Un llarg trajecte

Ja deu fer vora un segle que Henry Louis Mencken va sentenciar que tota persona decent s¡¯ha d¡¯avergonyir del govern que li ha tocat. Com totes les asseveracions l¡¯evid¨¨ncia de les quals s¡¯imposa per ella sola, aquesta admet matisacions de grau. Tal com pocs discutiran que hi ha gent m¨¦s decent que una altra, tamb¨¦ ¨¦s altament probable que hi haja governs m¨¦s avergonyidors que uns altres. I quan el que toca ¨¦s un govern particularment deplorable, els seus administrats decents, que algun sempre n¡¯hi ha, ho han de passar ben malament.

S¨®n coses que m¡¯han vingut al pensament, ves per on, quan m¡¯he assabentat que el 6 d¡¯octubre passat es presentava a la Societat el Micalet de Val¨¨ncia el llibre Lluitant contra l¡¯oblit. El llarg trajecte de les v¨ªctimes del metro de Val¨¨ncia, escrit per Laura Ballester i publicat per l¡¯editorial Sembra. Aquesta informaci¨® ¨Cque en el fons es refereix a un fet molt tr¨¤gic- condensa v¨¤ries bones not¨ªcies. En primer lloc perqu¨¨ les trag¨¨dies no han de caure en l¡¯oblit (menys encara quan no s¡¯han corregit errors, ni depurat responsabilitats ni compensat adequadament les v¨ªctimes), i els llibres solvents i honestos contribueixen a evitar-ho. A m¨¦s, ens parla d¡¯una editorial acabada de n¨¤ixer, Sembra, dirigida per Joan Carles Girb¨¦s, que ha tingut la bona idea de traure aquest llibre a la llum. ?s un comen?ament que diu molt a favor d¡¯ella. El periodisme seri¨®s ¨¦s un g¨¨nere major dins de qualsevol literatura amb cara i ulls, i tamb¨¦ ¨¦s una escola necess¨¤ria de ciutadania responsable i una palestra ¨²til de debat p¨²blic, que tamb¨¦ fan falta. Tot i aix¨°, en valenci¨¤, aquest g¨¨nere tan convenient s¡¯ha prodigat poc. Recorde ara, sobretot, un llibre exemplar, Des de la tenebra, de Joan M. Oleaque, publicat el 1995, si no m¡¯erre, i dedicat al cas llavors celeb¨¨rrim de les xiquetes d¡¯Alc¨¤sser. Oleaque va saber descriure molt b¨¦ el context social d¡¯aquella salvatjada i encara millor la brutal manipulaci¨® informativa ¨Ccomen?ant per Canal 9- que van patir els familiars i els ve?ns de les v¨ªctimes i el p¨²blic en conjunt. Tamb¨¦ era un llibre valu¨®s per la contundent claredat de l¡¯exposici¨®, amb una prosa flu?da i efectiva. Despr¨¦s, hi ha hagut pocs llibres com aquest, i no perqu¨¨ al nostre pa¨ªs no passaren coses dignes de contar-se amb detall. Un exemple evident ¨¦s el cas del metro de Val¨¨ncia, on tamb¨¦ les mancances informatives ¨Cel silenci estrident dels informatius de Canal 9, en primer lloc- han tingut import¨¤ncia. El del metro, d¡¯altra banda, ha sigut un cas molt llarg, amb moltes v¨ªctimes (43 morts i 47 ferits), amb molts revolts ¨Cproves perdudes, instruccions insuficients, testimonis alli?onats, declaracions dubtoses i un llarg etc.-, molts silencis i massa zones d¡¯ombra. Probablement, l¡¯¨²nica manera de traure¡¯n l¡¯entrellat i de captar les aut¨¨ntiques dimensions del que ha passat i del que implica (vull dir, de les mides reals de la vergonya governamental i ciutadana) ¨¦s amb un llibre que seguesca tots els fils i pose el punt corresponent sobre cada i que haja quedat m¨¦s o menys solta. Si el periodisme d¡¯investigaci¨® ¨¦s un desinfectant ¨¦s perqu¨¨ s¡¯ocupa precisament d¡¯aquestes coses i, per sort, al nostre pa¨ªs hi ha gent que el sap exercir. Publicant aquest llibre, l¡¯editorial Sembra ens fa un favor a tots.

Si el periodisme d¡¯investigaci¨® ¨¦s un desinfectant ¨¦s perqu¨¨ s¡¯ocupa precisament d¡¯aquestes coses

I encara ¨¦s una bona not¨ªcia per ser l¡¯autora qui ¨¦s. Laura Ballester ¨¦s una periodista de cap a peus que porta anys informant del cas del metro i seguint amb atenci¨® els seus foscos revolts. Coneix aquest assumpte tant com qui m¨¦s i potser m¨¦s que ning¨², i la mou el que ha de moure tot periodista digne d¡¯aquest nom: l¡¯afany d¡¯aclarir la veritat i de dir-la al p¨²blic, que en aquest cas s¨®n, primer que res, els seus conciutadans. Com que Laura Ballester tamb¨¦ ¨¦s una persona decent, no dubte que la vergonya tamb¨¦ ha sigut un dels motors que han impulsat l¡¯escriptura d¡¯aquest llibre.

Si com sostenia Mencken, tots els governs acaben fent una miqueta de vergonya tard o d¡¯hora, n¡¯hi ha que en fan m¨¦s, i hi ha actuacions concretes de governs determinats, amb noms i cognoms, que n¡¯han de fer molt¨ªssima. Parlem d¡¯aix¨°. D¡¯aquell moment i d¡¯ara mateix. Com ens recordava Francesc Viadel en un article llumin¨®s publicat el 2 d¡¯octubre d¡¯enguany a La Veu del Pa¨ªs Valenci¨¤, aquell 3 de juliol del 2006, el govern valenci¨¤ vivia ensuperbidament feli? d¡¯haver-se conegut, tot esperant la visita del papa, ¡°narcotitzat pels ¨¨xits d¡¯un model econ¨°mic embogit que a la llarga havia de menar el pa¨ªs a la mis¨¨ria¡±. ?s fotudament exacte: la bogeria de llavors i la mis¨¨ria d¡¯ara. L¡¯accident del metro ho posa brutalment en evid¨¨ncia. A la seua imprevisi¨® pr¨¨via ¨Cperqu¨¨ l¡¯accident potser s¡¯hauria evitat si la borratxera d¡¯¨¨xit en qu¨¨ vivien no els haguera tancat els ulls- es va sumar la indec¨¨ncia posterior, mantinguda de dalt a baix amb disciplina casern¨¤ria. La consigna d¡¯ocultaci¨® i silenciament dels fets va ser tan efectiva que hauria aconseguit que aquest cas s¡¯oblidara si no haguera sigut per la tossuderia exemplar de l¡¯associaci¨® de v¨ªctimes, amb les seues concentracions mes rere mes a la pla?a de la Mare de D¨¦u de la ciutat, per la insist¨¨ncia d¡¯una part de la premsa, per la lenta aparici¨® de noves dades i per algun colp de sort, com l¡¯eficac¨ªssim reportatge televisiu que va dedicar Jordi ?vole a l¡¯assumpte. Al cap de 8 anys, el cas s¡¯ha reobert, i un dels accidents ferroviaris m¨¦s greus d¡¯Europa torna a ser examinat als tribunals, ara amb molt m¨¦s de deteniment que la primera vegada. Per¨° no est¨¤ resolt ni de lluny, i, com resumeix Francesc Viadel, ¡°les v¨ªctimes continuen transitant, encara avui, per un laberint burocr¨¤tic inescrutable¡±. Laura Ballester coneix aquest laberint molt b¨¦ i l¡¯explica millor. Sempre valdr¨¤ la pena de llegir un llibre que ens ajuda a saber on vivim. De moment, la vergonya segueix.