Mite? Ra¨®? Parlem-ne

Una exposici¨® tan magn¨ªfica com Mediterrani. Del mite a la ra¨®, que ofereix CaixaForum, es mereixeria un discurs te¨°ric una mica menys err¨¤tic. Els vasos, terracotes, relleus i frescos procedents de tot Europa s¨®n una gran ocasi¨® per aprendre dels antics, per¨° el fil del discurs ¨¦s, sovint, incoherent i desconcertant. El subt¨ªtol, Del mite a la ra¨®, prov¨¦ d¡¯una idea for?a estesa als anys quaranta, quan Wilhelm Nestle escriv¨ª Vom Mythos zum Logos, que ha caigut en descr¨¨dit. Des dels anys seixanta, els estudiosos han discutit la polaritzaci¨® entre mite i ra¨® i, sobretot, l¡¯evoluci¨® entre l¡¯un i l¡¯altra. Per als grecs antics (com en l¡¯Europa que se¡¯n vol hereva) mite i ra¨® s¨®n indestriables. ?s cert que els grecs foren els inventors del llenguatge te¨°ric, abstracte, de la matem¨¤tica i del que avui anomenem filosofia, per¨° la paraula po¨¨tica s¡¯ordenava en un relat coherent, l¨°gic i sistem¨¤tic que era posat sempre en dubte, com tamb¨¦ ho eren els principis dels savis. Per citar nom¨¦s un llibre imprescindible sobre el debat, vegeu Richard Buxton (ed.), From Myth to Reason? Studies in the Development of Greek Thought, Oxford 1999.

Els magn¨ªfics objectes van acompanyats d¡¯unes explicacions en els plafons i en l¡¯¨¤udio que no tenen gaire en compte la cronologia. Conceptes com creaci¨®, salvaci¨®, amor als homes, compassi¨®, s¨®n termes d¡¯¨²s cristi¨¤ que s¡¯han de fer servir amb cura aplicats als grecs. Aquests mai no tingueren un concepte de creaci¨® divina del m¨®n, sin¨® que la poesia orden¨¤ i vertebr¨¤ una s¨¨rie de forces primordials en una s¨¨rie geneal¨°gica. I abans del Prometeu d¡¯?squil, que inspir¨¤ la lectura rom¨¤ntica del d¨¦u filantrop, els grecs explicaven la tensi¨® entre el Tit¨¤ i Zeus, que es deixa enganyar, de grat, perqu¨¨ sap quina ser¨¤ la condici¨® humana. El primer sacrifici va acompanyat del foc i del c¨¤stig de Zeus, que ¨¦s la primera dona, Pandora (de la qual l¡¯exposici¨® no diu absolutament res, mentre que es diu que Prometeu fabric¨¤ els homes, versi¨® molt tardana). Els grecs no expliquen la hist¨°ria del primer home, sin¨® de la primera dona, la qual, amb el foc i el sacrifici, definia la identitat humana, com han posat en relleu Vernant, Vidal Naquet i Loraux, entre d¡¯altres.

Al cat¨¤leg, un excel¡¤lent article de Gregorio Luri matisa i equilibra les relacions entre democr¨¤cia, filosofia, mite, poesia i art, per¨° sorpr¨¨n que, al costat d¡¯aquest i de dos articles m¨¦s, m¨¦s breus i molt fins, i d¡¯una acurada explicaci¨® t¨¨cnica de les peces exposades, hi hagi un discurs conf¨²s que barreja ¨¨poques i conceptes i unes afirmacions m¨¦s que discutibles.

La mort no ¨¦s ¡°una deessa terrible de rostre atro?¡±, sin¨® que, en grec, ¨¦s masculina, T¨¤natos; els misteris s¨®n antics i no nom¨¦s hel¡¤len¨ªstics, els d¡¯Eleusis sens dubte, i probablement els ¨°rfics; Odisseu no va rec¨®rrer la Mediterr¨¤nia real, com ha demostrat Vidal Naquet a Le chasseur noir; i els herois tr¨¤gics no s¨®n objecte de ¡°manipulacions d¡¯uns d¨¦us als quals tot era perm¨¨s¡±, com va demostrar la malaguanyada Nicole Loraux, que establ¨ª la relaci¨® entre trag¨¨dia i democr¨¤cia atenesa. Per parlar de rituals, conv¨¦ llegir Burkert i Calame, entre d¡¯altres. No ¨¦s gens clar que el pharmak¨®s (no pharmak¨®i, que ¨¦s plural), el boc expiatori, fos innocent (els grecs tamb¨¦ coneixien la pena de mort). Hi ha moltes m¨¦s afirmacions que grinyolen, i es troba a faltar el coneixement de la bibliografia dels darrers trenta anys. Hi ha tamb¨¦ q¨¹estions menors, com ara la transcripci¨® dels noms grecs al catal¨¤, sovint incoherent.

L¡¯esfor? tit¨¤nic que representa aplegar aquesta col¡¤lecci¨®, espl¨¨ndida i recomanable, s¡¯hauria d¡¯haver correspost amb l¡¯intent d¡¯un discurs m¨¦s acurat. Val la pena entretenir-se en els objectes, alguns poc habituals, com les terracotes, per¨°, pel que fa al text, conv¨¦ exercir l¡¯esperit cr¨ªtic, tal com ens ensenyaren els grecs.