De museus i d'altres perles culturals

El que est¨¤ a punt d¡¯esdevenir en l¡¯IVAM ¨¦s el corol¡¤lari a l¡¯err¨¤tica pol¨ªtica cultural que ha practicat la Generalitat i els seus sat¨¨l¡¤lits (Bancaixa, per exemple, mentre dur¨¤) pertot arreu des del lluny¨¤ 1995. All¨° d¡¯aix¨° ho pague jo ¨Camb els diners dels contribuents o, en el seu defecte, dels impositors, clar est¨¤- ha estat la t¨°nica d¡¯una acci¨® paral¡¤lela a d¡¯altres formes d¡¯actuar en totes aquelles ¨¤rees que s¨®n de la seua compet¨¨ncia o incumb¨¨ncia. No hi ha model, es tracta m¨¦s b¨¦ d¡¯una in¨¨rcia de fets consumats en mans d¡¯aut¨¨ntics babaus mancats de seny i obedients que, encarnats pels consellers i conselleres de mig p¨¨l que han passat pel despatx de l¡¯avinguda de Campanar en aquests darrers anys, ens ha condu?t al no res directament en cedir davant dels interessos dels veritables peixos grossos per tots coneguts i l¡¯assessorament dels salva p¨¤tries semiocults de sempre, eixos que naveguen a favor de vent governe qui governe en temps de bonan?a o de crisi, i que tamb¨¦ ens s¨®n ben familiars a for?a de patir-los des de finals de la dictadura.

Ara repunta en l¡¯opini¨® p¨²blica el museu d¡¯art modern per all¨° de l¡¯elecci¨® de qui el dirigir¨¤ mentre agonitza el partit que, decididament, ha contribu?t a enfonsar-lo a for?a de desprestigiar-lo i corrompre¡¯l de dalt a baix. Per¨° no ¨¦s menys cert que la situaci¨® en qu¨¨ es troba l¡¯altre museu capital¨ª de refer¨¨ncia, el de Belles Arts, no ¨¦s millor ni de lluny encara que no haja suscitat tanta devoci¨® vindicativa pels nostres galeristes i cr¨ªtics d¡¯art. Una instituci¨®, aquesta, gestionada a dit per una senyora en l¡¯ull de l¡¯hurac¨¤ que tamb¨¦ fou directora de Patrimoni Cultural en la conselleria de refer¨¨ncia, que no al?a el vol des de fa un quart de segle. Espai de primer ordre art¨ªstic estatal que tampoc, que sapiguem, ha cohesionat una opini¨® cr¨ªtica un¨¤nime entre els historiadors de l¡¯art i els artistes de la terreta.

Si toquem altres pals mestres de l¡¯acci¨® cultural de les nostres autoritats en temps passats, per¨° encara recents, trobarem el mateix escenari luctu¨®s amb les seues v¨ªctimes propiciat¨°ries: el monestir de Santa Maria de Valldigna, la volta de la Bas¨ªlica de la Mare de D¨¦u dels Desemparats, la volta de l¡¯altar major de la Seu, la cartoixa d¡¯Ara Christi, la ¡°Visi¨®n de Espa?a¡± sorollista... Al capdavall, el seguici que ha acompanyat l¡¯esbiaixada cultural que supos¨¤ la desfeta del teatre rom¨¤ de Sagunt, de la qual ni els saguntins se¡¯n recorden a hores d¡¯ara, per cert. I mira que don¨¤ que parlar.

Molt em tem, com ja ho han fet altres experts en la mat¨¨ria, que la q¨¹esti¨® de l¡¯IVAM no s¡¯arreglar¨¤ amb determinat gestor per molta transpar¨¨ncia que se li vulga donar al proc¨¦s. Ja ¨¦s tard i tampoc ens ho podem creure despr¨¦s de tot el que ha esdevingut ¨²ltimament. Tamb¨¦ som esc¨¨ptics pel que fa a la dubtosa idone?tat de la directora del Sant Pius V, i tot no canvia amb l¡¯obertura d¡¯un proc¨¦s semblant impulsat per un govern catat¨°nic i segrestat pel resultat nefast de les seues sonades malifetes. El veritable problema ¨¦s de fons, no nom¨¦s de formes a aquestes altures, un p¨°sit en qu¨¨, com deia, determinats gurus de la cultureta casolana amb ¨ªnfules de grandesa f¨¤tua campen pels seus respectes amb l¡¯aquiesc¨¨ncia d¡¯uns (el poder establert panxacontent) i el silenci c¨°mplice d¡¯altres (no pocs dels especialistes en la mat¨¨ria que deixen fer). De l¡¯opini¨® p¨²blica, o societat civil, millor no dir res. La hi ha de veres o ¨¦s la que fa uns mesos fou convocada d¡¯urg¨¨ncia en ¡°Veles e Vents¡± pel MH? Menuda cerim¨°nia de la confusi¨®.