el juny de 1974 va deixar entrar les combatives associacions de barri que, en pocs mesos, van subvertir una entitat fins aleshores molt ben relacionada amb l¡¯Ajuntament i el Govern Civil franquistes. Segons consta en l¡¯acta de la junta de la FAVB celebrada el 23 de gener de 1974 a l¡¯hotel Calder¨®n, tothom va rebutjar ¡°la sugerencia¡± del vocal Miquel Esquirol ¡ªbombillaire pr¨°xim a Jordi Pujol i un dels fundadors de CDC¡ª ¡°en relaci¨®n a elaborar una petici¨®n de clemencia con relaci¨®n al ¨²ltimo Consejo de Guerra¡±.

Esquirol i altres persones d¡¯aquella junta diuen avui que no recorden res. Per¨° l¡¯acta ¨¦s clara i consigna el resultat de la votaci¨®. La FAVB bombillaire va rebutjar sumar-se a la petici¨® de clem¨¨ncia per Puig Antich signada per 26 entitats ve?nals i eclesials de Barcelona amb l¡¯argument que no tenia ¡°suficientes puntos de referencia para fijar una pol¨ªtica de actuaci¨®n en asuntos ajenos al ¨¢mbito ciudadano¡±. Amb l¡¯¨²nica excepci¨® d¡¯Esquirol, van condemnar Puig Antich l¡¯aleshores president de la FAVB i dels comerciants del passeig de Gr¨¤cia, Manuel Sa?es; els seus successors Juan Fr¨ªas i Albert Pons Val¨®n (regidor de CiU el 1979); Luis Vila, Jos¨¦ Quinz¨¢, Ramon Cotonat, Jos¨¦ Compte, Rafael Rubin, Emili Orpinell, Joan Soler, Jos¨¦ Jaume Sintes i Joan Gaspart Solves. S¨ª, l¡¯actual president de Turisme de Barcelona i de la cadena HUSA (a la qual pertanyien els hotels Calder¨®n i Oriente, seu de la FAVB) va votar en contra de demanar clem¨¨ncia per Puig Antich. Gaspart, que tampoc recorda els fets i en un primer moment nega haver estat a la junta de la FAVB, es defensa: ¡°Si s¡¯hagu¨¦s tocat el tema, jo hauria estat d¡¯acord amb Esquirol perqu¨¨ s¨®c contrari a la pena de mort; sobre la vida nom¨¦s decideix D¨¦u".

El jove Gaspart era vocal de la FAVB per l¡¯Associaci¨® de Comerciants i Ve?ns de la Rambla, que comandaven el joier Amadeu Bagu¨¦s i l¡¯empresari t¨¨xtil Enric Pantaleoni. I al darrere de tots plegats, com ell mateix va admetre en un llibre autoeditat on s¡¯atribueix la creaci¨® d¡¯una FAVB que el 1975 ¡°perd¨¦ el seu inter¨¨s inicial i es convert¨ª en un organisme de car¨¤cter gaireb¨¦ pol¨ªtic¡±, hi havia el galerista Joan Antoni Maragall i Noble. Per¨° l¡¯exmembre de la Lliga passat al franquisme en plena Guerra Civil, president de l¡¯Orfe¨® Catal¨¤ i de la Junta de la Sagrada Fam¨ªlia i oncle de Pasqual Maragall, no es va tacar les mans perqu¨¨, malgrat optar a presidir la FAVB, va quedar-se a l¡¯ombra i no figur¨¤ mai a la junta. Ben al contrari que Gaspart, a qui les associacions de barri van foragitar de la FAVB als inicis de 1975, quan, per un vot, van redimir l¡¯entitat impulsant ¡ªal final amb el suport dels bombillaires Fr¨ªas i Pons Val¨®n¡ª la campanya per l¡¯amnistia que va organitzar les grans manifestacions de l¡¯1 i 8 de febrer de 1976. Aquell exemple de Barcelona a Espanya que Le Monde va titular El desafiament catal¨¤.

L¡¯hoteler no recorda que la junta de la FAVB va votar contra una petici¨® de clem¨¨ncia