Ara que el m¨®n ¨¦s red¨®

El planeta de la literatura, de la lectura, de l¡¯edici¨® i de la traducci¨®, no ja no ¨¦s un m¨®n pla amb centres conc¨¨ntrics, tal com ha estat segles i segles la Terra: ¨¦s ja, per fortuna, un m¨®n red¨® com una pilota: ¨¦s una esfera, en qualsevol punt de la superf¨ªcie de la qual ens escrivim i ens llegim els uns als altres. I aix¨° no ¨¦s una petita revoluci¨®: ¨¦s la revoluci¨® m¨¦s gran de tots els temps en aquesta mat¨¨ria dels llibres. L¡¯escriptura i la lectura no s¨®n ja cosa pr¨°pia d¡¯un espai redu?t (europeu, ¨¦s clar) que es considera ell mateix l¡¯¨²nic centre d¡¯un m¨®n, ni d¡¯un cercle expansiu que pret¨¦n ocupar el m¨®n sencer: v¨¦nen i van de diferents centres i cercles, s¨®n multic¨¨ntriques i multidireccionals d¡¯una manera que permet totes les combinacions. Ja s¨¦ que tot aix¨° ¨¦s ben relatiu, i que les relacions s¨®n encara escandalosament desiguals, per¨° no haur¨ªem de perdre en cap cas la perspectiva hist¨°rica, que ¨¦s l¡¯¨²nica que ens permet comprendre la perspectiva present. El llibre va ser un invent grec i rom¨¤, en forma de volumen i m¨¦s encara en forma de codex relligat i f¨¤cilment manejable i transportable. Amb el llibre s¡¯escamp¨¤ el cristianisme i s¡¯estengu¨¦ l¡¯islam, i amb el llibre reprodu?t amb la premsa de Gutenberg ¡ªque no era la xinesa¡ª s¡¯escamp¨¤ per tot el planeta una certa manera d¡¯escriure i de llegir. Aquella que converteix la literatura en una escriptura per a ser llegida per multitud de lectors; i que converteix la lectura, alhora massiva i privada, en una part important de la vida de molt¨ªssima gent. Llegir ¨¦s una manera de viure: explorar-se un mateix els racons interiors projectant cap a dins un poema, con¨¦ixer la vida dels altres, pr¨°xims o remots, a trav¨¦s de la narrativa. I si aix¨° no fa la vida m¨¦s humana, poques coses la faran. Llegir un assaig ¨¦s comunicar amb el pensament d¡¯alg¨² altre, llegir novel¡¤la ¨¦s entrar en la vida dels altres: altra gent, altres llocs, altres pa?sos o altres temps, ¨¦s viure vicarialment m¨¦s vides, estendre els l¨ªmits de l¡¯experi¨¨ncia de la pr¨°pia vida. La vida ¨¦s breu, per¨° afortunadament l¡¯art ¡ªl¡¯art d¡¯escriure i de llegir¡ª ¨¦s cada vegada m¨¦s llarg i m¨¦s extens: tan extens que ens permet ¡°ser¡± moderns i antics, homes i dones, adolescents i ancians, egipcis del Caire, jueus de Nova York, argentins de Buenos Aires, russos de Sant Petersburg o de l¡¯estepa remota, musulmans, hinduistes, budistes, cat¨°lics i protestants. Poc m¨¦s podem demanar, en aquesta vida tan curta, ara que el m¨®n ¨¦s red¨® i que tota la literatura ¨¦s nostra. Proven amb els llibres de Garc¨ªa M¨¢rquez, per exemple, ara que ja resideix al parad¨ªs. I el parad¨ªs, com sap tothom, ¨¦s una biblioteca infinita.