El teulad¨ª obstinat

Al jard¨ª de casa (que ¨¦s un jard¨ª secular, crepuscular i una mica rom¨¤ntic), hi ha ocells residents tots els mesos de l¡¯any, o potser visitants, que canten a la seua manera, regularment, cada dia i gaireb¨¦ cada hora. Canten en els dos cedres enormes, en els tres ametlers massa frondosos i mig abandonats, en els xiprers de la tanca exterior, o simplement volant d¡¯un lloc a un altre. De manera que un servidor, resident sedentari en un estudi o biblioteca, t¨¦ en tota estaci¨® companyia canora variable, m¨²sica de fons en les llargues sessions m¨¦s o menys laborals de lectura i escriptura. Si no f¨®ra pel parrupeig mon¨°ton de dos parelles de t¨®rtores, que ¨¦s una interfer¨¨ncia ben poc agradable, el concert dels ocells seria una pura del¨ªcia, portadora d¡¯evocacions buc¨°liques i de subtils sensacions eventualment convertibles en literatura. Sobretot en arribar i avan?ar la primavera, quan al jard¨ª s¡¯instal¡¤len els rossinyols: deuen ser cada any els mateixos i ocupen pla?a pr¨°pia de violins solistes, de virtuosos davant dels quals calla sovint l¡¯orquestra sencera. Les primeres hores del mat¨ª, i les ¨²ltimes de la vesprada, l¡¯exhibici¨® musical de dos mascles, incansables, ¨¦s simplement impossible de transmetre amb paraules: pareix que ¨¦s sempre la mateixa, per¨° ¨¦s sempre diferent, com si la pobra Procne, la filla d¡¯un rei d¡¯Atenes transformada en rossinyol, no pogu¨¦s mai exhaurir els seus cants dolorosos o alegres. Els ¡°meus¡± rossinyols repeteixen, cada primavera, un repertori meravell¨®s i etern. Enguany, per¨°, un simple teulad¨ª, delicat i petit, ha vingut a alterar el programa. Aix¨° ¨¦s que, un dia i un altre dia, al llarg de m¨¦s dos setmanes (i continua), el pobre teulad¨ª s¡¯instal¡¤la en la finestra del meu dormitori, s¡¯aferra a la reixa i es llan?a una vegada i una altra contra els vidres. ?bviament, l¡¯ocellet no compr¨¦n que un vidre ¨¦s un vidre, un cos s¨°lid, i que no el podr¨¤ mai travessar: s¡¯hi llan?a de cap, hi topa fent un soroll sord, bum, recula una mica, i s¡¯hi torna a llan?ar una vegada i una altra. I aix¨ª hora rere hora, tot el mat¨ª, un dia i un altre dia: sap el que vol, per¨° no sap que ¨¦s impossible. El rossinyol amagat, mentrestant, acompanya l¡¯escena amb melodies sublims, i de tot plegat se¡¯n podria fer una cl¨¤ssica faula d¡¯Esop, per¨° no s¨¦ quina.