Feli?os s¨ª, per¨° no pocs

Diumenge passat, m¨¦s de 2.300.000 catalans van anar a votar en un proc¨¦s participatiu que no era una consulta, per¨° que s¡¯hi assemblava molt. Davant les urnes, cada ciutad¨¤ havia d¡¯acreditar-se amb el carnet d¡¯identitat ¨Cperqu¨¨ no es disposava del cens- i un sistema inform¨¤tic eficient impedia que ning¨² poguera votar dues vegades. Si entenem el que va passar el dia 9 com una forma molt peculiar de manifestaci¨®, aquesta vegada disposem d¡¯una xifra exacta i ens l¡¯hem de prendre ben seriosament. M¨¦s de dos milions de persones ¨¦s molta gent per a un acte organitzat en un parell de setmanes com a succedani simb¨°lic, sense cap garantia ni validesa, d¡¯una consulta de veritat; sense a penes preparaci¨® ni campanya electoral, amb una precarietat de mitjans prou evident ¨Cque es tradu?a en una llista exigua de seus electorals i cues quilom¨¨triques que uns procediments for?adament lents encara allargaven m¨¦s, a pesar de l¡¯amabilitat dels milers de voluntaris encarregats de les meses-, i amb l¡¯amena?a de la suspensi¨® i de l¡¯acci¨® policial pendents d¡¯un fil fins l¡¯¨²ltima hora. Que en aquestes circumst¨¤ncies tant de personal haja eixit de casa per a satisfer el seu desig de votar en un ambient festiu de gran emotivitat i exultaci¨®, ¨¦s un ¨¨xit sense pal¡¤liatius dels qui tingueren la idea i la portaren a la pr¨¤ctica, i mostra una vegada m¨¦s la capacitat de mobilitzaci¨® d¡¯una part molt considerable de la societat catalana.

Tenim, per tant, que m¨¦s d¡¯un ter? de l¡¯electorat catal¨¤ ¨¦s capa? de prendre¡¯s moltes mol¨¨sties per a fer un gest simb¨°lic a favor de la seua voluntat de decidir el futur propi, i que l¡¯ha fet amb molta pau i alegria. Pel que es va veient, aix¨° no ¨¦s un souffl¨¦ que es puga abaixar f¨¤cilment. Llavors, cal preguntar-se qu¨¨ significa aix¨° i quines conseq¨¹¨¨ncies se¡¯n poden esperar. Ara mateix, l¡¯intent de contestar aquestes preguntes ja ha fet c¨®rrer molta tinta. A mi m¡¯han semblat excel¡¤lents les primeres an¨¤lisis que han publicat Jordi Mu?oz, a l¡¯Ara de dimarts, i Llu¨ªs Bassets, en EL PA?S de dilluns. Segons Bassets, el proc¨¦s participatiu demostra una cosa que ja sab¨ªem, que la idea de votar en una consulta, de la mena que siga, era compartida per la majoria de la poblaci¨®. L¡¯¨¨xit de la convocat¨°ria, d¡¯altra banda, d¨®na un bal¨® d¡¯oxigen a Artur Mas, que ha refor?at la seua posici¨® i ja no es troba constrenyit per una data obligada. Pot governar, pot dialogar, si hi ha interlocutor, i pot pactar alguna eixida al laberint jur¨ªdico-pol¨ªtic i ret¨°ric en qu¨¨ ara ens trobem immersos.

Pel seu costat, Jordi Mu?oz ens adverteix que ¨¦s molt dif¨ªcil extrapolar dades a partir dels resultats d¡¯aquest peculiar proc¨¦s. Em sembla evident que a Catalunya hi ha m¨¦s gent partid¨¤ria d¡¯una consulta vinculant, realitzada amb plenes garanties, que la que an¨¤ a votar diumenge. M¨¦s encara, crec que una consulta aix¨ª, amb tots els ets i els uts, tindria uns ¨ªndexs de participaci¨® extraordinaris. D¡¯altra banda, tamb¨¦ crec que no tots els que van dipositar el seu desig de vot diumenge passat eren independentistes. De fet, un percentatge no irrellevant va optar per la opci¨® federal: augmentar l¡¯autogovern catal¨¤ sense trencar amb Espanya. I supose que tamb¨¦ entre els que van dir que s¨ª a tot hi ha gent que en una consulta de veres vinculant preferiria una soluci¨® federal a la secessi¨®. Diria que molta gent va anar a votar moguda per la irritaci¨®, com a gest de rebuig a un govern espanyol que no ha fet m¨¦s que intimidar, prohibir i posar obstacles. L¡¯immobilisme defensiu del govern de l¡¯Estat se suma a una pol¨ªtica recentralitzadora agressiva, que vulnera les compet¨¨ncies estatut¨¤ries i a un maltractament financer que no minva. Que l¡¯actitud del PP ¨¦s una f¨¤brica de sobiranistes ¨¦s cosa sabuda, i, en els ¨²ltims temps, sembla que n¡¯ha accelerat la producci¨®.

L'opci¨® independentista noo solament creix, sin¨® que es consolida"

Sospite que, ara mateix, els partits sobiranistes podrien obtindre la majoria en unes eleccions auton¨°miques m¨¦s o menys plebiscit¨¤ries. En canvi, si se celebrara un refer¨¨ndum com D¨¦u mana sobre la independ¨¨ncia, amb la corresponent campanya electoral i amb una discussi¨® a fons de la q¨¹esti¨®, l¡¯independentisme encara perdria per poc aquests comicis (almenys aix¨° ¨¦s el que pronostiquen les enquestes aparentment m¨¦s fiables). I dic encara, perqu¨¨ l¡¯opci¨® independentista ha crescut molt en els ¨²ltims anys i continua creixent, en bona part gr¨¤cies a la m?opia i l¡¯arrog¨¤ncia del PP. No solament creix, sin¨® que es consolida. I aix¨° pot continuar passant. Si el govern de l¡¯Estat respon al gest de llibertat (o de desobedi¨¨ncia) ciutadana de diumenge amb una querella que vaja m¨¦s enll¨¤ de la pura formalitat, les conseq¨¹¨¨ncies poden ser incalculables. ?s el pitjor error que poden cometre (i no cal descartar que el cometen). La indignaci¨® que podria provocar el que la major part de la societat catalana entendria com un atac inacceptablement impol¨ªtic, encara cohesionaria m¨¦s el sobiranisme. En un escenari aix¨ª, els federalistes podrien salvar la cara, per¨° tant la maquin¨¤ria de l¡¯Estat com l¡¯unionisme quedarien desacreditats.

En resum, la deriva del catalanisme tradicional cap al sobiranisme, que va comen?ar el 2010 amb l¡¯atziaga sent¨¨ncia del Constitucional contra el nou estatut d¡¯autonomia, continua i s¡¯aferma. Els l¨²cids advertiments de Jos¨¦ Montilla sobre el xoc de trens no van ser escoltats i el Don Tancredisme de Rajoy i els seus adl¨¤ters es mant¨¦ imp¨¤vid. Com s¡¯ha dit, han convertit la Constituci¨® i la llei en una g¨¤bia que impedeix l¡¯exercici de la intel¡¤lig¨¨ncia pol¨ªtica. Insistir per aquest cam¨ª continuar¨¤ creant problemes i no en resoldr¨¤ cap (que no era aquesta, precisament, la intenci¨® dels legisladors no cal ni dir-ho). Ara mateix, pot obrir-se un per¨ªode que permeta una negociaci¨® civilitzada, per¨° tamb¨¦ es pot endurir la confrontaci¨®. Per¨° aix¨° no dep¨¦n ja dels qui van anar a votar el 9 de novembre. Ells ja han dit la seua, i s¡¯han comptat, amb il¡¤lusi¨® i clarament.