La cotorra melodiosa

John Gould fou un ornit¨°leg angl¨¦s molt fam¨®s, pel qual Charles Darwin sentia vertadera admiraci¨®. Era un dels pocs taxonomistes de pagament del pa¨ªs (vivia literalment de posar nom a les noves esp¨¨cies descobertes pels naturalistes) i era molt eficient i segur, molt m¨¦s que els professionals del British Museum. Per aix¨°, Darwin li va confiar totes les mostres capturades durant el viatge del Beagle, entre les quals hi havia la col¡¤lecci¨® de pinsans de les Gal¨¢pagos, que van obrir els ulls al jove naturalista sobre el proc¨¦s d¡¯especiaci¨® insular. Tamb¨¦ Gould li va dedicar una esp¨¨cie amb el seu nom: Rhea darwinii, un tipus d¡¯estru? nan que Darwin pr¨¨viament s¡¯havia menjat torrat a l¡¯ast amb els gautxos, per¨° del qual, per precauci¨®, va conservar in extremis les plomes i el cap. All¨° sempre divertiria el naturalista de Down: les estranyes circumst¨¤ncies per les quals una esp¨¨cie duia el seu nom. Siga com siga, Gould es va fer fam¨®s a Anglaterra entre altres coses perqu¨¨ va ser el descobridor d¡¯un ocell, procedent d¡¯Austr¨¤lia, que va denominar Melopsittacus undulatus. El g¨¨nere prov¨¦ del grec i literalment significa ¡°cotorra melodiosa¡± i undulatus al¡¤ludeix a les bandes que t¨¦ al cap. Aquell lloro australi¨¤ aviat s¡¯estendria pels gabials dels col¡¤leccionistes anglesos i, en molt poc de temps, va colonitzar bona part de les llars del m¨®n: havia nascut el dom¨¨stic ¡°periquito¡±. No s¡¯imaginava Gould que seria recordat fonamentalment per haver posat nom a aquell ocellet, que els anglesos denominen budgerigar, que prov¨¦ del llenguatge dels abor¨ªgens australians i significa ¡°bo per a menjar¡±. Pensava en aquestes coses tan singulars, i que permeten deixar passar pl¨¤cidament la vesprada del diumenge, mentre observava la parella de periquitos de les meues filles. Per recomanaci¨® del veterinari els hav¨ªem separat en dues g¨¤bies: el mascle havia perdut moltes plomes del cap i de les ales, i sospit¨¤vem que era la femella qui li les arrancava. Durant uns dies estigueren separats i organitzant un farrigo-farrago espectacular, uns xiscles estentoris que ressonaven per tota la casa. Per¨° diumenge passat el mascle va aconseguir escapar-se¡¯n pel menjador i volar fins a la g¨¤bia de la companya. All¨ª vam observar com regurgitava aliments i com l¡¯alimentava a trav¨¦s dels barrots (i, segons les meues filles, com la besava). Des d¡¯aleshores t¨¦ la porta de la g¨¤bia oberta i va i torna quan vol, amb absoluta llibertat, fent-se el milh¨°mens. Jo tinc la sospita que planeja algun tipus de fuga amb la seua Julieta, per¨° qu¨¨ hi farem. Aquella parella de periquitos ens ha tocat el cor, tan extraordin¨¤ria i impredictible ¨¦s la naturalesa. Potser l¡¯ornit¨°leg Gould, si haguera conegut el car¨¤cter tan eixerit i enamorad¨ªs d¡¯aquesta esp¨¨cie, li hauria pogut buscar un nom cient¨ªfic m¨¦s ajustat. Perqu¨¨ el que ¨¦s segur ¨¦s que el periquito, de melodi¨®s, no n¡¯¨¦s gens¡­ Per¨° aix¨°, sens dubte, ja s¨®n figues d¡¯un altre paner.