El realisme tr¨¤gic valenci¨¤

Amb el l¨°gic ress¨° que el trasp¨¤s de Garc¨ªa M¨¢rquez ha suposat pertot arreu, fonamentalment als pa?sos llatinoamericans -i en especial als de parla espanyola-, em v¨¦nen al cap les similituds de les tem¨¤tiques que tractava aquest colombi¨¤ universal (les quals formen part d¡¯all¨° anomenat liter¨¤riament realisme m¨¤gic) amb les circumst¨¤ncies per les que naufraguem els valencians i que un servidor es pren la llibertat d¡¯anomenar realisme tr¨¤gic.

Amb tota la ra¨® i naturalitat, Gabo mai no es cans¨¤ de denunciar la peculiaritat del subcontinent americ¨¤ central i meridional i dels patiments que la seua poblaci¨® havia sofert des que fou descoberta i colonitzada pels europeus. Un frec a frec de cultures, mentalitats i interessos que, endavant, marc¨¤ l¡¯esdevenir de milions d¡¯americans i d¡¯altres tants forans (d¡¯Europa i ?frica) que s¡¯assentaren en les seues terres de promissi¨® per voluntat pr¨°pia o for?adament. Una cru?lla social que, en els comen?aments del segle XXI, encara no s¡¯ha resolt com qualsevol lector pot endevinar llegint les seues novel¡¤les o escrits.

Fullejant les seues p¨¤gines, qualsevol se n¡¯adona que el l¨ªmit entre la realitat i all¨° que sembla que no ho ¨¦s (no necess¨¤riament fictici encara que ho puga semblar) no hi existeix, encara que per a la nostra mentalitat siga irreal i impossible que esdevinga. Tanmateix, les situacions que relata el nostre autor de refer¨¨ncia s¨®n possibles en aquesta part del Nou M¨®n i f¨¤cilment constatables quan hom tasta la idiosincr¨¤sia dels seus pobladors en rec¨®rrer-la. Sovint els dic als meus alumnes que la Prehist¨°ria encara hi ¨¦s al planeta per poc que l¡¯escorcollem, com no va a existir aquest subm¨®n ¨Cque en veritat ac¨ª no ho ¨¦s- de qu¨¨ tracta l¡¯obra del Nobel exiliat a M¨¨xic?

Aquesta introducci¨® em ve a p¨¨l per a vindicar, com deia, un nou estil de vida ¨Ctamb¨¦ narratiu atesa la literatura que ha generat- que al Pa¨ªs Valenci¨¤ podr¨ªem encunyar sense por ni vergonya com a realisme tr¨¤gic. Una mena de subg¨¨nere del realisme m¨¤gic sud americ¨¤ que en aquest rac¨® occidental del Vell Continent hom ha posat en pr¨¤ctica des de fa d¨¨cades amb el consentiment d¡¯una substanciosa majoria. Un estat de les coses que, de no considerar-nos en ess¨¨ncia europeus, ben b¨¦ es podria pensar que es tracta d¡¯un producte sociol¨°gic t¨ªpicament llatinoameric¨¤. Com si no s¡¯explica el que ac¨ª esdev¨¦ per a escarni de propis i c¨°mplice rialla d¡¯estranys? Com un poble com el valenci¨¤ ha pogut confondre la realitat i la ficci¨® tan alegrement com irresponsablement? Com aquest ha fet cas om¨ªs a les advert¨¨ncies que, des del m¨®n del periodisme i de la narrativa fonamentalment, han procurat despertar consci¨¨ncies?

Furgar en la ferida oberta i infectada de pus no ha sortit l¡¯efecte esperat en aquestes contrades des de fa anys (als fets incontestables cal remetre¡¯s tossudament), com tampoc han suposat la regeneraci¨® desitjada a Llatinoam¨¨rica la magna obra del colombi¨¤ i d¡¯altres tantes veus autoritzades des del m¨®n de les idees i de la literatura, malauradament. La difer¨¨ncia entre totes dues realitats al meu humil parer ¨¦s que, almenys, m¨¦s enll¨¤ de l¡¯Atl¨¤ntic els queda aix¨° que anomenem dignitat malgrat la dificultat extrema que simplement resulta sobreviure per a una immensa majoria, mentre que a la vora de la Mediterr¨¤nia fins i tot aquesta virtut senyera l¡¯hem esborrada a consci¨¨ncia del nostre ideari. Ja dic, una tr¨¤gica realitat.

Albert Ferrer Orts es profesor en la Universidad Aut¨®noma de Chile