Manuel Molins, el pensament en lluita

Hi ha qui viu per a recordar-nos regularment que som un pa¨ªs de poetes, que en el fons sempre ho hem sigut, i que aix¨°, de fet, explica moltes de les nostres febleses. Potser. No ens han faltat mai els versos, ¨¦s de veres. Per¨° la literatura valenciana ¨¦s, avui dia i gr¨¤cies als d¨¦us, alguna cosa m¨¦s. Alguna cosa m¨¦s, com, per exemple, teatre. Malgrat totes les cat¨¤strofes possibles, el cert ¨¦s que continua produint-se¡¯n. I de qualitat. ?s el cas de l¡¯incombustible Manuel Molins, que acaba de publicar Blut und Boden (¡®Sang i p¨¤tria), una obra marca de la casa que torna a pensar Europa i els seus grans pensadors.

Quins? Un t¨°tem i tres acompanyants que el dramaturg valenci¨¤ pren com a refer¨¨ncia, mat¨¨ria primera que esdev¨¦ personatges. El t¨°tem ¨¦s el fil¨°sof alemany Martin Heidegger, i els acompanyants, la seua dona Alma ¨Ccom l¡¯anomena en un epistolari¨C, la jueva Hannah Arendt i Fran?ois F¨¦dier, un dels grans difusors de l¡¯obra del primer a Fran?a. Una altra obra sobre el nazisme i l¡¯Holocaust? La resposta ¨¦s senzilla: no. Blut und Boden va m¨¦s enll¨¤ de la sang i de la terra. O precisament fins a la sang i la terra. I ¨¦s que no ¨¦s una obra historicista, sin¨® una reflexi¨® sobre el pensament que ha travessat Europa durant el segle xx: supremacies i d¨¦us al?ats i caiguts i racionalisme i antiracionalisme i ¨¤nsies de respostes totals. ¡°La Segona Guerra Mundial es va tancar en fals¡±, diu el dramaturg, contundent, perqu¨¨ ¡°la guerra es guanya o es perd, per¨° el pensament roman¡±. S¡¯atura un moment i mira al buit, com si buscara una idea que no tarda a arribar: ¡°Ho veiem amb el franquisme, que encara perviu¡±.

Una obra complexa, que dinamita la linealitat ¡ªno se l¡¯estima massa, Molins¡ª i utilitza des del vers lliure a la manera alemanya fins a la prosa, passant per fragments d¡¯obres reals ¨Ccom reverenciaria Walter Benjamin. T¨¨cniques, recursos, eines, al capdavall, al servei d¡¯una reflexi¨® sobre el fil¨°sof que ball¨¤ amb un nazisme que era ¨Ctampoc no ho oblidem¨C una avantguarda. Pensament, doncs. Fa anys que qued¨¤ clar que no hi ha res gratu?t, en l¡¯obra de Molins. La cr¨ªtica i la reflexi¨® hi s¨®n, pertot. I fa temps que arribaren. El seu teatre comen?¨¤ a formar-se en uns anys setanta en qu¨¨ fer carrera en el teatre volia dir anar a Madrid. Ell no ho f¨¦u. Des del seminari de Montcada, on el preparaven per a capell¨¤ ¡ªencara que no hi va arribar mai a exercir, mai no hi ha renunciat¡ª, fins al Teatre-Club 49, el grup que fund¨¤ al seu poble, Alfara del Patriarca, Molins va comen?ar a estimar-se el teatre. No ha deixat de fer-ho mai. Acumula desenes d¡¯obres escrites ¨C Blut und Boden, ja ho hem dit, n¡¯¨¦s l¡¯¨²ltima.

Jo no puc elegir els meus coetanis, per¨° s¨ª els meus contemporanis"

Tot comen?¨¤ amb el cicle d¡¯obres que intentaven recuperar el passat valenci¨¤, amb Dansa del vetlatori com a primer estendard. Era el teatre de l¡¯altra mem¨°ria. ¡°Vaig anar a veure Fuster per portar-li-la. Em va dir ¡®un altre poeta no, per favor!¡¯. Li vaig dir que no, que jo volia fer teatre. ¡®Est¨¤s boig¡­! Per¨° aix¨° ja m¡¯interessa m¨¦s¡¯¡±. Cita Fuster amb profusi¨®. Ac¨ª i all¨¤ apareix el savi de Sueca en un record o en un aforisme. No ¨¦s l¡¯¨²nic. I ¨¦s que Molins ¨¦s un home de mestres. Dels seus mestres, vull dir. Els passeja en la conversa: Fuster, s¨ª, per¨° tamb¨¦ i, sobretot, la seua Trinitat teatral: Eur¨ªpides, Arist¨°fanes i Shakespeare.

Arribats en aquest punt, no ser¨¤ cap sorpresa afirmar que en Molins la literalitat mai no ¨¦s la clau. O almenys no tota la clau. Necessitem la met¨¤fora. ¡°N¡¯hi ha una¡±, diu conven?ut, ¡°que estructura tota la meua obra: Foucault parla del poder com una xarxa, no hi ha nom¨¦s el poder pol¨ªtic, el poder de l¡¯edat, de la paraula, de la for?a¡­, hi ha el jove contra el vell, el vell contra el jove, l¡¯home contra la dona¡±. ?s el cas d¡¯Els centaures, una obra dels vuitanta, on s¨®n els Borja els qui revelen el poder, els qui estiren el fil del pensament. El cas de tantes altres. ¡°?s per aix¨° que no m¡¯agrada focalitzar les obres en un personatge o dos. M¡¯agraden les obres de personatges col¡¤lectius, pense que representen millor la realitat¡±.

Tampoc no es casa amb un temps concret. Les seues obres recorren ¨¨poques diverses. Des de la Val¨¨ncia del xiv o del xv fins a l¡¯Alemanya dels anys quaranta de Blut und Boden (¡®Sang i p¨¤tria¡¯). Per qu¨¨? Ac¨ª, Molins ¨¦s clar: ¡°Jo no puc triar els meus coetanis, per¨° s¨ª els meus contemporanis. Rajoy o Merkel em s¨®n imposats pel temps; Eur¨ªpides o Shakespeare, en canvi, els decidisc jo¡±. Ell tria, i ho fa amb bases filos¨°fiques ben s¨°lides, que rebutgen en certa manera un realisme que ¡°com a tal¡±, diu, ¡°no m¡¯agrada¡±. Ho comprovem fins i tot en obres d¡¯¡°actualitat¡±, com Ni tan alts ni tan rics, la cr¨ªtica a la generaci¨® que un dia renunci¨¤ a certs somnis per certs xalets.

I cr¨ªtica, cr¨ªtica sempre. All¨¤ hi ha el cicle de les metrofarses, farses urbanes, en qu¨¨ prova de recollir ¡°tota una tradici¨® cr¨ªtica, d¡¯Arist¨°fanes a la burla medieval o el periodisme sat¨ªric del segle xix¡±. No ¨¦s amable, doncs, sin¨® ¨¤cid: ¡°La metrofarsa ¨¦s la mirada de tu a tu: una mirada sostinguda i cr¨ªtica fins a penetrar el moll del personatge. Aquesta mirada ¨¦s la de la democr¨¤cia responsable¡±. En aquesta l¨ªnia apareix, com a s¨ªmbol, La divina tramoia, escrita al principi dels setanta, per¨° no publicada fins al 2006. ¡°Vos tancaran, ens van dir¡±. En l¡¯obra, Molins trasllada tota la problem¨¤tica i les derrotes de la Transici¨® al cel. I D¨¦u Nostre Senyor que confessa, abatut: ¡°Ja no ¨¦s com abans, Maria; les accions de Satan¨¤s pugen i les nostres no se sostenen¡±. De tot all¨°, se¡¯n va fer alguna lectura a porta tancada a La Seu, un local hist¨°ric de l¡¯¨¨poca per al nacionalisme i les esquerres. All¨¤, entre aquelles parets, hi havia consellers com Cipri¨¤ Ciscar o Toni Birlanga, fent d¡¯Esperit Sant o de Llucifer. ¡°Abaix¨¤vem la persiana i ho lleg¨ªem entre amics. De vegades venien els blavers a pegar a la porta, ja se sap¡±. Era una altra ¨¨poca. I tamb¨¦ un altre teatre.

Absolutament ex-c¨¨ntric: estic fora d¡¯aquests centres teatrals¡±

L¡¯actual li fa vessar una certa amargor: ¡°Tot ha de ser medi¨¤tic i f¨¤cilment deglutible. A mi no m¡¯interessa aix¨°¡±. En aquest sentit, diu, ¡°absolutament exc¨¨ntric: estic fora d¡¯aquests centres teatrals¡±. I no dissimula un orgull indissimulable. Per¨° l¡¯amargor insisteix: ¡°Hi ha molta comedieta, molt de joc banal sense res al darrere¡±. D¡¯altra banda, ¡°s¡¯ha retornat molt al castell¨¤, despr¨¦s d¡¯una ¨¨poca en qu¨¨ fer-ho en valenci¨¤ era una mica la moda¡±; a m¨¦s, ¡°no hi ha ind¨²stria¡±, i ¡°Val¨¨ncia va convertint-se en un barri de Madrid, i els teatres valencians en sucursals de Madrid¡±. Apocalipsi? No, per¨° ¡°la situaci¨® ¨¦s molt fotuda, i no tot ¨¦s culpa de l¡¯Administraci¨®¡±, adverteix. ¡°En aquest sentit, tornem al franquisme¡±.

Qu¨¨ ens queda? Almenys ¨Csiguem optimistes¨C, hi ha el pensament. El que ha fet teatre a trav¨¦s d¡¯unes obres i altres. ¡°El teatre no ¨¦s un assaig filos¨°fic, el que fa ¨¦s expressar un pensament en segon grau: aix¨° ¨¦s Shakespeare i Eur¨ªpides¡±. Torna als mestres, perqu¨¨ sempre es retorna als mestres, com va fer en aquell Shakespeare (la dona silenciada) que inaugurava el segle. I els mestres s¨®n tamb¨¦ els grans pensadors: all¨¤, en Trilogia d¡¯exilis, l¡¯¨²ltim Nietzsche ja entrant en la bogeria. M¨¦s lluny, La m¨¤quina del doctor Wittgenstein, sobre el segon Wittgenstein. O Rimbaud i Verlaine i les seues turbul¨¨ncies, que recorren Els viatges de l¡¯absenta. O l¡¯¨²ltim, el Heidegger de Blut und Boden. Pensament i pensadors que, si no ens salven, almenys retornen per a intentar-ho. Sempre ho fan. Al capdavall, no se n¡¯havien anat mai.