Preguntes

Ja ¨¦s ben revelador als nostres dies (per¨° no s¨¦ qu¨¨ revela, exactament), l¡¯¨¨xit popular d¡¯una trobada, espectacle o festival com aquest, anomenat Starmus, que s¡¯ha celebrat a les illes Can¨¤ries, amb pres¨¨ncia estel¡¤lar, mai m¨¦s ben dit, de l¡¯estrella m¨¦s brillant del pensament cosmol¨°gic, l¡¯estrella Hawking. Com un triomf retardat dels primers grecs, Tales, Anax¨ªmenes, Parm¨¨nides o Her¨¤clit, que, que ja fa vint-i-cinc segles o m¨¦s, mirant el cel des de la vora del mar, o simplement pensant, es van fer les primeres preguntes, les m¨¦s importants, les que potser no tindran mai resposta: qu¨¨ ¨¦s el conjunt de la realitat pensable, qu¨¨ ¨¦s l¡¯¨¦sser, o que t¨¦ en com¨² tot all¨° que existeix. I m¨¦s avant tamb¨¦ es van preguntar si l¡¯univers t¨¦ un final, i com va comen?ar i com pot acabar-se i potser tornar a comen?ar. Fet i fet, totes les religions, totes les mitologies i en tots els temps, han elaborat alguna forma de narraci¨® que mostra l¡¯origen de tot, o almenys de la forma que t¨¦ el nostre m¨®n: algun d¨¦u superior, alguna for?a suprema, algun combat, uns elements primordials, qualsevol relat (i els relats s¨®n innombrables) pot servir d¡¯explicaci¨®, i tot serveix, precisament, perqu¨¨ alguna explicaci¨® ha d¡¯existir: ¨¦s necess¨¤ria. La de Stephen Hawking o alguna altra variant del Gran Esclat, quan, fa aproximadament 13.800 milions d¡¯anys, tot all¨° que ara som, i tot all¨° que observem o sabem que existeix, des dels nostres cervells fins a les infinites gal¨¤xies, estava tancat en un punt. Que comen?¨¤ a inflar-se i expandir-se, i encara no s¡¯ha aturat. Fins ac¨ª, pau i tranquil¡¤litat d¡¯esperit: ja sabem d¡¯on venim, i des de quan, i fins i tot els ignorants com jo podem imaginar aquell instant, que tamb¨¦ ens mostren les imatges bell¨ªssimes que ens proporciona la televisi¨®. Imatges, per¨°, que no poden respondre a algunes de les q¨¹estions m¨¦s antigues: per exemple, qu¨¨ hi havia abans, si ¨¦s que hi havia res. Pregunta que molts f¨ªsics i te¨°rics del coneixement asseguren que ¨¦s una falsa pregunta: ¡°abans¡± implica temps, i el temps nom¨¦s existeix¡­ a partir del Gran Esclat. Llavors, com que la pregunta no val, no ens hem de preocupar de la resposta. Per¨° resulta que els cervells humans s¨®n d¨¨bils, i continuen fent-se preguntes impossibles. En cosmologia, en pol¨ªtica, i fins i tot en literatura.