¡®Estor¡¯

El dia de Tots Sants el vaig passar a la mar. L¡¯aigua seguia molt calenta i la gent prenia el bany, felicitant-se de la seua bona sort. L¡¯home viu la immediatesa i ¨¦s feli? quan pot gaudir d¡¯un dia assolellat, acompanyat per la fam¨ªlia. La radiaci¨® solar era tan intensa que calia protegir-se amb cremes antisolars i amb ulleres de sol. Per sobre meu passaven els estols d¡¯ocells migradors cap a terres del sud, en perfecta formaci¨®, en una escena una mica surrealista. Les aus indicaven que era moment de buscar terres m¨¦s calentes i, tanmateix, les temperatures de tot el mes d¡¯octubre ho desmentien. Un dels mesos m¨¦s xafogosos des que es tenen registre. En tornar a casa vaig engegar la televisi¨® i va apar¨¨ixer una periodista entrevistant banyistes de la platja de la Concha, a Sant Sebasti¨¤, on s¡¯havia registrat un altre m¨¤xim hist¨°ric. La periodista, micr¨°fon a la m¨¤ i amb un gran somriure, preguntava qu¨¨ els semblava tot, i la gent estava encantada. Tan sols un dels entrevistats va dir que tot all¨° era anormal i va alertar que s¡¯havia creat una nova estaci¨®, continuaci¨® de l¡¯estiu, que calia anomenar vero?o (s¨ªntesi de verano i oto?o). La televisi¨® va informar de les altes temperatures, per¨° en cap moment les va identificar com a possibles i inquietants manifestacions del canvi clim¨¤tic (CC). Entre la dreta espanyola encara perdura l¡¯opini¨® del ¡°cos¨ª de Rajoy¡± i el negacionisme ¨¦s molt present, des de la indifer¨¨ncia fins als que veuen els defensors del CC com uns radicals, uns dogm¨¤tics que professen una nova religi¨®. Diaris com l¡¯ABC i La Raz¨®n s¨®n obertament negacionistes, amb columnistes tan lamentables com Ram¨®n P¨¦rez Maura o Cristina L¨®pez Schlichting, mentre que El Mundo adopta una postura pr¨°xima a la indifer¨¨ncia. D¡¯altra banda, en els mitjans progressistes el CC tamb¨¦ ¨¦s poc tractat, hi ha una mena de cansament. Aix¨° ho advertia Antxon Olabe, en un article publicat en aquest diari fa uns pocs dies: ¡°la reflexi¨® sobre les greus conseq¨¹¨¨ncies de la crisi clim¨¤tica gaireb¨¦ no ha interessat, fins ara, a fil¨°sofs, soci¨°legs, polit¨°legs, historiadors, educadors, antrop¨°legs, pensadors del m¨®n de la cultura, te¨°rics del dret, escriptors, cineastes, poetes, etc.¡±. Sembla que els intel¡¤lectuals estan molt ocupats debatent altres temes, que els pareixen molt m¨¦s transcendents que el CC. I, tanmateix, la realitat ho desmenteix: alguna cosa est¨¤ canviant r¨¤pidament en el nostre clima i tindr¨¤ conseq¨¹¨¨ncies molt greus i catastr¨°fiques. Mentrestant, aprofitem el vero?o, aquest i els que vindran. All¨° que en catal¨¤ es diria l¡¯estor. I carpe diem.