?pica di¨¤ria

Els lectors d¡¯Italo Calvino (1923-1985) valoren for?a alguns dels seus llibres de contes, com ara Marcovaldo, Palomar, Les cosmic¨°miques o Temps zero. La vocaci¨® contista del torin¨¨s s¡¯est¨¦n tamb¨¦ a la tasca d¡¯ant¨°leg, al voltant de l¡¯editorial Einaudi, en una insigne compilaci¨® de contes populars italians i una altra de contes fant¨¤stics universals del XIX, el segle en qu¨¨, per mitj¨¤ de Poe primer i de Tx¨¦khov despr¨¦s, el relat pren la seva forma moderna. Fins i tot Calvino, esperit escrutador i insaciable, va introduir a Europa autors capitals del conte sobrenatural de l¡¯Am¨¨rica del Sud, com ara Felisberto Hern¨¢ndez o Julio Garmendia.

Calvino va comen?ar sent poeta, periodista, assagista... per¨° aquests primers temptejos el van portar aviat, durant els anys de lluita amb la Resist¨¨ncia, a la narrativa. Pavese i Vittorini, mentre triomfava el neorealisme, el van ajudar a publicar relats a la premsa, molts dels quals eren socials, o b¨¨l¡¤lics, i seguien el guiatge de Hemingway.

Enmig d¡¯aquests contes realistes i de les brillants obres de maduresa (Les cosmic¨°miques, Palomar...), empeltades d¡¯especulaci¨® narrativa, judici filos¨°fic i, ¨¦s clar, for?a humor, hi ha els contes d¡¯Els amors dif¨ªcils, que s¨®n cabdals.

Calvino era un fabulador, per¨° un fabulador corregit pel racionalisme, per la geometria, afecte a simetries, desdoblaments, anversos i reversos, i conceptualitzacions, recursos molt habituals en la forma final de les seves obres, per¨° que d¡¯altra banda mai no les corseca ni les fa transitar per un tobogan l¨²dic o massa cerebral. Als anys cinquanta, mentre escrivia aquests contes, publicava tamb¨¦ la trilogia Els nostres avantpassats, que ¨¦s on el gust per la faula (la faula diguem-ne realista) ¨¦s m¨¦s visible.

El proc¨¦s creatiu de Calvino ¨¦s clar a Els amors dif¨ªcils; d¡¯un gran equilibri de forces neix un tipus de conte radiant, substantiu. Calvino selecciona un personatge (un fot¨°graf, un bandit, un poeta, un soldat, un miop, un lector...) i n¡¯analitza alguns moviments quotidians, amb la qual cosa ja tenim una adhesi¨® immediata del lector b¨¤sic. Per¨° com que l¡¯home cartesi¨¤ detesta sobretot els moviments del cor i els desordres absurds del dia a dia, aviat el conte pren la m¨¤xima personalitat en algun moment d¡¯abstracci¨® o de condensaci¨® digressiva.

En aquest doble moviment entre psicologia i objectivaci¨®, entre l¡¯ordinari i inestable i la seva captaci¨® essencial, sorgeix una faula d¡¯aqu¨ª i ara, plenament vigent, amb un lleu rerefons ir¨°nic, que mitiga la trag¨¨dia i consona amb l¡¯humor, i d¡¯una narrativitat abassegadora. I ¨¦s que, des dels cinquanta fins avui, aquests contes ¡ªque el gran corrent vitalista de la tradici¨® nord-americana podria titllar de massa europeus¡ª es mantenen admirablement frescos.

En algunes edicions, a aquests amors dif¨ªcils (els 13 contes que conformen l¡¯aplec, m¨¦s dues novel¡¤les curtes) se¡¯ls ha anomenat ¡°aventures¡±, en les quals hi ha una experi¨¨ncia compartida amb el lector. S¨®n aventures perqu¨¨, partint de situacions comunes i d¡¯un gran detallisme en l¡¯acci¨®, les hist¨°ries acaben adquirint cotes ¨¨piques.

Vet aqu¨ª, a L¡¯aventura d¡¯un viatger, l¡¯amant que regularment viatja en tren per trobar-se amb la seva estimada; la nit d¡¯amor ser¨¤ m¨¦s intensa en la descripci¨® d¡¯aquest viatge (i els seus detalls insignificants per¨° obsessius) que no pas la uni¨® amb la parella. I tamb¨¦ ¨¦s ¨°ptima L¡¯aventura d¡¯un poeta, en qu¨¨ una simple estada prop de la platja acaba convertint-se en un salt de ¡°la bellesa de la naturalesa¡±, plena de silencis, a ¡°l¡¯angoixa del m¨®n hum¨¤¡±; el conte es precipita ple de vertigen en el terbol¨ª d¡¯una realitat torrencialment inexpressable, on les paraules ja no saben discriminar res, atape?des i terribles.

I excel¡¤lent ¨¦s el conte L¡¯aventura d¡¯un automobilista, en qu¨¨ un home busca la conciliaci¨® amb una dona viatjant a veure-la, i de cop arriben totes les aprensions pensant que ella tamb¨¦ deu estar fent aquest viatge, per¨° en sentit contrari.

Mig tr¨¤gics mig hilarants, vitals en l¡¯estil i aspres en el sentit profund, aquests contes destaquen en conjunt per¨° alhora funcionen com peces aut¨°nomes, perfectament separables de l¡¯aplec, fet que no passa en altres reculls, com ara Palomar o Marcovaldo. Alegrem-nos, doncs, que Els amors dif¨ªcils es publiqui per primer cop en catal¨¤, en bona traducci¨® de Teresa Mu?oz.