Discapacitats i incapacitats

A voltes amb el desmantellament de tot all¨° que fa olor a p¨²blic, qu¨¨ m¨¦s d¨®na el sector afectat per aquesta aplanadora de drets civils en qu¨¨ esdev¨¦ el govern central i els seus hom¨°legs auton¨°mics, corifeus al capdavall d¡¯unes pol¨ªtiques (que es com dir d¡¯una filosofia de vida) que atempten sense pietat contra les baules m¨¦s fr¨¤gils de la societat, no puc per m¨¦s que vindicar un cop m¨¦s, i els que fa?a falta, la deshumanitzaci¨® flagrant que pateixen els nostres discapacitats.

Perqu¨¨ ser discapacitat, tal com ells creuen, no ¨¦s una patent de cors, no ¨¦s un estat de les coses desitjat pels que la pateixen, ¨¦s una situaci¨® que de vegades ¨¦s sobrevinguda i que, en altres circumst¨¤ncies, a qualsevol li pot afectar de sobte (que alce el dit qui puga manifestar a peus junts que pot sostraure¡¯s d¡¯aquest panorama). ?s a dir, qui pot dir que no t¨¦ o pot tindre a un parent, conegut o ve¨ª afectat per qualsevol d¡¯aquestes dues situacions? No crec que estiga posant damunt la taula res que no forme part de la nostra quotidianitat, independentment del nivell sociocultural o econ¨°mic de cadasc¨².

Fa molts anys, per¨° no tants per als que estan prenent aquestes fatals decisions i arraconant els drets b¨¤sics dels seus conciutadans, que aquestes persones, diguem-ne, especials estaven directament condemnades a l¡¯ostracisme, a la reclusi¨® o a la caritat i la ll¨¤stima, com una mena de maledicci¨® que els sobrevolava tant en primera persona com a les fam¨ªlies que les emparaven sense mitjans ni cap reconeixement. No cal fer massa mem¨°ria, ja dic, per a recon¨¨ixer aquesta lamentable baula perduda en el nostre comportament en temps de mis¨¨ria, desarrollisme i transici¨® democr¨¤tica.

Amb la consolidaci¨® de l¡¯Estat constitucional i la bonan?a econ¨°mica que, en l¨ªnies generals, vingu¨¦ de la seua m¨¤ pogueren posar-se en marxa no poques iniciatives per tal de reconsiderar la situaci¨® d¡¯aquestes v¨ªctimes innocents, alienes a la suposada normalitat de la majoria, i comen?¨¤ a creure¡¯s en la integraci¨®, en la solidaritat, en l¡¯educaci¨® i sanitat universals, en la igualtat d¡¯oportunitats i, amb elles, tallar de soca-rel la desatenci¨® palm¨¤ria que patien. De fet, encara que cap millora ¨¦s per se perfecta, els nostres iguals discapacitats, tal qual les seues sofrides fam¨ªlies, pogueren comen?ar a aspirar a eixir del pou cec en qu¨¨ havien estat recloses secularment i veure com un altre model de societat era possible.

Malauradament, l¡¯alegria dura poc en casa del pobre i, de cop i volta, quan a m¨¦s d¡¯una crisi d¡¯aquestes proporcions es beslluma un brutal canvi de model en les relacions, qui pateix directa o indirectament una discapacitat veu recular de bell nou les seues leg¨ªtimes aspiracions. Al punt que la pol¨ªtica inhumana de retalls i d¡¯incompliments il¡¤legals ha tornat a posar en el punt de mira, si ho prefereixen en la corda fluixa, a milions d¡¯afectats que, a banda de protestar i eixir al carrer a fer sentir el seu clam, no es resignen a la resignaci¨® indu?da a qu¨¨ els tornen a condemnar.

Personalment, sent una gran vergonya i desesperaci¨® quan veig en els mitjans de comunicaci¨® els afectats, els seus parents, els professionals que els atenen i tot aquell que s¡¯hi solidaritza amb la p¨¨rdua flagrant dels seus drets b¨¤sics com a ciutadans, sent pena d¡¯una societat abdu?da com la nostra i r¨¤bia dif¨ªcilment continguda contra els incapacitats que regeixen els nostres destins com a poble, dels quals obertament renegue perqu¨¨ aquests desgavells ¨Ccom tants altres, ¨¦s cert- ni s¡¯obliden ni es poden perdonar f¨¤cilment.

La discapacitat no es busca, sovint hi apareix; aquesta incapacitat a qu¨¨ em refereix es cultiva i es fomenta des dels partits pol¨ªtics. No estem parlant, ni molt menys, del mateix, encara que els incapacitats de torn pretenen fer-nos a una immensa majoria discapacitats funcionals per a seguir fent i desfent al seu parer i antull.