Maria i el seu fill

Es troba a les llibreries una traducci¨® catalana del bell¨ªssim llibre de Colm T¨®ib¨ªn (Enniscorthy, Irlanda, 1955), The Testament of Mary, publicat en angl¨¨s l¡¯any 2012 i ara tradu?t a la nostra llengua: El testament de Maria (Barcelona, Ara-Amsterdam, 2014). El llibre no m¡¯hauria passat inadvertit, perqu¨¨ T¨®ib¨ªn ¨¦s autor d¡¯un Homenatge a Barcelona que va publicar Columna fa uns quants anys, que explica la versi¨® sui generis de l¡¯irland¨¨s sobre la nostra ciutat i sobre la hist¨°ria de Catalunya, tot com a conseq¨¹¨¨ncia de la seva estada a la famosa capital del turisme i de la tecnologia entre 1975 i 1978, quan la ciutat encara no era tal cosa. Potser molts lectors van llegir, prou recentment, la seva novel¡¤la Brooklyn (Lumen, 2010), una altra pe?a categ¨°rica de l¡¯irland¨¨s.

Educat en medis cristians, voltat de capellans al Saint Peter¡¯s College, de Wexford, T¨®ib¨ªn va confessar, en una entrevista amb Susanna Rustin, que, a l¡¯edat de 15 o 16 anys, havia trobat ¡°uns quants capellans for?a atractius¡±, per¨° tot puntualitzant, immediatament, que ¡°tenien un posat [allure] sexual del qual resulta dif¨ªcil parlar, perqu¨¨ una observaci¨® com aquesta ¨¦s entesa, habitualment, com el contrari del que jo voldria donar a entendre¡±. No sabem exactament qu¨¨ volia donar a saber i entendre Colm T¨®ib¨ªn amb aquesta observaci¨® ¡ªpotser havia llegit molta literatura espartana i respectava l¡¯antiga peder¨¤stia¡ª, ni hom t¨¦ cap especial curiositat a saber la seva orientaci¨®, per¨° denota, sense cap mena de dubte, una tirada a considerar les coses d¡¯una manera molt m¨¦s complexa que no solen presentar-nos-les, i, en especial, un respecte pel cristianisme molt poc freq¨¹ent. Al cap i a la fi, de les narracions evang¨¨liques han sortit formes de comportament for?a admirables, i Catalunya no ¨¦s precisament un pa¨ªs que s¡¯avergonyeixi del llegat que aquesta religi¨® ha deixat en nosaltres, per molt que la nostra deriva independentista tiri, m¨¦s aviat, cap al testament hebreu: el poble escollit, Mois¨¨s, David i Goliat, i, d¡¯aqu¨ª pocs mesos, el Diluvi Universal i la destrucci¨® d¡¯una Sodoma on tothom vol c¨®rrer, per dir-ho en paraules d¡¯un que era molt graci¨®s, per augustam viam.

No ens desvi¨¦ssim. La novel¡¤la que hem dit, de T¨®ib¨ªn, ¨¦s una mena de recreaci¨® de l¡¯Stabat Mater de Jacopone de Todi (segle XIII), encara recitat i cantat en la lit¨²rgia pasqual, que ja s¡¯acosta. Al meu entendre, ni Miquel ?ngel (Piet¨¤, a Sant Pere de Roma) ni Pergolesi no van entendre la dimensi¨® tr¨¤gica i tremendament humana del plany de Maria davant les despulles del seu fill, al peu de la creu (iuxta crucem dum pendebat filius); per¨° s¨ª Gr¨¹newald o Van der Weyden. Si T¨®ib¨ªn l¡¯ha entesa amb una art dram¨¤tica ¨¦s, possiblement, perqu¨¨ ha humanitzat aquella situaci¨®: l¡¯autor imagina la jueva Maria recordant els episodis de la vida del seu fill, la seva educaci¨®, la seva vocaci¨® d¡¯home p¨²blic ¡ªno haur¨ªem de dir pol¨ªtic?¡ª i la seva crucifixi¨®.

La perplexitat de Maria davant l¡¯emancipaci¨® del seu fill, ja adult, queda palesa en passatges com aquest: ¡°I el temps va crear l¡¯home que va seure al meu costat al banquet de les noces de Can¨¤, l¡¯home que no em feia cas, que no escoltava ning¨², un home carregat de poder, un poder que no tenia cap relaci¨® amb els anys anteriors, quan necessitava que el meu pit l¡¯allet¨¦s, que la meva m¨¤ l¡¯ajud¨¦s a sentir-se segur quan aprenia a caminar, i que la meva veu l¡¯assossegu¨¦s fins que es dormia¡±. El car¨¤cter pat¨¨tic de la hist¨°ria es fa evidenten aquest altre: ¡°Vaig intentar mirar el seu rostre mentre cridava de dolor, per¨° estava tan deformat pel sofriment i tan cobert de sang, que no el reconeixia. S¨ª que en vaig recon¨¨ixer la veu, un so que nom¨¦s li pertanyia a ell. Vaig mirar al meu voltant. Passaven altres coses: la gent ferrava els cavalls i els alimentava, jugava, llan?ava insults, explicava acudits, encenia focs per fer el dinar, i el fum corria pujol amunt. Ara em costa entendre que em qued¨¦s all¨¤ plantada observant tot aix¨°; que no corregu¨¦s cap a ell i crid¨¦s el seu nom. Per¨° no ho vaig fer¡±.

El llibre posseeix quasi tanta bellesa tr¨¤gica com les trag¨¨dies d¡¯?squil. A m¨¦s de ser cat¨°lic, i irland¨¨s, cal, possiblement, haver estat fill d¡¯un membre de l¡¯IRA, com T¨®ib¨ªn, per fer una obra mestra com aquesta.

?