Des de la cabana

"El corrent no s¡¯interromp en cap moment, per¨° el riu no duu mai la mateixa aigua". Amb aquesta frase que, inevitablement, recorda Her¨¤clit ¨Ca qui l¡¯autor no pogu¨¦ llegir mai-, comen?a la Cr¨°nica de la cabana del monjo japon¨¦s Kamo no Chomei. Tamb¨¦ per a ell tot flueix, i en el m¨®n que vivim i que ens pensem con¨¦ixer, tot perdura en el canvi i ¨¦s el canvi. D¡¯aquesta veritat paradoxal, el savi d¡¯Efes en va extraure una concepci¨® de l¡¯univers que encara ens enlluerna i ens inquieta. Chomei no va anar tan enll¨¤. M¨¦s af¨ª a l¡¯autor de l¡¯Eclesiast¨¦s, va recon¨¦ixer en carn pr¨°pia la fr¨¤gil vanitat de les coses, va emprendre el lent aprenentatge de la decepci¨® i, ja vell, en la soledat del seu min¨²scul ermitatge a les muntanyes de Hino, nom¨¦s acompanyat d¡¯una est¨¤tua de Buda, d¡¯un xiquet que molt de tant en tant el visitava, de la seua por a tornar-se boig i de la seua ¨¤nsia de viure malgrat tot, va saber compondre un text breu i estremidor, que ara podem llegir en catal¨¤, tradu?t per Jordi Mas L¨®pez i publicat en una nova editorial, Edicions de l¡¯art de la mem¨°ria.

Jordi Mas ¨¦s un bon coneixedor de la literatura japonesa cl¨¤ssica i un enamorat de la seua poesia. Com que ¨¦s un bon poeta per dret propi, n¡¯ha fet traduccions excel¡¤lents, com la de l¡¯antologia Cent de cent, compilada al segle XIII per Fujiwara no Teika. Tamb¨¦ ha anat traslladant al catal¨¤, sempre en versions d¡¯una transpar¨¨ncia i d¡¯una bellesa ullprenedores, alguns dels cl¨¤ssics m¨¦s eminents d¡¯aquella literatura, com els an¨°nims Contes d¡¯Ise ¨Cun recull de relats que inclou una antologia dels millors poemes japonesos dels segles IX i X-, el Diari de Tosa de Ki no Tsurayuki i l¡¯espl¨¨ndid L¡¯estret cam¨ª de l¡¯interior, del gran Matsuo Basho. Tamb¨¦ ha tradu?t novel¡¤les de Haruki Murakami i, al castell¨¤, d¡¯alguns altres narradors del segle XX.

Que Jordi Mas haja pogut publicar tots aquests llibres ens indica que l¡¯edici¨® en catal¨¤ no est¨¤, al capdavall, tan malament i que aquella secci¨® de la gran literatura que sap modular els tons tot just perceptibles de la retic¨¨ncia suggestiva i la veu baixa encara pot trobar un lloc entre nosaltres. El fet que els haja publicat en un seguit molt divers d¡¯editorials, que van des de l¡¯erudita Abadia de Montserrat fins a la quasi invisible Edicions Vitel¡¤la, i que l¡¯eco d¡¯aquests llibres prodigiosos haja sigut ben esc¨¤s, ens recorden que la situaci¨® tampoc ¨¦s per a tirar coets. L¡¯espai per a la literatura subtil i deliciosa encara existeix en catal¨¤, per¨° no ¨¦s gaire m¨¦s ampli ni m¨¦s c¨°mode que la cabana de branquillons exigus en qu¨¨ va acabar vivint el pobre Kamo no Chomei. Per descomptat, ning¨² pret¨¦n que llibres com el Diari de Tosa o L¡¯estret cam¨ª de l¡¯interior siguen best sellers. Sempre van ser destinats als Happy few. Amb tot, fa la impressi¨® que, aquests, en catal¨¤, potser continuen sent igual de feli?os, per¨° cada volta s¨®n m¨¦s pocs.

Chomei va ser un testimoni espantat, per¨° atent, d'uns temps catastr¨°fics

A m¨¦s de traduir aquest llibre amb l¡¯excel¡¤l¨¨ncia habitual i d¡¯ordir una prosa que flueix com el m¨®n en els ulls de Chomei, Jordi Mas ens presenta en un pr¨°leg molt ajustat el poc que se sap d¡¯aquest autor. Podr¨ªem resumir la seua vida com un relat calamit¨®s d¡¯il¡¤lusions perdudes amb un desenlla? nom¨¦s relativament ser¨¦. Kamo No Chomei es va criar en la llavors capital imperial, Kyoto, en el si d¡¯una fam¨ªlia de funcionaris religiosos de mitja volada. Va rebre una curosa educaci¨®, va mostrar notables habilitats po¨¨tiques ¨Cben valorades per l¡¯emperador- i va aspirar a c¨¤rrecs d¡¯un cert relleu, per¨° les seues ambicions es van veure sempre frustrades, b¨¦ per la compet¨¨ncia de rivals m¨¦s ben situats o b¨¦ pel per¨ªode de caos, guerres feudals, incendis, fams i pestes que va senyalar la fi de l¡¯era Heian i la decad¨¨ncia de Kyoto. Chomei va ser un testimoni espantat, per¨° atent, d¡¯aquells temps catastr¨°fics. A ell, les coses li van anar de mal en pitjor i, com apunta en la seua cr¨°nica, ¡°com m¨¦s anys tinc, m¨¦s petites es tornen les meues llars¡±. Finalment, es va fer monjo budista, es va retirar a la muntanya i all¨¤ es va dedicar a collir baies, meditar sobre la infinita vanitat de tot, compondre versos, tocar les seues can?ons preferides amb el biwa i el koto que havia portat amb ell i admirar la canviant bellesa del pas de les estacions.

El llibre a penes al¡¤ludeix de passada a aquest itinerari vital. En canvi, el travessa el dolor per la fugacitat irreparable de les coses i l¡¯enyoran?a dels mons esvanits, brutalment dilapidats de la seua joventut. Corprenen encara les p¨¤gines que dedica al seguit de desastres que van assolar la seua ciutat: un incendi paor¨®s, unes fams que van durar dos anys i que deixaren desenes de milers de morts estesos pels carrers, la pesta subseg¨¹ent i, per a acabar-ho d¡¯adobar, terratr¨¨mols fort¨ªssims que convertiren la ciutat en ru?nes. Aquestes p¨¤gines tenen aquella vivesa al¡¤lucinada en qu¨¨ un llarg espant cristal¡¤litza en paraules i que nom¨¦s poden transmetre els testimonis, quan l¡¯esgarrapada de la por i la p¨¨rdua lacera encara l¡¯escriptura.

Kamo no Chomei va trobar una mica de pau en la seua cabana, llegint les doctrines budistes, pensant i escrivint, tocant el koto, collint rames d¡¯aur¨® de fulles roges i observant com els c¨¦rvols dels cims se li acostaven sense sentir cap por. En aquesta ren¨²ncia hi traspua la resignaci¨® del derrotat; per aix¨°, la descripci¨® de la vida senzilla exhala l¡¯aroma inconfusible de la melancolia. I amb tot, Kamo no Chomei s¡¯estima tant la vida, ef¨ªmera com ¨¦s, que acaba estimant tot aix¨°: el paisatge que l¡¯envolta, els llibres que medita, el silenci i la m¨²sica de la seua estreta llibertat, sense esperances ni neguits. La doctrina de Buda li retrau que no ens hem d¡¯aferrar a les coses del m¨®n, per¨° ell no pot evitar sentir amor per la petita cabana i la solitud que ara s¨®n seues. No hi sap renunciar, almenys a aix¨°, i aquesta ¨¦s la seua ¨²ltima recan?a.