Svevo i la vida

Ettore Schmitz, conegut com a Italo Svevo, fill de mare italiana i de pare jueu alemany funcionari de l¡¯Imperi austr¨ªac, ¨¦s probablement l¡¯escriptor ¡ªi el personatge¡ª m¨¦s fascinant que va produir la ciutat de Trieste entre finals del segle XIX i el primer ter? del XX. Trieste, port de l¡¯Imperi i de gran part de l¡¯Europa danubiana, centre del comer?, del cosmopolitisme i de tres o quatre lleng¨¹es, podia oferir totes les incerteses de la vida, amb resultats imprevisibles. Un dels quals ¨¦s La coscienza di Zeno, una de les grans novel¡¤les del segle XX, de la qual es parla massa poc fora d¡¯It¨¤lia. Els primers anys 20 van ser, en la literatura europea, uns anys prodigiosos: La coscienza es publica el 1922, El castell i El proc¨¦s de Kafka el 1922 i el 1925, respectivament; els tres volums centrals de La recherche de Proust, entre el 1920 i el 1925, i l¡¯Ulysses de Joyce (amic de Svevo a Trieste) el 1922. Zeno fa una vida de cagadubtes, de burg¨¦s inactiu, i de pacient ir¨°nic d¡¯un psiquiatre doctrinalment freudi¨¤. La vida ¨¦s una malaltia cr¨°nica, com l¡¯h¨¤bit de gran fumador que Zeno vol tallar, per¨° no talla, amb prop¨°sits continus que mai no compleix, i que s¨®n una mica com s¨ªmbols de la inutilitat de tot. Fins i tot dels diners, dels negocis, de la fam¨ªlia i la casa, de les amants, i d¡¯una ciutat que ¨¦s tamb¨¦ tot un m¨®n, del qual Zeno mai no acaba de decidir si en forma part o no. Al final, el seu cunyat Guido, l¡¯¡±antagonista¡±, fr¨ªvol, inconscient i entusiasta, hiperactiu, destinat al frac¨¤s, exclama: ¡°La vida ¨¦s injusta i dura¡±, frase exemplarment banal. I Zeno, ir¨°nicament conscient de voler dir una cosa important, despr¨¦s de pensar-s¡¯ho, contesta: ¡°La vida no ¨¦s ni lletja ni bella, ¨¦s original.¡± Reflexiona, pensa en les estrelles i en la mort, i acaba amb una conclusi¨® extraordin¨¤ria: ¡°Bastava recordar tot all¨° que els homes hem esperat de la vida, per veure-la tan estranya per a arribar a la conclusi¨® que potser l¡¯home ha sigut ficat a dins per error, i que no hi pertany¡± (¡°che forse l¡¯uomo vi ¨¨ stato messo dentro per errore e che non vi appartiene¡±). Per¨° si l¡¯home no pertany a la vida, a qu¨¨ pertany? Un segle despr¨¦s (la narraci¨® culmina en els primers anys de la Gran Guerra), l¡¯interrogant de Zeno, o de Svevo, continua tenint respostes molt m¨¦s interessants ¡ªi originals¡ª en la literatura que en la filosofia.