Vies

Si no podem demanar un discurs intel¡¤ligible als pol¨ªtics, seria ut¨°pic demanar-los un toc po¨¨tic m¨ªnim quan pretenen utilitzar comparacions (que creuen met¨¤fores). Darrerament abusen dels ferrocarrils i parlen de xocs de trens, de qui va per quina via, o si hi ha una tercera via, etc. Molt de ferrocarril; ara b¨¦, aix¨° s¨ª, amb una coincid¨¨ncia ineludible: tot, siga el que siga, encarrilat. Si els ha anat tant b¨¦ amb la lapidaci¨® dels diners p¨²blics dedicats a l'AVE, per qu¨¨ no harien de derivar-ho a la comparaci¨® po¨¨tica?

Per¨° heus ac¨ª que es troben amb un descarrilament no previst. No es tracta de l'AVE per Gal¨ªcia, ni del metro de Val¨¨ncia, que tant els costa encarrilar. Es tracta del resultat electoral de "Podemos". M¨¦s d'un mili¨® de vots han sortit de les vies. Qu¨¨ ha passat? Qu¨¨ els ha passat? Els representants de la Llei no poden abusar-ne infinitament. Poden fer molt de mal, s¨ª, per¨° no eternament. Ho saben fins i tot el psicoanalistes: un pare excedit en les seues atribucions, m¨¦s enll¨¤ de marcar les pautes, acaba convertint-se en un pare castrador. Pot fer molt de mal, s¨ª, pot deixar els fills en un estat de des¨¤nim, en una sensaci¨® d'impot¨¨ncia, i cal que un dia diguen no, un no rotund, per comen?ar a descobrir la pr¨°pia vida. Tamb¨¦ pot passar quelcom de pitjor: que es dedique a desafiar el pare, a fer tot all¨° contra el pare. Una lluita est¨¨ril i una faceta m¨¦s de la submissi¨®. ?s a dir, davant d'una aparent rebel¡¤lia s'amaga una rara obedi¨¨ncia. ?s a dir: tot continua encarrilat. Poden xocar, c¨°rrer en paral¡¤lel, anar un darrer l'altre, per¨° sempre en les mateixes vies. "Podemos" ha abandonat, de moment, el recte cam¨ª i, el m¨¦s important, ha tornat la il¡¤lusi¨® de la pot¨¨ncia en cada persona v¨ªctima de l'arraconament, del catecisme del "esto es lo que hay". Sentiment que feia molta falta. Ja veurem qu¨¨ passa m¨¦s endavant perqu¨¨ els interessos de classe continuen vigents, aix¨ª com la inevitable disposici¨® humana cap a les conseq¨¹¨¨ncies derivades dels grups socials. Per¨° han encertat: han ofert un lloc simb¨°lic al "ja n'hi ha prou", a la dignitat arrasada durant els darrers anys.

Una altra "via": Can Vies. Una casa ocupada des de fa 17 anys sense cap problema o amb problemes no m¨¦s greus que el soroll del tr¨¤nsit o de la capsa infame construida per a l'AVE des de l'estaci¨® de Sants fins a Hospitalet. Funcionava, per tant calia clavar m¨¤. Encarrilar-la. Una ignor¨¤ncia obscena envers la hist¨°ria del barri de Sants, en qu¨¨ el moviment obrer i el cooperativisme s¨®n signes irrenunciables d'identitat. Irrenunciable seria la paraula exacta per a entendre quina va ser la reacci¨® ve?nal recolzant els xavals i escradissant la policia, convertida en for?a d'ocupaci¨® (aquesta ocupaci¨®, s¨ª). Han encarrilat el tema? No, Can Vies ha negat qualsevol via preparada per a descarrilar: no negocia amb aquest alcalde, ni accepta "remeis". Han mostrat l'estil del qual parl¨¤vem abans: el problema el tenen vost¨¦s. No entrem a la lluita en contra. Continuem al mateix lloc de sempre: fent la nostra marxa. Tenim arquitectes i gent com per a reconstruir all¨° que han intentat desfer. Cada dia m¨¦s la gent va fent-se c¨¤rrec de la seua vida. Tenim exemples pertot arreu.