Un crit d¡¯alarma amb xifres

Dimarts passat, aquest diari ens informava que, segons un estudi de fi de grau d¡¯una alumna de la Universitat de Val¨¨ncia, Clara Miralles, el percentatge de valencianoparlants haur¨¤ davallat a menys del 10% l¡¯any 2050, si tot va com fins ara. Per a arribar a aquesta conclusi¨®, l¡¯autora ha utilitzat les dades recopilades pel Servici d¡¯Investigaci¨® i Estudis Socioling¨¹¨ªstics de la Generalitat i per l¡¯Acad¨¨mia Valenciana de la Llengua i hi ha aplicat i refinat models matem¨¤tics que ja s¡¯han usat en altres casos semblants. Amb aquest treball, l¡¯autora no pret¨¦n dir-nos que les coses hagen d¡¯anar necess¨¤riament aix¨ª, per¨° s¨ª que estableix un acostament quantitativament prec¨ªs al que pot passar si no s¡¯alteren les condicions actuals. Com ella mateixa diu, el que intenta ¨¦s ¡°predir situacions futures a les quals es pot arribar si no es canvien els patrons vigents i es prenen mesures pol¨ªtiques i socials adequades per a reconduir la situaci¨®.¡± El fet ¨¦s que, de moment, ni les mesures ni els patrons fan tra?a de canviar. Al contrari, amb la desaparici¨® de Canal 9 i, sobretot, amb la creixent marginaci¨® de l¡¯escola en valenci¨¤, diria que el panorama no ha fet m¨¦s que agreujar-se i que les possibilitats d¡¯arribar, l¡¯any 2050, a un min¨²scul 10% de valencianoparlants, en tot cas s¡¯han redu?t. Per molt boniques declaracions amb qu¨¨ ho adornen, l¡¯esfor? pol¨ªtic real va en aquesta direcci¨®.

Siga com vulga, ¨¦s d¡¯agrair que alg¨² haja intentat quantificar aquesta situaci¨® seriosament, amb xifres i m¨¨todes cient¨ªfics, sense inc¨®rrer en manipulacions ideol¨°giques o en benintencionats peda?os atenuants. Si les conclusions s¨®n alarmants, deu ser perqu¨¨ la realitat tamb¨¦ ho ¨¦s, i val m¨¦s saber-ho. Sens dubte, els meus coneixements socioling¨¹¨ªstics no passen de discrets, i els matem¨¤tics s¨®n nuls, i no puc ni certificar ni objectar la validesa t¨¨cnica del treball. El que s¨ª que puc dir ¨¦s que proposa un escenari altament veros¨ªmil.

Con¨¦ixer amb precisi¨® l¡¯estadi actual, el ritme i el probable futur d¡¯un proc¨¦s de substituci¨® ling¨¹¨ªstica ¨¦s dif¨ªcil perqu¨¨ les dades no sempre s¨®n fiables i perqu¨¨ tota societat ¨¦s complexa i els seus patrons i les seues pol¨ªtiques poden variar, per¨° tota la informaci¨® de qu¨¨ disposem ens aasegura que l¡¯¨²s del valenci¨¤ no para de recular. Ja ho feia abans que tingu¨¦rem xifres m¨¦s o menys precises. A comen?ament del segle XX, en l¡¯¨¤rea catalanoparlant del nostre pa¨ªs, l¡¯¨²s del valenci¨¤ era molt majoritari en les grans ciutats i tot. No cal m¨¦s que saber quina era la llengua habitual del teatre popular a Val¨¨ncia i Alacant, o quina llengua s¡¯us¨¤ en els primers experiments locals de cinema sonor. Si la cultura oral de masses s¡¯expressava en valenci¨¤ era, evidentment, perqu¨¨ les masses de les urbs locals tamb¨¦ ho feien. En canvi, als anys 60, a Val¨¨ncia i Alacant, el valenci¨¤ ja havia deixat de ser la parla dominant, i unes d¨¨cades despr¨¦s comen?ava a no ser-ho a les ciutats mitjanes, sobretot entre els grups d¡¯edat m¨¦s joves. S¡¯han donat moltes explicacions a un canvi tan r¨¤pid. Al meu modest entendre, el factor m¨¦s determinant ha sigut la interrupci¨® de la transmissi¨® de la llengua entre pares i fills. Quan aquest ¨¦s un fet a?llat, no sol tindre conseq¨¹¨¨ncies, perqu¨¨ el xiquet apr¨¦n la llengua de tots al carrer, amb els companys o els adults que la parlen, i pot acabar fent-la seua, com va passar amb molta gent de la meua generaci¨® i la immediata anterior. Per¨° quan s¨®n majoria els pares que decideixen parlar als seus fills en una altra llengua, per a tota una generaci¨® la llengua usual passa a ser-ne aquesta altra, i la probabilitat que el canvi es consolide augmenta exponencialment. Llavors, el biling¨¹isme es converteix en una etapa de tr¨¤nsit dins un proc¨¦s de substituci¨® amb moltes possibilitats d¡¯¨¨xit.

Poc dubte hi ha que el valenci¨¤ ha patit entre nosaltres una estigmatitzaci¨® brutal

Ara b¨¦, que milers de pares es posen impl¨ªcitament d¡¯acord a dirigir-se als fills en una llengua diferent a la que parlen ells no ¨¦s un fet gens normal. En realitat ¨¦s estrany¨ªssim, i nom¨¦s el poden provocar pressions descomunals o una desconfian?a absoluta respecte a la llengua pr¨°pia. Poc dubte hi ha que el valenci¨¤ ha patit entre nosaltres una estigmatitzaci¨® brutal, i que encara la pateix, perqu¨¨ el proc¨¦s continua. Aquest ha sigut i ¨¦s el patr¨® i aquesta ha sigut i ¨¦s la pol¨ªtica. No ¨¦s cap q¨¹esti¨® banal, sin¨® una bateria d¡¯atacs i menyspreus molt consolidada i amb pocs equivalents. Ja el 1992, en Espa?a pluriling¨¹e, un excel¡¤lent estudi comparatiu de les diverses pol¨ªtiques ling¨¹¨ªstiques aplicades en les autonomies amb llengua pr¨°pia de l¡¯Estat, Miquel Siguan advert¨ª que la Comunitat Valenciana era l¡¯¨²nica autonomia en qu¨¨ l¡¯¨²s de la llengua pr¨°pia continuava retrocedint. No ¨¦rem una excepci¨®. ?rem l¡¯excepci¨®. Aix¨° no passava ni a Navarra, territori amb una pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica a favor de l¡¯euscar menys que vacil¡¤lant. Per¨° ¨¦s que l¡¯estigmatitzaci¨® del valenci¨¤ era molt pitjor, i, a m¨¦s, la batalla de la llengua ens havia fet molt de mal. La moderada per¨° amable pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica del PSPV-PSOE, llavors en el poder, havia aconseguit ralentir la substituci¨® pel castell¨¤, per¨° no l¡¯havia frenada.

Quant a la situaci¨® actual, amb l¡¯actitud en aquesta q¨¹esti¨® del partit que ara ens governa, no pot estranyar a ning¨² que la substituci¨® s¡¯haja accelerat i que el prestigi social i la utilitat real del valenci¨¤ hagen tornat a situar-se per davall de terra. En uns 30 anys, el valenci¨¤ ha passat de ser molt lleugerament majoritari a ser la llengua habitual de nom¨¦s un ter? de la poblaci¨®. Per tant, no ¨¦s inconcebible suposar que, d¡¯ac¨ª a 30 anys, tot just el parlar¨¤ un 10%. Que es fa, sin¨®, per a impedir-ho? ?s clar que cal canviar les pautes socials amb pol¨ªtiques p¨²bliques ¨²tils si volem que la llengua dels valencians tinga m¨¦s futur que el residual, per¨° dubte molt que puguem esperar res d¡¯aix¨° dels qui ara n¡¯administren la desaparici¨®, amb molta m¨¦s efic¨¤cia i sense tant de soroll com a Mallorca, per exemple.