Bona entrada a Yoknapatawpha

Quan el nord-americ¨¤ William Faulkner (New Albany, 1897 - Byhalia, 1962) va publicar el 1939 El llogaret, l'obra dels seus companys de generaci¨® (Francis Scott Fitzgerald, Ernest Hemingway, John Dos Passos, Ezra Pound...) ja semblava for?a esgotada. Les novel¡¤les que havia escrit fins llavors (els cl¨¤ssics, entre d'altres, Mentre agonitzo , El soroll i la f¨²ria , Santuari i Llum d'agost) havien desplegat les seves obsessions tem¨¤tiques i de renovaci¨® formal. Per¨° a Faulkner encara li quedava un llarg cam¨ª per fressar, en el qual va seguir eixamplant i poblant Yoknapatawpha, el comtat del sud que havia creat.

El llogaret ¨¦s la primera part de la trilogia de la fam¨ªlia Snopes. Flem Snopes, un grimpador perseverant i inclement, mogut per forces m¨¦s fosques que la mera possessi¨® material, ¨¦s una de les grans creacions de Faulkner. Veurem els seus antecessors -el clan dels Snopes- arribar al Revolt del Franc¨¨s, un llogaret de cases disseminades, deshabitat despr¨¦s de la Guerra de Secessi¨®, que ¨¦s el punt hist¨°ric basilar de totes les hist¨°ries de Yoknapatawpha.

Flem Snopes -ja som pels volts de la Gran Depressi¨®- vol apropiar-se de les cases i terres dels camperols empobrits, sobretot cremant les cases i graners, d'on el contracten com a pe¨® i pag¨¨s primer i com a administrador despr¨¦s. L'afany de poder ¨¦s el prop¨°sit al voltant del qual tot s'articula, i aix¨° l'enfrontar¨¤ al vell Will Varner (tan bon punt Flem es casi amb la preco? Eula, filla de Varner, dona cobejada per tota la comunitat), i tamb¨¦ al granger Houston, i al seu pare Ap i a l'oncle Monk, i al comerciant de m¨¤quines de cosir Rattliff (individu m¨¦s dist¨¨s que els altres). La vida personal i familiar d'aquests personatges atrabiliaris sembla un ap¨°sit per a la lluita glandular, clapejada de ressons b¨ªblics i sovint onirisme, que duen a terme. Faulkner ens parla, com sempre als seus llibres, d'un moment magm¨¤tic: una classe en decad¨¨ncia (que va perdre diners, esclaus i plantacions a la guerra civil; una classe que es creia diposit¨¤ria a la Terra d'una virtut i un orgull transcendents) es veu empesa, sovint amb viol¨¨ncia, a adaptar-se a la nova situaci¨®.

Faulkner no coneixia directament aquell passat, per¨° el portava a la sang, n'hi havien parlat for?a, i va explicar-lo fins a l'extenuaci¨®, amb tots els seus tornaveus projectats fins a d¨¨cades m¨¦s tard. Com molts grans autors, ens obliga a pujar a la muntanya m¨¦s alta (sense un mapa argumental definit, per un cam¨ª que de vegades sembla capritx¨®s, ple de digressions, mon¨°legs extensos i giragonses temporals), i aquest esfor? rebr¨¤ la recompensa d'un paisatge ample i ¨°ptim.

Hi ha hagut sempre una prevenci¨® cap a l'obra de Faulkner, per¨° la lectura d'aquesta novel¡¤la -bona entrada a Yoknapatawpha- l'ha d'esvair. Les nostres lletres no han sabut trobar l'encaix a aquest cl¨¤ssic. Si b¨¦ Juan Carlos Onetti o Juan Benet van predicar amb ¨¨xit la febre sudista que sentien, aqu¨ª alguns autors afins -penso ara en Baltasar Porcel, Blai Bonet o Pon? Puigdevall- no han tingut per a la seva obra el suport d'un model de prosa liter¨¤ria que vingu¨¦s de les traduccions de Faulkner, les quals se'ns fan avui inc¨°modes.

Aquesta edici¨®, amb la bona versi¨® de Maria Iniesta i Agull¨®, que ha aconseguit aliar els gestos ret¨°rics elaborats juntament amb la respiraci¨® neta de la sintaxi, ens rescabala d'aix¨°. El llogaret aviat tindr¨¤ la companyia de les altres dues novel¡¤les de la trilogia dels Snopes, La ciutat i La mansi¨®. I cal alegrar-se'n.