Un altre pas de rosca

Al pas que avan?a la tardor, la pol¨ªtica espanyola, i la local, va accelerant-se, i ara mateix intentar parlar en p¨²blic d¡¯una altra cosa ¨¦s com voler tocar el flabiol (que era, pel que diuen, un esplai pastoril altament reprensible, no s¨¦ molt b¨¦ per qu¨¨). A Madrid hi ha la lamentable gesti¨® de la crisi de l¡¯ebola i l¡¯esc¨¤ndol de les targetes negres de l¡¯antiga Cajamadrid, amb la malversaci¨® sistem¨¤tica dels diners de la clientela i del contribuent; a Val¨¨ncia dimiteix l¡¯inefable ¨Cd¡¯alguna manera ho hem de dir- senyor Cotino i corren rumors poc o molt inconcrets sobre el futur de l¡¯honorable president Albert Fabra. En realitat, les pr¨°ximes eleccions encara estan una mica lluny, per¨° fa la impressi¨® que tothom escalfa ja motors a colps d¡¯enquesta.

A Catalunya, la velocitat encara ¨¦s m¨¦s vertiginosa. No paren de passar coses, i l¡¯efecte ¨¦s desorientador. Dilluns passat, en una llargu¨ªssima reuni¨® dels partits favorables a la consulta, el president Artur Mas va haver de recon¨¦ixer el que ja se sabia, per¨° que molts no volien escoltar. A falta de menys d¡¯un mes per al 9 de novembre, amb el decret de consultes de la Generalitat susp¨¦s cautelarment pel Tribunal Constitucional, sense cens electoral, sense cap possibilitat de fer una campanya electoral seriosa, la consulta prevista ¨¦s impossible. A m¨¦s de declarar aquesta obvietat, el president va proposar algunes alternatives, que no van conv¨¦ncer gens els altres partits. Es tractaria de fer una consulta simb¨°lica, pareguda a la que es va dur a cap anys arrere a molts ajuntaments. Un succedani massa intranscendent. De moment, la cohesi¨® del denominat bloc sobiranista s¡¯ha esquerdat. Constatat aix¨°, ¨¦s inevitable preguntar-se qu¨¨ passar¨¤ ara i quina ser¨¤ la reacci¨® de molts ciutadans que encara desp¨²s-ahir opinaven que la consulta s¡¯ha de fer s¨ª o s¨ª.

El de profeta ¨¦s un dels oficis m¨¦s aventurats que hi ha, perqu¨¨ el futur ¨¦s molt seu i, quan es converteix en present, li agrada riure¡¯s de qui ha tingut la vana pretensi¨® de marcar-li el cam¨ª. Tot i aix¨°, la gent no pot evitar de fer conjectures. Aquests dies se n¡¯han repetit dos: els partits sobiranistes podrien postposar la data de la consulta i pregar perqu¨¨ el Constitucional finalment dictamine que el decret que la regula ¨¦s legal. Llavors, en principi, no hi hauria cap problema. Algun dia, els ciutadans podrien votar sobre el futur institucional de Catalunya i els curiosos podr¨ªem saber, al capdavall, qu¨¨ volen. L¡¯altra conjectura, que molts troben m¨¦s probable, ¨¦s que anem de cap a unes eleccions anticipades en qu¨¨ alguns dels partits proposaran d¡¯una manera clara que el futur que pretenen ¨¦s la creaci¨® d¡¯un estat propi. D¡¯aix¨° se¡¯n diu eleccions plebiscit¨¤ries. Llavors, en el cas que els partits que feren aquesta proposta obtingueren la majoria, s¡¯obriria un escenari tant o m¨¦s dif¨ªcil de preveure que l¡¯actual. S¨®n moltes condicionals, per¨° ¨¦s possible.

"Fins ara, cada porta tancada pel govern central ha generat m¨¦s irritaci¨® i m¨¦s independentistes"

Aquesta conjectura obri molt d¡¯espai a suposicions suplement¨¤ries. Hi ha prou de gent que creu que unes eleccions aix¨ª polaritzarien l¡¯electorat, en benefici del PP i Ciutadans, d¡¯una banda, i d¡¯Esquerra Republicana, de l¡¯altra, i que el partit de Mas, Converg¨¨ncia i Uni¨®, en seria el gran perdedor. Tamb¨¦ ¨¦s possible. Es diu, a m¨¦s, que el PP de l¡¯Estat aposta per l¡¯eliminaci¨® de Mas com a interlocutor (o adversari) auton¨°mic. L¡¯actual immobilisme i la manca absoluta de proposicions positives per part del president Rajoy s¡¯explicarien aix¨ª. Si aix¨° f¨®ra cert ¨Ccosa dubtosa-, la probabilitat que a Madrid estigueren fent un pa com unes h¨°sties seria gran. Si el cost d¡¯erosionar Converg¨¨ncia i el seu l¨ªder ¨¦s instaurar Esquerra Republicana en el govern de Catalunya, faran un rar negoci. Tamb¨¦ es diu que all¨¤ calculen que la frustraci¨® de la ciutadania sobiranista acabar¨¤ desactivant el proc¨¦s. Impedir de totes totes la consulta tindria aquest objectiu. No ¨¦s que no puga ser, per¨° fins ara no ha anat aix¨ª. Fins ara, cada porta tancada pel govern central ha generat m¨¦s irritaci¨® i m¨¦s independentistes, en una espiral cada volta m¨¦s r¨¤pida. Quan aquestes coses agafen impuls, ves a saber si paren, i quan. ?s el que advertia dilluns passat un editorial de The New York Times. Segons aquest diari ¨Cno massa localista ni sectari-, si, a difer¨¨ncia del que ha passat a Esc¨°cia i al Quebec, el govern espanyol s¡¯entesta a mantindre¡¯s inflexible, el moviment secessionista s¡¯enfortir¨¤ i crispar¨¤ encara m¨¦s. Aix¨° tamb¨¦ pot ser.

Mentrestant, no solament la situaci¨® pol¨ªtica ha quedat bloquejada. Tamb¨¦ el di¨¤leg civilitzat ¨Co almenys no massa intemperant- sobre la q¨¹esti¨® est¨¤ bloquejat ara mateix. Cada ciutad¨¤ catal¨¤ m¨ªnimament conegut que defensa, poc o molt, la conveni¨¨ncia de la consulta rep a la resta d¡¯Espanya una pluja d¡¯improperis molt pujada de color. A l¡¯altre costat tamb¨¦ passa amb els objectors respectius ¨Cde moment no amb tanta virul¨¨ncia, em pense, per¨° passa, i no hauria de passar, ni ac¨ª ni all¨¤-. Per¨° m¨¦s enll¨¤ dels insults dels descervellats, que sempre n¡¯hi ha d¡¯haver, fa com m¨¦s va m¨¦s la sensaci¨® que els opinadors de cada b¨¤ndol ¨Cper dir-ho aix¨ª- malentenen de manera prou sistem¨¤tica els discursos dels altres, i la situaci¨® sencera, i es retallen adversaris a mida amb els quals ¨¦s molt f¨¤cil polemitzar, precisament perqu¨¨, en realitat, no discuteixen amb ning¨². Vull dir que si la pr¨¤ctica pol¨ªtica est¨¤ a hores d¡¯ara en un stand by molt incert, el debat de les idees encara est¨¤ pitjor; ha entrat en un proc¨¦s de fabulaci¨® a dues bandes que pot servir, en tot cas, per a delimitar els fronts, per¨° que ¨¦s exactament el contrari d¡¯un di¨¤leg. Com donava a entendre Jos¨¦ ?lvarez Junco en un excel¡¤lent article publicat diumenge passat, els l¨ªmits de la nostra transici¨® es posen tristament en evid¨¨ncia quan ens adonem que m¨¦s de 30 anys de democr¨¤cia ens haurien d¡¯haver servit, almenys, per a aprendre a discutir i a negociar millor.