El periodismo deportivo, seg¨²n Sergi P¨¤mies

L¡¯honor de rebre el premi MVM de periodisme esportiu m¡¯obliga, d¡¯entrada, a ser agra?t. Fa unes dies, despr¨¦s de perdre la Lliga contra l¡¯Atl¨¦tico de Madrid, un amic va comentar-me que el fet que m¡¯haguessin concedit el premi confirmava que, en efecte, aquesta temporada havia estat nefasta pel barcelonisme. Hi estic d¡¯acord. Per¨°, com que el futbol ¨¦s aix¨ª i no sempre guanyen els millors, no penso renunciar-hi ni demanar perd¨®. La qualitat professional i humana dels guardonats que m¡¯han precedit intimida m¨¦s que una entrada de Migueli. La categoria de l¡¯escriptor que dona nom al premi m¡¯obliga a fingir que no em tremolen les cames. Gr¨¤cies als membres del jurat per la seva generositat, doncs, gr¨¤cies a l¡¯Anna Sall¨¦s i al Daniel V¨¢zquez, gr¨¤cies al Col¡¤legi de Periodistes, gr¨¤cies a la junta del president Sandro Rosell i als continuadors del seu mandat, presidits per Josep Maria Bartomeu al capdavant del FC Barcelona.

A l¡¯octubre de 2003, quan MVM va morir d¡¯un atac de cor a l¡¯aeroport de Bangkok, va deixar escrit a l¡¯ordinador port¨¤til que duia el gruix d¡¯un llibre monumental: F¨²tbol, una religi¨®n en busca de un Dios. La densitat d¡¯idees, la claredat de les reflexions i la lucidesa anal¨ªtica dels pron¨°stics que inclou converteixen aquest llibre en una refer¨¨ncia de primer nivell de literatura futbol¨ªstica. N¡¯extrec, com a mostra, dues frases:

¡°Nadie se ha hecho aficionado a causa del prestigio de un entrenador o de un presidente de club¡±

¡°Pertenezco a la era de dos drogas duras, el f¨²tbol y el alcohol, pero as¨ª como el alcohol sigue siendo lo que era, el f¨²tbol ha perdido la l¨®gica interna inicial que le acompa?¨® hasta los a?os setenta y cada vez se acerca m¨¢s a la condici¨®n de droga de dise?o¡±.

Les raons per les quals ens va saber tant greu que MVM mor¨ªs prematurament tenen a veure amb l¡¯admiraci¨®, el respecte i, per molts de vosaltres, l¡¯amistat i l¡¯amor. Per¨°, des d¡¯una ¨°ptica estrictament egoista, d¡¯aficionat i lector, la seva mort ens va deixar orfes d¡¯una metodologia intel¡¤lectual i sentimental que hauria estat molt ¨²til en la gloriosa d¨¨cada dels ¨¨xits. V¨¢zquez Montalb¨¢n sempre va ser coherent amb un punt de vista que va integrar les contradiccions, la vulnerabilitat, la fatalitat i, alhora, la for?a de l¡¯¨¤nima, grandiosa i torturada, del Bar?a i de gaireb¨¦ tots els barcelonismes possibles. L¡¯¨¤nima d¡¯un club que per raons diverses representava una est¨¨tica perdedora. Una est¨¨tica melanc¨°lica, marcada per una successi¨® de drames (su?cidis, afusellaments, segrestos) que alternaven la representativitat social, la identitat substitut¨°ria, l¡¯educaci¨® sentimental en temps d¡¯ignor¨¤ncies racionals i l¡¯her¨¨ncia trenada amb tres derrotes simult¨¤nies: la del catalanisme, la del republicanisme i la d¡¯un barcelonisme marcat per un franquisme tendenciosament madridista. Si existeixen models futbol¨ªstics innegociables, MVM representa un model innegociable de pensament aplicat al futbol, i ni l¡¯un ni l¡¯altre exclouen ning¨² per¨° s¨ª tenen categoria d¡¯alternativa i subratllen el protagonisme a trav¨¦s de l¡¯afirmaci¨®.

Aquesta po¨¨tica de descregut que reivindica el futbol com a expressi¨® col¡¤lectiva popular (i no com la coartada pel blanqueig social d¡¯una minoria d¡¯oligarques emparats per l¡¯opacitat i la impunitat), va ser reconfortant en els moments de derrota esportiva i subversiva en les ¨¨poques de vergonya institucional. Per aix¨°, una de les preguntes que m¨¦s li fan al Daniel ¨Ci que, amb ra¨®, m¨¦s l¡¯exaspera¨C, ¨¦s qu¨¨ n¡¯hauria pensat V¨¢zquez Montalb¨¢n, del Bar?a de Ronaldinho, Guardiola, Messi i Tito Vilanova. En efecte, no ¨¦s f¨¤cil imaginar-lo analitzant l¡¯esplendor de l¡¯¨¨xit continuat. En canvi, s¨ª ho ¨¦s especular sobre quines haurien estat les seves an¨¤lisis, probablement ir¨°niques i carregades d¡¯estimaci¨® per Xile i de refer¨¨ncies a una Argentina que coneixia molt b¨¦, sobre la feina de Tata Martino o la manera de jugar d¡¯Al¨¨xis. No sabem qu¨¨ hauria escrit per¨° si tenim la certesa que el seu punt de vista continua sent necessari. La prova ¨¦s que ens falta i que no sempre sabem parlar amb la llibertat corrosiva que ell practicava de q¨¹estions com el patrocini de Qatar, l¡¯acceptaci¨® de les cases d¡¯apostes com a grans socis del futbol, el projecte de nou estadi, la tramoia dels contractes de Neymar o la possibilitat, digna de mobilitzar Pepe Carvalho i Biscouter, de jugar la lliga francesa. En l¡¯origen de la seva aproximaci¨® al m¨®n del futbol i del Bar?a, hi havia, com en altres ¨¤mbits de la seva obra, una aud¨¤cia sacr¨ªlega i descriminalitzadora. Per¨°, sobretot, hi havia la intenci¨® expl¨ªcita de recuperar una realitat que la voracitat de les elits i la militaritzaci¨® ideol¨°gica havien expropiat i convertit b¨¦ en opi propagand¨ªstic del r¨¨gim, b¨¦ en heretgia satanitzada per comit¨¨s centrals que, tot i les aparences, frisaven per saber qu¨¨ havia fet el Bar?a quan s¡¯acabaven les reunions i el motor de la hist¨°ria ja no era la lluita de classes i s¨ª un gol de Rom¨¤rio. Amb la mateixa perseveran?a amb la qual va recuperar el repertori de la copla, l¡¯humor sat¨ªric de Por favor, la novel¡¤la negra popular o els receptaris menystinguts de la cuina catalana, i sense renunciar a cap dels seus compromisos pol¨ªtics, socials i culturals, V¨¢zquez Montalb¨¢n va trencar la disciplina de partit i els catenaccios ideol¨°gics de l¡¯¨¨poca. Amb una const¨¤ncia i un sentit de la productivitat estajanovistes, va obrir un cam¨ª que, en altres pa?sos, ja feia perfectament respectable una literatura cr¨ªtica i d¡¯arrel human¨ªstica relacionada amb la l¨ªrica i amb l¡¯¨¨pica del futbol per¨° tamb¨¦ amb la cr¨°nica period¨ªstica testimonial. D¡¯aix¨° no en fa pas tant. Aleshores, ell i Javier Marias eren dels pocs que gosaven preparar reflexions pr¨¨vies a un Bar?a-Madrid. Encara que avui pugui semblar impossible, no existia l¡¯actual tradici¨® de comentaris literaris incorporats als espais d¡¯informaci¨® i d¡¯an¨¤lisis esportives. Els compartiments especialitzats del periodismes es mantenien per tradici¨® o per in¨¨rcia fins que els mitjans van adonar-se que aportacions com les de VM podien interessar a gent que habitualment no seguien la informaci¨® esportiva i que, a poc a poc, s¡¯hi van anar familiaritzant. Despr¨¦s d¡¯haver trencat els prejudicis, VM i els pioners de la literatura futbol¨ªstica no informativa van trencar la disciplina externa i van obrir un cam¨ª que molts vam poder seguir sense gaire obstacles, com els germans petits recorren el cam¨ª aplanat pels germans grans. En el meu cas, tinc l¡¯honor d¡¯haver estat un dels primers suplents de V¨¢zquez Montalb¨¢n. Ell ja tenia molts compromisos i viatjava sovint per documentar-se o promocionar els seus llibres. I no sempre podia atendre les demandes d¡¯EL PA?S. A Barcelona, qui s¡¯ocupava de perseguir-lo i d¡¯insistir-li que escriv¨ªs era Ramon Besa. Un bon dia, despr¨¦s d¡¯haver intentat localitzar el titular, va demanar-me un article. Sense posar-nos d¡¯acord, tots dos vam entendre que no es tractava d¡¯intentar suplir l¡¯abs¨¨ncia del titular indiscutible i rematar-ho tot sin¨® de no marcar-se gaire gols en pr¨°pia porta. Besa va ser decisiu en la perseveran?a de mantenir VM com a refer¨¨ncia de l¡¯an¨¤lisi futbol¨ªstic de qualitat i, per descomptat, en la meva conversi¨® a la causa del periodisme esportiu. Va perseguir el seu admirat Manolo (ell s¨ª tenia el dret de dir-li aix¨ª) fins al final i, sobretot, va buscar la complicitat del gur¨² a l¡¯hora de crear una mena de planter alternatiu en el qual intervenien Enrique Vila-Matas, Guillem Mart¨ªnez i molts altres. L¡¯energia d¡¯aquella secci¨® d¡¯esports va tenir el suport c¨°mplice, en el sentit m¨¦s delictiu del terme, d¡¯Agust¨ª Fancelli, Tom¨¤s Delcl¨°s i Lluis Bassets, i vam acabar trobant un punt d¡¯opini¨® que no tenia gaire secrets i que seguia els manaments montalbanians: incorporar l¡¯humor i la ironia quan l¡¯ambient era especialment dram¨¤tic, transcendent i solemne, i, en els moments d¡¯euf¨°ria delirant, procurar ser anal¨ªticament disf¨°rics i no renunciar mai a una mem¨°ria subjectiva, capa? d¡¯integrar l¡¯esport en la diversitat d¡¯elements constructors de la cultura.

Des de la mort de MVM, molts dels seus pron¨°stics sobre el futbol s¡¯han anat complint. Altres, en canvi, no, especialment els que fan refer¨¨ncia al Bar?a, imprevisible en la seva voracitat a l¡¯hora d¡¯assolir les quotes m¨¦s inimaginables d¡¯espectacle i efic¨¤cia. El que s¨ª ha evolucionat d¡¯una manera que cap de nosaltres podia imaginar ¨¦s el periodisme esportiu. Avui viu confrontat a revolucions estructurals que afecten la seva ess¨¨ncia tecnol¨°gica, l¡¯equilibri entre l¡¯oferta i la demanda i la necessitat d¡¯adaptar-se a una de les situacions m¨¦s turbulents i incertes de la hist¨°ria d¡¯aquesta ind¨²stria. En mat¨¨ria d¡¯informaci¨® i d¡¯an¨¤lisi, els diaris han perdut part de l¡¯hegemonia a mans de la r¨¤dio i la televisi¨®. Aquest mitjans han multiplicat els espais d¡¯una oferta que, l¨°gicament, busca m¨¦s els impactes que no una argumentaci¨® pausada i reflexiva. En el context actual d¡¯inestabilitat industrial i replantejament permanent dels criteris de l¡¯oferta (que sovint estan marcats per la urg¨¨ncia i el p¨¤nic de poder oferir el que s¡¯intueix a trav¨¦s d¡¯una participaci¨® vagament demosc¨°pica que altera la consist¨¨ncia dels objectius), el periodista d¡¯esports ha hagut d¡¯adaptar-se a una exig¨¨ncia de productivitat i a una visibilitat impensable fa vint anys i l¡¯obliga a multiplicar-se. En molts casos, aquesta visibilitat supleix la precarietat dels salaris i la vulnerabilitat de les condicions laborals. Potser per aix¨°, la possibilitat de rendibles el propi nom, la pres¨¨ncia i la vanitat substitueix all¨° que ni els salaris ni la productivitat m¨¦s racional poden atendre. La relaci¨® entre informaci¨® i opini¨® s¡¯ha invertit i de vegades fa la impressi¨® que no hi ha prou mat¨¨ria informativa per tanta oferta i cal que el periodisme busqui altres formes de connexi¨® amb el p¨²blic. El que V¨¢zquez Montalban i Mar¨ªas feien com una contribuci¨® excepcional, avui ¨¦s, salvant totes les dist¨¤ncies, obligatori. Aix¨° no ¨¦s for?osament negatiu. Ha estimulat una normalitzaci¨® editorial de llibres especialitzats. Ha democratitzat l¡¯acc¨¦s al futbol literari amb una abund¨¤ncia que ens obliga a multiplicar-nos com a lectors. Ha propiciat l¡¯aparici¨® de revistes com Panenka o L¨ªbero. Per¨° aquest nou paisatge professional t¨¦ els seus perills i, ni que sigui per sentit de la superviv¨¨ncia, ens conv¨¦ compartir-los amb una barreja de franquesa i de p¨¤nic. La dimensi¨® medi¨¤tica del futbol, i especialment del Bar?a, ha trencat la cohabitaci¨® entre periodistes i esportistes. La desmesura i la saturaci¨® poden acabar interferint, per exc¨¦s, en el dia a dia els equips. Paral¡¤lelament, els clubs grans exigeixen als mitjans de comunicaci¨® cada vegada m¨¦s discreci¨® i, alhora, m¨¦s comprom¨ªs amb el club. ?s un problema de legitimitats enfrontades i d¡¯establir els l¨ªmits d¡¯aquesta necess¨¤ria complicitat. El club vol controlar la informaci¨®. Els periodistes, en canvi, han d¡¯aprendre a fer surf damunt d¡¯onades que combinen ingredients deontol¨°gics, depend¨¨ncies empresarials i una inestabilitat que, de vegades, ens empeny a convertir-nos en practicants d¡¯un periodisme de samarreta i milit¨¤ncia que potser ens treu les castanyes del foc a curt termini per¨° que pot acabar cremant-nos a mitj¨¤ i llarg termini. Els mitjans que avui s¡¯han especialitzat en el futbol han d¡¯atendre una nova realitat: la conversi¨® de l¡¯esport en un espectacle de masses. Aix¨° obliga els periodistes a ser efica?os en ¨¤mbits que tenen m¨¦s a veure amb la ind¨²stria de l¡¯entreteniment que no amb la recerca i el relat dels fets. I en aquesta batalla estem, enfrontats a forces que debiliten l¡¯exercici de la professi¨® per circumst¨¤ncies incontrolables i la necessitat, que dep¨¨n molt m¨¦s de nosaltres, de fer-nos un nom a base de subratllar m¨¦s l¡¯¨¨mfasi de la nostra veu que no el rigor o l¡¯encert del nostre missatge. En pocs anys, hem perm¨¨s o ens hem resignat a que l¡¯estad¨ªstica hagi segrestat les an¨¤lisis, i cada vegada m¨¦s hem de ser experts en coses tan inimaginables com la vida sexual d¡¯estrelles i futbolistes en un to molt menys literari i infinitament menys interessant de quan Biosca i Lola Flores veien sortir el sol al mateix llit de la mateixa habitaci¨® del mateix hotel de Castelldefels. A m¨¦s a m¨¦s, hem de tenir nocions d¡¯economia per entendre pressupostos i inversions. O ser experts en jurisprud¨¨ncia per intentar ficar-nos en la ment dels socis Jordi Casas o Oriol Giralt. En moments aix¨ª, la pres¨¨ncia de referents intel¡¤lectuals, human¨ªstics i professionals ens ajudaria a superar els moments de confusi¨® en els continguts, d¡¯immediatesa excessiva en els terminis, d¡¯intemp¨¨rie en les condicions laborals i de vertigen en relaci¨® a les pr¨°pies limitacions. I podr¨ªem mesurar, amb interlocutors fiables i valents, si som realment irresponsables i si el punt de cr¨ªtica ¨¦s excessiu, sensacionalista o directament calumni¨®s. Aquesta dial¨¨ctica, que tant sovint s¡¯ha interpretat des de la directiva amb una malfian?a paranoica, ha de trobar tamb¨¦ el seu equilibri. I, com algunes vegades ha dit Joaquim Maria Puyal, tots plegats hem de trobar un territori de responsabilitats compartides que redueixi els nivells de desconfian?a i d¡¯intoxicaci¨® i que millori la toler¨¤ncia cr¨ªtica dels criticats per¨° tamb¨¦ l¡¯exig¨¨ncia i el rigor dels que critiquem.

Jo he tingut el privilegi de viure tot aquest proc¨¦s des de la perspectiva de l¡¯intr¨²s. I puc certificar que la generositat del periodisme esportiu amb els escriptors ¨¦s molt m¨¦s intensa que la dels escriptors amb el periodisme esportiu. En els vint anys que aviat far¨¤ que escric i parlo de futbol, he comptat amb la immediata complicitat i generositat de companys i referents que m¡¯han perm¨¨s treballar per¨° tamb¨¦ fer realitat somnis com con¨¨ixer ¨ªdols com Johan Cruyff, i poder conviure amb el mestratge, expl¨ªcit o impl¨ªcit, de tots els professionals que sempre m¡¯han tractat com un dels seus. Ara ja compleixo amb gaireb¨¦ totes les caracter¨ªstiques dels veterans del sector. Estic intoxicat per totes les coses que m¡¯expliquen des de l¡¯entorn del club amb la condici¨® que sobretot no les expliqui a ning¨². Treballo a hores intempestives, els diumenges i el mes d¡¯agost. He col¡¤laborat il¡¤lusionat en un dels llibres solidaris d¡¯El Corte Ingl¨¦s. Dormo amb la r¨¤dio posada, escoltant tert¨²lies que parlen del fitxatge de Cesc i, com tants i tants companys d¡¯aquesta tribu, estic resignadament i esportivament separat. L¡¯oportunitat que Ramon Besa va donar-me ha tingut una continu?tat que arriba fins avui. A la r¨¤dio, amb Jordi Bast¨¦, que va atendre el suggeriment de Santi Carreras per incorporar-me al Museu de frases memorables del No ho diguis a ning¨² de Catalunya R¨¤dio i, posteriorment, al Tu dir¨¤s de RAC1. A la tele, amb la fidelitat su?cida d¡¯un Josep Cun¨ª que sempre ha confiat en mi, fins i tot per deixar-me endur per una perillosa tend¨¨ncia al deliri. I, als diaris, des de l¡¯any 2007 La Vanguardia, a la secci¨® capitanejada per Dagoberto Escorcia i, en la direcci¨®, la confian?a que van donar-me Pepe Antich i Jordi Juan i que continua reafirmant-se amb M¨¤rius Carol, un dels culers m¨¦s vehements i creatius a l¡¯hora d¡¯insultar els ¨¤rbitres. Tot aix¨° sumat conforma un privilegi inimaginable quan vaig comen?ar. Arribats en aquest punt, no s¨¦ si s¨®c m¨¦s un impostor, que ¨¦s el que sovint m¡¯ha dit la meva dona, o un intr¨²s. Per¨°, al final, acabo pensant que, de manera deliberada o intu?tiva, sempre he acabat aplicant l¡¯estrat¨¨gia de quan era petit. Quan, davant de casa meva, s¡¯organitzava cada dia el partit de futbol de despr¨¦s de l¡¯escola, manaven l¡¯amo de la pilota o els m¨¦s grans. Jo, que no tenia pilota i que era massa petit per tenir cap dret a decidir, veia els partits des de la banda fins que la meva mare (que per cert tamb¨¦ va guanyar una menci¨® en aquest premi i que aprofito per saludar amb un afecte paranormal), em demanava, a crits, que pug¨¦s a sopar. Aleshores vaig optar per, en aquells partits interminables que duraven fins que es feia fosc, situar-me a la banda, molt atent i expectant. Cada vegada que la pilota sortia, corria a buscar-la i la tornava amb un somriure efica? i una m¨¤xima predisposici¨®. Per¨°, simult¨¤niament, expressava una ll¨¤stima infinita i commovedora, semblant a la del gos abandonat del cartell de Purina ¡°Ell mai no ho faria¡±. I, al final, els grans sempre s¡¯estovaven i em deixaven jugar a condici¨® que no em marqu¨¦s gaire gols en pr¨°pia porta. Aix¨° ¨¦s el que heu fet durant tots aquests anys: m¡¯heu deixat jugar amb vosaltres al joc que m¨¦s m¡¯agrada: escriure, per descomptat, per¨° sobretot escriure sobre un esport extraordinari i, especialment, sobre un club gener¨®s, ¨²nic, turbulent, reconsagrat i fascinant, fins i tot en les temporades especialment nefastes. Un club al qual, per molt que t¡¯hi esforcis, mai no pots acabar de tornar tot el que et dona. Moltes gr¨¤cies.

Sergi P¨¤mies