Mirar la terra com si ja l¡¯enyor¨¦s

Despr¨¦s d¡¯haver escrit novel¡¤les tan rellegibles com El mar (1958) o M¨ªster Evasi¨® (1969), despr¨¦s d¡¯haver-se extraviat en la selva frondosa del llenguatge de Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria (1972), Blai Bonet (Santany¨ª, 1926-1997) considera oport¨² traslladar la seva prosa cap a unes altres zones, i el 1973 publica Els ulls, el primer d¡¯un seguit de quatre diaris que v¨¦nen a demostrar la fidelitat a la idea que les fronteres entre g¨¨neres eren una divisi¨® il¡¤lus¨°ria. Al pr¨°leg que acompanya aquesta edici¨® conjunta d¡¯Els ulls i La mirada (1975), l¡¯escriptora i fil¨°loga Margalida Pons hi escriu: ¡°All¨° que m¨¦s valorava Blai Bonet del g¨¨nere dietar¨ªstic ¨¦s la llibertat amb qu¨¨ podia treballar-lo. En el dietari, va trobar-hi un g¨¨nere de grau zero, que li permetia crear una maced¨°nia textual al seu gust¡±. De fet, si Els ulls i La mirada es consideren diaris ¨¦s perqu¨¨ l¡¯autor aix¨ª els va anomenar en publicar-los ¡ªi el mateix es pot dir dels dos que van venir despr¨¦s, La motivaci¨® i el film i Pere Pau¡ª, per¨° el lector que hi esperi el continu del calendari en sortir¨¤ decebut, i enlloc hi trobar¨¤ les notes insulses de la seva intend¨¨ncia dom¨¨stica o la insignifican?a de la rutina quotidiana.

En canvi, s¨ª que hi llegir¨¤ els fragments d¡¯una possible autobiografia, com una narraci¨® novel¡¤lada dels seus records, des de les seves experi¨¨ncies infantils, com ara ¡°l¡¯estranyament de cop sec viu i tot d¡¯una espoltrit de tenir deu anys i mirar la terra com si ja l¡¯enyor¨¦s, tot i ser-hi damunt, tamb¨¦ com si ja l¡¯enyor¨¦s en alguna zona concreta meva, tamb¨¦ com si ja em manqu¨¦s terra a algun redol de la vida¡±, fins a les perip¨¨cies de l¡¯adolesc¨¨ncia i el descobriment del seu cos; des de l¡¯estada al sanatori de Caubet i a Riells del Montseny ¡ª¡°perqu¨¨ tenia dues cavernes al pulm¨® esquerre i el pulm¨® dret bastant brodat¡±¡ª, amb ¡°unes ganes cavallotes de viure¡± perqu¨¨ es moria, fins a les coneixences i les amistats fetes a Barcelona, tant en el m¨®n de la immigraci¨® com en uns cercles literaris que no en surten gaire ben parats: Salvador Espriu sembla alg¨² ¡°redre?at per una lavativa de guix al cos¡± i t¨¦ l¡¯aspecte d¡¯estar-se ¡°acompanyant en el sentiment¡±, i no deixa de ser significatiu que Els ulls acabi amb el trasllat del cad¨¤ver de Carles Riba al cementiri de Sant Gervasi, i La mirada amb la mort de Gabriel Ferrater.

Tamb¨¦ hi trobaran unes divagacions assag¨ªstiques sobre q¨¹estions filos¨°fiques i religioses que, si es llegeixen amb gust, ¨¦s nom¨¦s pel profit que s¡¯obt¨¦ en constatar que cada paraula ocupa el lloc pertinent per proporcionar a la prosa l¡¯impuls d¡¯una imaginaci¨® verbal exuberant. Era, ¨¦s clar, un territori propici perqu¨¨ el jo megal¨°man de l¡¯autor s¡¯interrogu¨¦s sobre la Vida, sobre l¡¯Home, sobre la Naturalesa convertida en Sobrenatural, perqu¨¨ es pogu¨¦s preguntar: ¡°¡ªObscur? Ho sembla, per¨° ¨¦s ¨²nicament dif¨ªcil. Tot el que t¨¦ possibilitats ¨¦s dif¨ªcil¡±.

Qualsevol p¨¤gina d¡¯Els ulls/La mirada pot servir per comprovar quanta ra¨® tenia l¡¯autor quan afirmava que en la literatura i la boxa es feia servir el mateix llenguatge, l¡¯estil: l¡¯estrat¨¨gia de Bonet ¨¦s apropiar-se de la llengua i singularitzar-la i individualitzar-la extremant la tend¨¨ncia idiolectal per fer, al cap i a la fi, que la paraula sigui del tot posse?da per la persona que la diu, que la paraula sigui retornada al cos que l¡¯emet, que la paraula es reencarni en una escriptura tossudament hedonista, i que de seguida esdevingui un objecte est¨¨tic o sensual que procuri el goig desinteressat de la bellesa.

Llegir Bonet representa sempre la participaci¨® en un joc que trenca la normalitat convencional, i que possibilita el contacte amb una altra dimensi¨® que desobeeix el realisme utilitari i el domini de la ra¨® pr¨¤ctica perqu¨¨, en definitiva, qualsevol frase seva situa el lector en l¡¯interregne de la festa verbal. Vegi¡¯s, per exemple, com descriu la veu de William Faulkner quan l¡¯escolta dictant una confer¨¨ncia a Par¨ªs: ¡°En la seva objectivitat, les paraules anaven begudes, per¨° eren vives, vivenques, amb pardaleria... Tot i ser pronunciades amb una llengua com embenada amb un drap i de bell nou embenada amb una veta, semblaven talment expressades amb un puny¡±. Per¨° com que a Bonet li agrada ¡°ocupar el lloc del qui no hi ¨¦s¡±, potser el que feia era descriure el seu propi estil.