Recomanem

Revista

Amb dos homenatges inicials als desapareguts Manuel Ardit i Francesco Manconi, l¡¯¨²ltim n¨²mero de la revista Afers ¡°Qui s¨®c? Qui ¨¦s? Individu i vincles socials a l¡¯¨¨poca moderna¡±, coordinat per M¨°nica Bolufer, naix amb ¡°el repte d¡¯entendre com defineixen o expliquen les persones qui s¨®n o qui pensen que s¨®n¡±. Quines persones? Els habitants de les corones de Castella i d¡¯Arag¨® entre el segle xv i el xviii. Ho fa amb cinc textos, obra de Mar¨ªa Jos¨¦ de la Pascua, Montserrat Cabr¨¦, Estela Rosell¨®, ?scar Jan¨¦ i Joaquim E. L¨®pez, que tenen com a font preciosa d¡¯informaci¨® els textos en primera persona, generalment en femen¨ª pel que fa a Castella, i en mascul¨ª quan venen de l¡¯¨¤mbit catalanoparlant.

Teatre

Els cl¨¤ssics respiren, i no solament pel devessall de pulcres edicions que vivim ¨²ltimament, sin¨® tamb¨¦ per propostes com la d¡¯Anna Mar¨ª, que recupera l¡¯Espill de Jaume Roig i el fa teatre, en una adaptaci¨® modernitzada, pensada per al p¨²blic boir¨®s que s¨®n ¡°els joves¡±. Mar¨ª, fil¨°loga i membre fundadora de la companyia de teatre CRIT i codirectora del projecte europeu Escena Erasmus, interpreta els personatges a ritme de rap i de can?ons medievals valencianes, sense perdre de vista, per¨°, l¡¯original. Una bona manera de donar aire a la gran obra de Roig ¨Cnovel¡¤la picaresca? S¨¤tira mis¨°gina? Serm¨®? Els experts en dubten. Una pluja de versos que ¨¦s, en el fons, de tot menys gratu?ta, i que Anna Mar¨ª acaba de pujar als escenaris.

Revista

Els noticiaris parlen amb regularitat f¨²nebre de la fuga de joves cervells ¡°sobradamente preparados¡± a laboratoris de mig m¨®n. Una situaci¨® que al Pa¨ªs Valenci¨¤ no ¨¦s molt diferent. De fet, no ho ¨¦s gens. La ci¨¨ncia pateix una ¨¨poca de ren¨²ncies, i la revista Sa¨® li ha volgut dedicar el monogr¨¤fic del seu ¨²ltim n¨²mero. El t¨ªtol ¨¦s clar: La ci¨¨ncia al Pa¨ªs Valenci¨¤, i li pren el pols amb quatre articles que expliquen una hist¨°ria de falta de recursos, de potencialitats, mancances, oportunitats, triomfs i fracassos. A m¨¦s, repassa tots aquests temes en una entrevista amb el f¨ªsic Antoni Pich, antic coordinador del CSIC al Pa¨ªs Valenci¨¤, la jove investigadora Cristina Vilanova, i Dami¨¤ Tormo, un emprenedor que ha apostat per les empreses basades en el coneixement. Contundent, si m¨¦s no.

Disc

El cinqu¨¦ treball llarg dels de Pego es veu afavorit per algunes influ¨¨ncies externes que no fan sin¨® enriquir un discurs sonor que es veia (per superpoblaci¨® de practicants i per les seues pr¨°pies limitacions) abocat a l¡¯atzucac. Els ritmes balc¨¤nics del tema que intitula l¡¯¨¤lbum, amb la veu sempre colpidora de Carles D¨¦nia, en s¨®n una bona mostra, aix¨ª com l¡¯exuber¨¤ncia instrumental de ¡°La nostra sort¡±. El seu cromatisme es veu, aix¨ª, t¨ªmidament ampliat, per sort, tot i que la dol?aina, els ritmes ska i reggae i els textos reivindicatius encara transiten per un territori massa fidel als codis reconeguts, ja estrets per si mateixos. Deuen pensar el mateix les m¨¦s de vint mil persones que ja s¡¯han descarregat el disc?

Disc

El disc comen?a amb refer¨¨ncies a la batalla d¡¯Almansa i als maulets, i cal dir que el seu correlat sonor cont¨¦ totes les traces que fan del binomi pols identitari-pop rock catalanoparlant fet a les nostres comarques una previsible (hi ha excepcions, ¨¦s clar, i cada vegada m¨¦s) amalgama de claus que han predominat al llarg de m¨¦s de tres lustres: la secci¨® de vents, el trot ska, les cad¨¨ncies reggae, la veu rasposa. Massa com¨² per a escapar dels t¨°pics de banda de festa major, rebombori i ball indiscriminat. Amb tot, el primer disc d¡¯aquesta banda novella de la Vila Joiosa ¨¦s un producte ben elaborat per a computar com a debut. I amb el marge l¨°gic de millora. Hi col¡¤laboren Gaspar L¨®pez (Sant Gatxo) i Esteve (Auxili).