Cr¨°niques sobre un estat de coma

Que aquest 19 de mar? es cremaven les falles ¨¦s una cosa que cap valenci¨¤ pot ignorar, per¨° no deuen ser tants els que s¨¤pien que dos dies despr¨¦s se celebra el dia mundial de la poesia, ac¨ª i a tot arreu. En general, quan un col¡¤lectiu o una activitat rep aquesta peculiar distinci¨®, ¨¦s que t¨¦ problemes i necessita ajuda o almenys visibilitat, i la poesia no ¨¦s una excepci¨® a la regla, i cada volta menys. Si parlem de la poesia que es fa al nostre pa¨ªs i en la nostra llengua, la conveni¨¨ncia de contribuir tant com es puga a la seua visibilitat salta a la vista ¨Csi volem seguir amb la met¨¤fora-, perqu¨¨ m¨¦s invisible del que ¨¦s ja no pot ser.

Intentar¨¦ il¡¤lustrar aquesta afirmaci¨® amb una an¨¨cdota personal. L¡¯altre dia, vaig aprofitar un viatge a Val¨¨ncia per a tafanejar per les llibreries, i vaig localitzar dos llibres de poemes de fa uns anys: Cr¨°nica de Cal¨¤bria d¡¯Iban L. Llop i Simfonia per a un estat de coma de Ramon Ramon. El primer ens parla dels periples italians de l¡¯autor, amb instant¨¤nies narratives molt crues ¨Cles activitats de la m¨¤fia local, la impot¨¨ncia de la policia, la soledat, el vertigen de l¡¯emigrant perpetu-. Entre la introspecci¨® i la perplexitat, el prosaisme deliberat d¡¯alguns versos es barreja amb un sentit de l¡¯atmosfera que deu molt al millor Estell¨¦s i amb l¡¯esclat intermitent d¡¯un lirisme esfere?t, tr¨¨mul i ins¨°litament corprenedor. El recorre la m¨²sica de fons de l¡¯enyoran?a per les vides no viscudes, no tan expl¨ªcita com en el posterior Batalles de Sardenya, per¨° igualment impregnadora. ¡°Temps ¨¦s de penedir¡±, ens adverava un vers d¡¯Ausias March. En la poesia de Llop, la consci¨¨ncia de la dilapidaci¨® inevitable del temps, un dia rere l¡¯altre, fa del penediment l¡¯¨²nica cambra pr¨°pia. La vida ¨¦s una cosa molt estranya i se¡¯ns escapa sempre.

El segon, un conjunt de poemes rigorosament articulats i rimats, ¨¦s un crit rabi¨®s i urgit, ple de desolaci¨® i d¡¯aspresa, d¡¯una for?a en el ref¨²s rara en la nostra poesia, encara m¨¦s efica? perqu¨¨ la trobem en versos escandits amb ritme de can?¨® (¡°el vostre vi no ve del meu ra?m¡±). Aquesta mixtura de c¨°lera en carn viva i versos minuciosament cisellats ¨¦s prou impressionant. Tots dos s¨®n llibres poderosos, escrits per poetes que procure seguir des de fa temps. No els havia llegits fins ara, perqu¨¨ no els vaig trobar en cap llibreria de Barcelona. Se¡¯m van passar per alt. Reconec que en part la culpa ¨¦s meua. El llibre de Llop va ser premi Val¨¨ncia de poesia de l¡¯any 2009 i el de Ramon Ramon reb¨¦ ni m¨¦s ni menys que el de la Cr¨ªtica del 2011. Per tant, degueren tindre algun ress¨°. Per¨° com que l¡¯atenci¨® que la premsa presta a la poesia, amb premi o sense, ¨¦s ¨ªnfima, i com que en el seu moment no els vaig trobar en cap llibreria de Barcelona, no me¡¯n vaig adonar. I si aix¨° li passa a un aficionat que s¡¯esfor?a tant com pot per estar al dia i que aprecia molt l¡¯obra d¡¯aquests dos poetes, ja em diran vost¨¦s qu¨¨ li pot passar al lector simplement curi¨®s, o a l¡¯ocasional.

Intrigat per aquesta llacuna, he intentat esbrinar quants llibres d¡¯autors valencians que m¡¯interessen, publicats en els ¨²ltims anys, no he vist enlloc. Despr¨¦s d¡¯una recerca no exhaustiva, per¨° intensa, el resultat ¨¦s aflictiu: molts. Per exemple, Quadern de torsimanys de Manel Alonso, La nit en blanc de Josep J. Conill, Comp¨¤s d¡¯espera ¨Cun t¨ªtol que em resulta familiar- de Susanna Lliber¨®s, Metralla de Pasqual Mas i Us¨®, A contracor de Begonya Pozo, Vor¨¤gine de Josep Ribera i Un boxejador en la boira de Josep Llu¨ªs Roig. S¨®n llibres que deuen estar molt b¨¦, per qui els ha escrits, per¨° que no he llegit, perqu¨¨ ni tan sols sabia que existien.

Per a les institucions i els mitjans de comunicaci¨®, llevat d¡¯honroses excepcions, la literatura en valenci¨¤ no existeix

A tot arreu, els problemes de la poesia s¨®n si fa no fa els mateixos: una acusada disminuci¨® del p¨²blic lector i una retracci¨® semblant del seu prestigi cultural. Com a conseq¨¹¨¨ncia, els editors restringeixen la publicaci¨® de t¨ªtols i la premsa els dedica cada vegada menys espai, cosa que fa que l¡¯atenci¨® del p¨²blic decaiga encara m¨¦s. L¡¯efecte de la crisi econ¨°mica ha agreujat aquest cercle vici¨®s. En el cas valenci¨¤, s¡¯hi han de sumar dos calamitats m¨¦s: en primer lloc, per a les institucions i els mitjans de comunicaci¨®, llevat d¡¯honroses excepcions, la literatura en valenci¨¤ no existeix. I, com deia Parm¨¨nides, del que no existeix no se¡¯n pot parlar. En segon lloc, a Catalunya, on hi ha un p¨²blic m¨¦s ampli, els llibres editats al Pa¨ªs Valenci¨¤ a penes arriben, i els de poesia menys encara. No en parlen tampoc. Podem trobar molts responsables d¡¯aquest estat de coses, que perjudica els escriptors valencians en general i els poetes en particular: l¡¯escassa efic¨¤cia de moltes editorials a l¡¯hora de difondre els seus productes, la des¨ªdia de la premsa, la brutal fragmentaci¨® que pateix l¡¯espai literari en catal¨¤, la desafecci¨® del p¨²blic valenci¨¤ i el meliquisme del catal¨¤ i el que vulguem afegir-hi, i m¨¦s. Per¨° el resultat ¨¦s aquest: una invisibilitat quasi absoluta.

I el fet ¨¦s que la poesia en valenci¨¤ ¨Cigual que els altres g¨¨neres- est¨¤ molt viva. Si als llibres que un servidor ha de confessar que desconeixia li sumem els que s¨ª que conec, tenim un panorama molt variat, on hi ha des de veterans d¡¯indiscutible jerarquia com Josep Palacios ¨Camb el magn¨ªfic Imatges- o Emili Rodr¨ªguez Bernabeu fins a jovenets en plena forma com Isabel Garcia Canet o ?ngels Gregori, i a l¡¯endemig noms de la talla de Vicent Alonso, Gaspar Ja¨¦n Urban, Josep Piera, Jaume P¨¦rez Montaner i Alexandre Navarro, per limitar-me a autors que han publicat en els dos ¨²ltims anys. Ara mateix la poesia valenciana t¨¦ quatre generacions d¡¯autors en actiu, escrivint, llegint-se ¨Cquan poden- i influint-se m¨²tuament. ?s un univers molt ric, probablement m¨¦s ric que mai, encara que no se n¡¯assabente quasi ning¨².

I qu¨¨ s¡¯hi pot fer? Potser els editors s¡¯haurien d¡¯espavilar una mica m¨¦s, i llogar entre tots un aparador i unes lleixes d¡¯alguna de les bones llibreries de Barcelona, per fer-se veure, i tamb¨¦ recordar les seues obligacions a les institucions. La premsa i la r¨¤dio haurien de deixar-se estar de prejudicis i prestar m¨¦s atenci¨® als llibres que s¡¯ho valguen. I els interessats els haur¨ªem de buscar, comprar i llegir, i n¡¯haur¨ªem de parlar. Si el dia mundial de la poesia no serveix ni tan sols per a aix¨°, ja em diran qu¨¨.