En llista d¡¯espera

Avui dijous, quan vost¨¦s llegiran aquest article, don Felip de Borb¨® s¡¯estar¨¤ coronant o s¡¯haur¨¤ coronat ja com a Felip VI rei d¡¯Espanya. L¡¯abdicaci¨® de son pare Joan Carles ha posat en marxa un proc¨¦s de substituci¨® d¡¯una celeritat extrema, mentre revifava el debat sobre monarquia o rep¨²blica. ?s ben comprensible que la retirada del ja anterior monarca provocara aquesta discussi¨®. La monarquia espanyola ha patit una erosi¨® considerable en els ¨²ltims anys per motius de sobres coneguts. ?s clar que el nou rei, Felip, no ¨¦s responsable de les esvarades de son pare o del seu cunyat, per¨° tampoc l¡¯avala la simpatia de qu¨¨ Joan Carles va disfrutar durant la Transici¨® i en especial despr¨¦s del 23 F. ?s un altre rei i haur¨¤ de comen?ar de zero. El debat sobre la forma d¡¯estat ¨Cmon¨¤rquica o republicana- que els espanyols prefereixen podria ser estrictament racional. Els mon¨¤rquics poden adduir la conveni¨¨ncia de tindre un cap d¡¯estat (i de les forces armades) que se situe per damunt del joc partidista com a garant de la Constituci¨® i les institucions. A part dels costos que aix¨° implica, els republicans poden preguntar-nos si el principi mon¨¤rquic pot ser res m¨¦s que un f¨°ssil en una societat que ha assimilat (almenys en teoria) uns altres principis, els democr¨¤tics, entre els quals hi ha el valor de la llibertat i el m¨¨rit individuals com a configuradors de la pr¨°pia vida. La monarquia pot ser ¨²til en algun cas, per¨° va contra el sentit com¨² del nostre temps.

Siga com vulga, tothom recorda perfectament com (i per qui) es va reinstaurar la monarquia. Al poble espanyol no se li ha preguntat mai en unes urnes si la volia o no. Ara, per primera vegada en la hist¨°ria d¡¯aquest pa¨ªs, un monarca espanyol ¨¦s coronat dins d¡¯una democr¨¤cia homologada. Com que aix¨° no havia passat mai, hauria sigut una bona ocasi¨® per a fer la consulta que tampoc s¡¯ha fet mai. No s¡¯ha considerat oport¨². I la veritat ¨¦s que s¡¯ent¨¦n, no solament perqu¨¨ la rutina pol¨ªtica sol desaconsellar per sistema qualsevol aud¨¤cia. Una consulta aix¨ª hauria requerit una revisi¨® de la Constituci¨® sobre la qual es basa aquesta democr¨¤cia. I ara mateix els termes consulta i Constituci¨® v¨¦nen carregats per un altre debat, el del sobiranisme catal¨¤. ¡°En tiempo de desolaci¨®n no hacer mudanza¡± era la m¨¤xima ignasiana que la majoria dels nostre pol¨ªtics (amb Rajoy al cap) han apr¨¦s de mem¨°ria durant segles.

La pol¨ªtica espanyola viu hores agitades abans del par¨¨ntesi estival, en part com a conseq¨¹¨¨ncia de les eleccions europees. La inevitable dimissi¨® de P¨¦rez Rubalcaba ha deixat el PSOE en un estat de prostraci¨® comparable al d¡¯un boxador sonat enmig d¡¯un round que no s¡¯acaba mai. Ning¨² toca la male?da campana. Carme Chacon ha acabat per adonar-se que, almenys per ara, no t¨¦ cap possibilitat de liderar el partit, mentre que Susana D¨ªaz, que les tenia totes, ha decidit passar les calors estivals en el seu ben arrecerat feu andal¨²s, on es veu que controla l¡¯aire condicionat, en compte de socarrar-se en la solana madrilenya. O per usar una altra classe de met¨¤fores, ara el PSOE ¨¦s un navili a la deriva enmig de la maror.

El PSOE ¨¦s un navili a la deriva enmig de la maror.?En la mateixa situaci¨®, per¨° pitjor, es troba el PSC

En la mateixa situaci¨®, per¨° pitjor, es troba el PSC. Un partit que fa pocs anys dominava totes les institucions catalanes i que ha entrat en una barrena de malson. Els seus resultats en les ¨²ltimes eleccions van ser m¨¦s negatius que els del PSOE, i l¡¯¨²nic que no veia amb claredat meridiana que el secretari del partit, Pere Navarro, havia de dimitir era ell mateix. Els seus companys, sempre sol¡¤l¨ªcits, s¡¯han encarregat d¡¯obrir-li els ulls. El problema ¨¦s que la candidata que pr¨¤cticament tothom donava per bona, N¨²ria Parlon, ha fet el mateix que Susana D¨ªaz (i amb m¨¦s motiu) i s¡¯ha estimat m¨¦s retirar-se a la quietud del seu ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Per¨° l¡¯espantada ¨¦s general. Quan escric aquestes ratlles, l¡¯¨²nic que s¡¯ha decidit a fer un pas endavant ¨¦s el veter¨¤ Miquel Iceta ¨Cun pol¨ªtic intel¡¤ligent, per¨° tamb¨¦ marcat pel seu perfil d¡¯home de l¡¯aparell i de defensor de la l¨ªnia que ha dut el partit a la trista situaci¨® actual-. Aquests dies, el pobre Iceta es mou amb aquella parsim¨°nia llastimosa del corder que porten al sacrifici. El PSC, avui, ¨¦s una barca sense tim¨®, migpartida pel debat sobiranista i amb vies d¡¯aigua pertot arreu, i aix¨° no ¨¦s el pitjor. El pitjor ¨¦s que entre els seus militants s¡¯ha est¨¦s la psicosi de naufragi i bracegen sense solta ni volta amb l¡¯atribolament dels que es pensen que s¡¯ofeguen.

La dimissi¨® de Pere Navarro ha projectat la seua ombra sobre una altra, menys aparatosa, per¨° igualment simptom¨¤tica: l¡¯anunci que Josep Antoni Duran i Lleida renuncia a la secretaria general de Converg¨¨ncia i Uni¨®. Duran, per¨°, mantindr¨¤ els c¨¤rrecs en el seu propi partit, Uni¨®, i tamb¨¦ el de portaveu de CiU al Congr¨¦s. Molts ho han ent¨¦s com una altra de les fintes a qu¨¨ Duran ens t¨¦ acostumats; gestos teatrals per a manifestar la seua disconformitat amb tot el que passa, per¨° sense que arribe la sang al riu. Per¨° hi ha una altra lectura, que una part del gran empresariat auspicia. Si Rajoy f¨¦ra una oferta sensata per a desencallar el problema catal¨¢n, Duran podria recollir el guant i liderar un partit moderat que f¨¦ra de contrap¨¦s al sobiranisme creixent de Converg¨¨ncia. El problema ¨¦s que aquesta maniobra ¨¦s poc plausible. A hores d¡¯ara, Duran ¨¦s un pol¨ªtic amb ben poca audi¨¨ncia, mentre que Uni¨®, sense Converg¨¨ncia, seria un partit de notables poc notoris amb una incid¨¨ncia real que es pressuposa escassa. No ¨¦s impossible que aconseguira aglutinar el catalanisme prudent d¡¯arrel cristiana i continu?sta, per¨° costa de creure que aix¨° significara molts vots en unes eleccions. I, d¡¯altra banda, tamb¨¦ costa de creure que Rajoy puga fer cap oferta prou llaminera per a impulsar una aventura aix¨ª. En qualsevol cas, el cert ¨¦s que hi ha molts moviments, tots ells dubitatius i confusos, tant a Catalunya com a Espanya. I, com que a l¡¯estiu tots fem vacances, la tardor ja ¨¦s a tocar.