Gats

L¡¯¨²ltima vegada que vaig visitar amb calma el cementeri, em vaig aturar a llegir amb atenci¨® el cartell on s¡¯explicava molt detalladament qu¨¨ cal fer amb els gats, ¨²nics habitants vius, residents permanents d¡¯aquells espais: atesa l¡¯abund¨¤ncia d¡¯aquests animalets, i la desinteressada humanitat de la Societat Valenciana Protectora d¡¯Animals, deia l¡¯escrit oficial, es prega els visitants que per favor no els donen menjar embolicat amb paper, pl¨¤stic o alumini, ni deixalles de peix ni altres residus productors de brut¨ªcia, sin¨® que dipositen l¡¯aliment adequat en les menjadores repartides expressament per tot aquest sagrat recinte, considerant a m¨¦s a m¨¦s que, vista la reproducci¨® incontrolable dels gats ac¨ª residents, a les menjadores hi haur¨¤ p¨ªndoles esterilitzants per a les femelles ¨Cdels mascles no se¡¯n parlava¡ª i que en tot cas si el visitant ben¨¨vol en veu alguna amb la panxa ja plena, que per favor la capture si pot, que la porte a les oficines i que truque als tel¨¨fons tal o tal: un membre de la Societat passar¨¤ a recollir-la, i en el lloc adequat esperaran el part, sacrificaran sense dolor els gatets, i tornaran la gata ja est¨¨ril per sempre al seu domicili d¡¯origen entre tombes i flors. Pocs minuts despr¨¦s, sota un porxe de columnes d¨°riques robustes, pesants, com un per¨ªmetre de di¨¤fana solemnitat arcaica, dos gats caminaven calmosos, els devia agradar aquell lloc una mica m¨¦s fresc, trobar-se a l¡¯ombra; s¡¯acostaven i es refregaven una miqueta l¡¯un contra l¡¯altre la pell de p¨¨l suau, un de color blanc brut, l¡¯altre lleonat, s¡¯apartaven, continuaven com si no es conegueren i despr¨¦s es tornaven a acostar, devien ser mascle i femella, perqu¨¨ el de p¨¨l lleonat aproximava el morro inquiet al cul de l¡¯altre i l¡¯altre, ¨¦s a dir l¡¯altra, al?ava amb complaen?a la blanca cua peluda, s¡¯aturava i es deixava llepar un instant: en un moment copularan, vaig suposar, si ella en t¨¦ ganes, el gat mossegar¨¤ el coll suau de la gata, la femella s¡¯ajupir¨¤ un moment fent un miol ronc, el mascle li pujar¨¤ damunt, i faran el seu amor entre les tombes. Aix¨ª va ser, i despr¨¦s la breu escena va ocupar una p¨¤gina i mitja d¡¯una novel¡¤la, en mem¨°ria de la mort i la vida, i dels fidels difunts que ¨Ctal com era el nostre deure¡ª vam recordar diumenge passat.