Anomalies

De tant en tant, alguns (pocs) intel¡¤lectuals catalans es pregunten per les causes de les traject¨°ries pol¨ªtiques, sobretot, per¨° tamb¨¦ socials i culturals tan divergents que hi ha hagut a Catalunya, el Pa¨ªs Valenci¨¤ i les Illes. Molt de tant en tant, ja dic, perqu¨¨ en realitat al coriaci meliquisme catal¨¤ aquest assumpte li interessa ben poc. En tot cas, l¡¯auge del sobiranisme pol¨ªtic ha fet que se¡¯n parlara una mica m¨¦s, tampoc no massa. I sobretot n¡¯han parlat els valencians i els mallorquins residents a Catalunya, que s¨®n els ¨²nics que coneixen un poc el tema. De fet, als qui s¨ª que ha preocupat de veritat aquesta diverg¨¨ncia ha sigut als intel¡¤lectuals valencians (i mallorquins) compromesos amb el seu pa¨ªs. ?Per qu¨¨ una gent que parla el mateix idioma mant¨¦ unes actituds tan diferents, respecte a l¡¯idioma i respecte a tot?

Les explicacions habituals parteixen de la detecci¨® d¡¯una anomalia en la hist¨°ria valenciana: pel fet de ser un territori demogr¨¤ficament migpartit, amb zones hist¨°riques castellanoparlants i catalanoparlants, per la falta de vertebraci¨® interna o b¨¦ per la inexist¨¨ncia d¡¯una burgesia potent i segura d¡¯ella mateixa quan tocava. No dubte gens que tot aix¨°, i m¨¦s coses, haja contribu?t a fer que el nostre pa¨ªs siga com ¨¦s. Per¨° tamb¨¦ podem examinar el problema d¡¯una altra manera. No costaria gens de dir que, en realitat, la traject¨°ria regional valenciana ha sigut prou normal en aquesta part del m¨®n (i no cal m¨¦s que atendre els casos de les Illes, Gal¨ªcia, Gascunya, Occit¨¤nia i la Proven?a) i que en tot cas les anomalies que caldria explicar s¨®n les de Catalunya i Euskadi. I l¡¯explicaci¨® ¨¦s relativament senzilla: tots dos territoris van participar de la revoluci¨® industrial europea al segle XIX amb un impuls que contrastava exageradament amb la resta de l¡¯estat, secularment endarrerida. A Catalunya es va formar un teixit molt dens de burgesia i de classe mitjana amb orgull propi, per al qual la burocr¨¤cia de l¡¯estat solia ser, m¨¦s que res, un obstacle, o una sangonera. Cap al 1920, la meitat de l¡¯electricitat que es gastava a tot Espanya la consumien les f¨¤briques catalanes. La resta era un semidesert, i aix¨° saltava a la vista. El segle XIX va ser el del triomf dels nacionalismes, i el fet de parlar una llengua i de mantindre uns h¨¤bits culturals diferents dels oficials a l¡¯estat es va convertir en un valor positiu per a unes societats emergents i molt din¨¤miques enmig d¡¯un erm ensopit.

Per descomptat, al Pa¨ªs Valenci¨¤ tamb¨¦ hi va haver burgesia i classes mitjanes, per¨° molt m¨¦s exig¨¹es i amb menys to. Les classes dirigents valencianes van apostar, com a m¨¤xim, per un regionalisme moderat i clarament sucursalista perqu¨¨ ni tan sols van concebre la possibilitat de plantar cara al poder central. Era inimaginable. I acceptaren sense dubtar el discurs oficial que feia de la llengua pr¨°pia un dialecte rural inepte, vergony¨®s i, a fi de comptes, extingible. I ¨¦s llavors quan el valenci¨¤ ¨Cel catal¨¤ que parlem els valencians- es convert¨ª en una font constant d¡¯autoodi i en una anomalia que convenia extirpar com m¨¦s prompte millor per a convertir-se en espanyols com cal, sense adher¨¨ncies in¨²tils i humiliants. Per aix¨°, l¡¯aposta catalana per la defensa de la llengua i pel repte pol¨ªtic a l¡¯estat (que s¨®n coses distintes, per¨° que van anar en paral¡¤lel) sempre s¡¯ha vist des de Val¨¨ncia amb un recel profund¨ªssim, o amb animadversi¨®.

Bona part de l¡¯electorat nacionalista t¨¦ el castell¨¤ com a primera llengua a Catalunya

?s obvi que, a partir d¡¯ac¨ª, els discursos socialment dominants han de ser diferents. Ara mateix, a Catalunya, una ¨¤mplia majoria de la poblaci¨® vota partits que es defineixen com a nacionalistes i, segons les enquestes, tamb¨¦ la majoria est¨¤ a favor d¡¯una consulta que posaria en q¨¹esti¨® l¡¯actual disseny de l¡¯estat. L¡¯impacte d¡¯aix¨° sobre els usos ling¨¹¨ªstics i culturals no ¨¦s tan evident. Per descomptat, el catal¨¤ disfruta ara mateix d¡¯una salut de ferro, per¨° el castell¨¤ ¨¦s la llengua m¨¦s usada en el tracte quotidi¨¤, i la de la major part de la premsa i els llibres que es compren i es llegeixen a Catalunya. Aix¨° vol dir que bona part de l¡¯electorat nacionalista t¨¦ el castell¨¤ com a primera llengua o com a llengua de vinculaci¨® cultural preferent. No hi ha cap altra explicaci¨® possible. La pol¨ªtica, la cultura i la llengua tenen relaci¨®, per¨° no van a l¡¯un¨ªson, ni ac¨ª ni enlloc.

Al Pa¨ªs Valenci¨¤ la situaci¨® ¨¦s molt distinta, com vost¨¦s saben. El nacionalisme pol¨ªtic sempre ha sigut marginal, mentre que el regionalisme cosm¨¨tic -m¨¦s cosm¨¨tic que regionalisme- ha tingut la paella pel m¨¤nec, i el recel davant el repte catal¨¤ ha arribat a cotes d¡¯obsessi¨® hist¨¨rica. El nacionalisme cultural ha tingut una miqueta m¨¦s d¡¯¨¨xit i la reivindicaci¨® de la llengua pr¨°pia ha obtingut un cert ress¨°. No prou, en tot cas, per a frenar la campanya d¡¯estigmatitzaci¨® i el proc¨¦s de substituci¨® ling¨¹¨ªstica que ha convertit el valenci¨¤ en una llengua extinta en ¨¤rees molt ¨¤mplies del pa¨ªs i pot acabar per exterminar-lo del tot. Com que la pol¨ªtica i la llengua no van ni tenen per qu¨¨ anar a l¡¯un¨ªson, el PP valenci¨¤ podria haver tractat m¨¦s b¨¦ la llengua dels valencians sense cap perill (com ha fet a Gal¨ªcia i durant molt de temps a les Balears, i com s¡¯ha fet en moltes altres parts del m¨®n). No ha fet aix¨° en absolut, ni a l¡¯escola, ni en els mitjans, ni etc¨¨tera. Al contrari, impulsa una pol¨ªtica que a la llarga porta a l¡¯extinci¨® del valenci¨¤, la mateixa llengua que a Catalunya t¨¦ la superviv¨¨ncia assegurada. Aix¨ª, que el senyor Fabra critique les suposades inger¨¨ncies catalanes contra una llengua que ell no ha parlat mai i contra una cultura que no pot sentir de cap manera com a pr¨°pia no pot ser m¨¦s que un exercici de cinisme grotesc, vergony¨®s per a ell i ultratjant per a tots nosaltres, els que s¨ª que ens estimem aquest pa¨ªs. Un altre m¨¦s, i esperem que un dels ¨²ltims. Al cap i a la fi, i en qualsevol idioma, ell i els seus representen la principal anomalia (als tribunals i tot) que pateix ara el nostre pa¨ªs.