Vida del tra?dor

Un dels encerts de Retorn a Killybegs ¨¦s que, des del comen?ament, ja sabem el final tr¨¤gic d¡¯aquesta novel¡¤la. Aix¨° ens fa llegir amb inter¨¨s i contenci¨® una hist¨°ria que ens parla menys de la fatalitat, de la tra?doria, que de la feblesa que sorgeix en una vida acorralada, que es regira contra el seu b¨¤ndol sense perdre mai els ideals d¡¯origen, i sense aconseguir entendre com ha pogut arribar a aquesta deslleialtat.

L¡¯obra recrea, amb una base adequadament fidel, per¨° no sense fabulaci¨®, la vida de Denis Donaldson (1950-2006), activista del Sinn F¨¦in i l¡¯IRA des dels anys setanta. Hi havia tingut un paper protagonista, era molt valorat i respectat, per¨° el 2005 va confessar, en una declaraci¨® filmada que va commocionar tothom, que feia vint anys que era confident de l¡¯MI5, els serveis secrets brit¨¤nics (el llibre comen?a amb un fragment d¡¯aquesta declaraci¨® terrible). Unes setmanes despr¨¦s, mentre era de retorn a la seva vila natal, Killybegs, l¡¯IRA el va matar.

Tyrone Meehan ¨¦s l¡¯¨¤lter ego de Donaldson. I figura que Antoine, el pintor franc¨¨s de qui es fa amic a Belfast, i que retrobar¨¤ a Par¨ªs, ¨¦s l¡¯autor Sorj Chalandon (Tunis, 1952), periodista que ha analitzat des de fa anys el conflicte a Irlanda del Nord. L¡¯obra pren una gran dimensi¨® en l¡¯encreuament d¡¯aquestes dues vides. I tamb¨¦ en les reflexions del pintor sobre si un franc¨¨s pot arribar a entendre la lluita irlandesa cat¨°lica, sobretot en el marc esfere?dor de l¡¯Ulster. Chalandon, que escriu aquest llibre per explicar Meehan i per explicar-se a ell mateix ¡ªper entendre millor l¡¯amistat que va travar durant lustres amb Donaldson¡ª, fa un retrat conscienci¨®s i compassiu de la figura del tra?dor.

Tradu?da al catal¨¤ per Josep Alemany, la novel¡¤la arrenca cap als anys trenta, tot just despr¨¦s de la Declaraci¨® d¡¯Independ¨¨ncia del 1919, la guerra civil del 1922-1923 i el moment en qu¨¨ es configura l¡¯actual Irlanda del Nord com a territori brit¨¤nic. Veiem Tyrone en un entorn cat¨°lic i amb un pare molt patriota, per¨° despietat amb la fam¨ªlia. En morir el pare, la fam¨ªlia Meehan marxa a Belfast, i all¨¤ els fills es van fent, l¡¯un rere l¡¯altre, de l¡¯ex¨¨rcit irland¨¨s. Armes, pubs, cervesa, precarietat social, vida clandestina, tot aix¨° desemboca en l¡¯empresonament de Tyrone, en certs dubtes sobre si la lluita val la pena (en el context de les espaordidores vagues a les presons dels anys setanta i vuitanta, un episodi impressionant del llibre, en qu¨¨ apareix Bobby Sands), i finalment en el xantatge a qu¨¨ Tyrone es veu abocat pels serveis secrets anglesos a causa d¡¯un afer amb un militant republic¨¤ mort.

A partir d¡¯aqu¨ª, la novel¡¤la ¡ªplena d¡¯anticipacions que ens mostren els darrers pensaments de Meehan, durant el viatge de retorn al seu poble de la infantesa¡ª intensifica la temperatura de les accions i la lucidesa dels judicis de valor. Chalandon sap de qu¨¨ parla i ¨¦s bo en els di¨¤legs, en la densitat de les abstraccions i en l¡¯atmosfera clor¨°tica que va ordint. No incorre mai en la tendenciositat.

No tenim gaires llibres de ficci¨® tradu?ts al catal¨¤ sobre el conflicte irland¨¨s. V¨¦nen a la mem¨°ria El delator, de Liam O¡¯Flaherty, que Proa va publicar el 1973, i en Una estrella que es diu Henry, de Roddy Doyle, de l¡¯any 2000. Edicions de 1984 la torna a encertar amb aquest llibre, que sembla pr¨°xim a la rastellera de novetats sobre el 1714 per¨° que se¡¯n desmarca ¨¤gilment i ens ofereix un llibre ben narrat, emotiu, matisat, premiat per l¡¯Acad¨¦mie Fran?aise, i que ens parla d¡¯un conflicte hist¨°ric angoixant.

?