Dins el riu de la llum

Dimecres de la setmana passada, el pintor Pere Salinas i el poeta Joan Navarro presentaven el seu nou llibre conjunt, O: llibre d¡¯hores, en la llibreria Calders de Barcelona. Aquesta ¨¦s una llibreria ¨¤mplia i acollidora, que va obrir fa uns sis mesos en un passatge pr¨°xim al Paral¡¤lel que ara est¨¤ de moda, entre restaurants i caf¨¦s incitadors. En aquests temps, que s¡¯¨°briga una llibreria ambiciosa ja ¨¦s not¨ªcia; m¨¦s encara si, com aquesta, reserva un espai gener¨®s a la poesia dif¨ªcil i admirable. Un servidor ha de confessar que s¡¯ho mirava tot aix¨° un punt at¨°nit, mentre conjecturava que li caldr¨¤ anar-hi sovint.

No em va donar temps, amb tot, per a una inspecci¨® m¨¦s minuciosa, perqu¨¨ l¡¯acte ja comen?ava. Entre el p¨²blic hi havia una representaci¨® suficient de la col¨°nia valenciana a Barcelona i molts poetes, joves i veterans, presidits per Ramon Balasch, mestre de cerim¨°nies de la generaci¨® dels 70, de la qual Joan Navarro ¨¦s un dels membres eminents. S¡¯assenyalava aix¨ª una vinculaci¨® essencial a una tradici¨® viva, on el bo i millor de la poesia valenciana ¨Cque Navarro encarna espl¨¨ndidament- s¡¯inscriu sens dubte. Va presentar el llibre un altre membre d¡¯aquesta generaci¨® crucial per a la literatura catalana, el proteic Vicen? Altai¨®, amb un discurs d¡¯una opacitat enjogassada, que tenia a b¨¦ subratllar la capacitat del pintor i el poeta per anar m¨¦s enll¨¤ de la glossa de l¡¯ut pictura poiesis horaci¨¤, sobre la qual acostumen a transitar les relacions entre les arts de la paraula i la imatge creadores. Despr¨¦s de les paraules del presentador, Navarro lleg¨ª alguns dels textos convocats per les pintures de Salinas, mentre en una pantalla es projectaven les imatges amb qu¨¨ aquests versos dialoguen.

O: Llibre d¡¯hores ¨¦s el tercer llibre sorgit d¡¯aquest di¨¤leg entre el pintor de Barcelona i el poeta d¡¯Oliva. L¡¯ha publicat la valenciana Edicions 96 i inclou les reproduccions de 67 pintures acr¨ªliques sobre paper de Pere Salinas, els poemes en prosa corresponents de Navarro i, a m¨¦s, les traduccions al castell¨¤, el portugu¨¦s, el franc¨¦s, l¡¯angl¨¦s i l¡¯itali¨¤ dels textos. En l¡¯origen del llibre hi ha les 67 imatges que el pintor va tra?ar al llarg de quatre dies d¡¯intens esclat creatiu ¨Cdel 27 de novembre a l¡¯1 de desembre del 2011- en un quadern que el poeta li havia regalat feia temps. Despr¨¦s, Navarro va escriure els textos que les il¡¤lustren al llarg de nou mesos: de l¡¯esclafit fulgurant de la concepci¨® pict¨°rica a la lenta gestaci¨® de la paraula.

Navarro lleg¨ª alguns dels textos convocats per les pintures de Salinas

Les pintures s¨®n suggestives i enigm¨¤tiques. La majoria s¨®n formes figuratives velo?ment insinuades: c¨°dols, mans, arbres, llavors, cels tuberosos; d¡¯altres s¡¯aproximen m¨¦s elusivament al gest simb¨°lic o esbossen un territori anfractu¨®s que arrecera l¡¯¨°val primordial de la m¨¤ndorla i on s¡¯imposen totes les matisacions del gris i l¡¯ocre p¨¤l¡¤lid, que a voltes orlen el negre estricte. Dins aquest m¨®n essencialment nocturn, sorpr¨¦n de tant en tant la crepitaci¨® d¡¯un cercle roig o l¡¯estesa serenitat d¡¯un blau aqu¨®s. Les paraules de Navarro segueixen amb incisiva llibertat aquestes suggestions de la forma. Ballen una dansa de signes entorn seu.

En la presentaci¨® del llibre, Vicen? Altai¨® assenyal¨¤ amb encert que, dins la colla dels poetes dels 70, Joan Navarro era l¡¯¨²nic fil¨°sof d¡¯una generaci¨® de fil¨°legs, i la seua poesia prou que ho prova. Des de bon comen?ament, ¨¦s una indagaci¨® sobre els l¨ªmits del llenguatge i el rerefons de l¡¯¨¦sser, on la paraula ¨¦s alhora un obstacle i una escletxa que permet ata¨¹llar l¡¯oculta ess¨¨ncia heracliteana del m¨®n, com una pedra oscada a trav¨¦s de la qual entreveiem l¡¯estremiment de l¡¯aigua o un instant de quietud susp¨¦s entre dos tons. L¡¯univers de la poesia de Joan Navarro ¨¦s un cosmos circular, presocr¨¤tic o m¨¦s antic encara, on tot ¨¦s el mateix just perqu¨¨ tot canvia, i on paraules com id¨¨ntic o contrari es dissolen en l¡¯esplendor imperceptible d¡¯unes llavors que s¨®n tamb¨¦ carcasses. Un cosmos, en tot cas, recorregut a les palpentes, com dins l¡¯espai d¡¯un somni, amb negra f¨²ria o amb exaltaci¨® h¨ªmnica, i sotm¨¦s a una interrogaci¨® tena?.

Tant les pintures de Salinas com els poemes de Navarro solen dibuixar un itinerari sinu¨®s de la fosca a la llum o de l¡¯aurora a l¡¯aurora. Ac¨ª, aquesta intenci¨® s¡¯evidencia des del mateix t¨ªtol. La O ¨¦s un cercle, i els llibres d¡¯hores marquen les lectures de la meditaci¨® espiritual al llarg del dia en un cicle constant, i tenen el primer precedent en els denominats Llibres dels morts egipcis, que es deien en realitat Llibres per a eixir al dia i seguien el cam¨ª de l¡¯¨¤nima per les hores nocturnes de l¡¯infram¨®n, just abans de la resurrecci¨® solar dins el riu de la llum. Tamb¨¦ en el cicle que recorre aquest llibre alena l¡¯expectativa d¡¯una resurrecci¨® del sentit, entesa com una epifania, amb ¡°l¡¯euf¨°ria de l¡¯ofrena al final del viatge¡±, amb un cos fet pintura m¨¦s enll¨¤ de la pintura i la paraula, retornat a la ignor¨¤ncia primig¨¨nia de l¡¯origen matern, tra? pur que travessa l¡¯espai en blanc del temps. El conjur, l¡¯encanteri, continua sent, avui com sempre, la forma m¨¦s alta d¡¯art. L¡¯harmonia en contrast del conjur reflexiu ¨¦s l¡¯arriscada aposta a qu¨¨ ens conviden el verb i la pintura de Navarro i Salinas. Recorrem els seus cercles. Sentim amb ells l¡¯estremiment de l¡¯aigua dins la pedra i l¡¯instant prodigi¨®s de la quietud entre dos tons.