Formes de la fraternitat

He de confessar-los que les famoses paraules del discurs d¡¯Enric V davant de la batalla d¡¯Agincourt, en l¡¯obra de Shakespeare, em commouen indefectiblement cada volta que les escolte: ¡°You few, you happy few. You band of brothers¡±. No ho puc evitar, s¨®c un sentimental ¨¨pic. El cas ¨¦s que aquestes paraules em v¨¦nen a la mem¨°ria sempre que em trobe amb un llibre de poemes fastu¨®s, no perqu¨¨ aquesta mena de llibres siguen escassos ¨Cni jo gosaria considerar-me germ¨¤ seu-, sin¨® perqu¨¨ tamb¨¦ solen ser-ho els seus lectors. En efecte, poques coses poden unir m¨¦s, fins a establir una comunitat fraterna, que el privilegi de compartir plaers deliciosos i, si encara no prohibits, s¨ª prou secrets, tal com van les coses.

L¡¯exigua germandat dels lectors de poesia t¨¦ ¨²ltimament molts motius de felicitat perqu¨¨ s¡¯han publicat en poc de temps llibres de gran v¨¤lua, des d¡¯una obra mestra indispensable com l¡¯obra po¨¨tica completa de Blai Bonet fins a l¡¯¨²ltim t¨ªtol de Manuel Forcano, Ci¨¨ncia exacta. I els poetes valencians hi han contribu?t tamb¨¦, amb obres com O: llibre d¡¯hores, de Joan Navarro ¨Cde qu¨¨ vaig parlar fa poc-; Sala d¡¯espera, d¡¯Iban Llop, que ¨¦s un excel¡¤lent recull de tannkes i haik¨²s d¡¯un lirisme envoltant, transit per r¨¤fegues corprenedores d¡¯enyoran?a, o Els mots ferits, de Salvador Ortells Miralles. Voldria detindre¡¯m en aquest, ara.

Salvador Ortells ¨¦s un jove poeta de Sueca de clar llinatge fusteri¨¤, com ho prova la tesi doctoral que ha dedicat a l¡¯obra po¨¨tica de Fuster, entre altres treballs. Els mots ferits, editat per Bromera, ¨¦s el seu segon llibre de versos, i ¨¦s important. Ho ¨¦s per la urg¨¨ncia febrosa del seu verb, que en alguns poemes s¡¯arbora com una gran foguerada nocturna, i tamb¨¦ per la radical exig¨¨ncia formal a qu¨¨ el sotmet. En aquest llibre pret¨¦n ni m¨¦s ni menys que aclimatar els metres cl¨¤ssics grecollatins al nostre vers, i alhora convertir-los en un vehicle idoni ¨Cfent-los lliscar amb absoluta naturalitat- per a transmetre l¡¯experi¨¨ncia angoixada d¡¯un dolor¨®s ritual de passatge cap a la maduresa.

Salvador Ortells ¨¦s un jove poeta de Sueca de clar llinatge fusteri¨¤

La maniobra no pot ser m¨¦s complexa, i cal dir que Ortells no s¡¯estalvia cap luxe (ni, per tant, cap dificultat). En la part m¨¦s brillant des del punt de vista t¨¨cnic del llibre, ¡°Les f¨²ries¡±, els poemes senars estan compostos d¡¯estrofes de 7 d¨ªmetres i tr¨ªmetres i¨¤mbics, contrapuntuades per dos tetr¨¤metres amf¨ªbracs que dialoguen amb els anteriors i n¡¯aclareixen les implicacions. Mentre que, en els poemes parells, amb id¨¨ntica estructura, els d¨ªmetres o tr¨ªmetres s¨®n troqueus, i els tetr¨¤metres, anap¨¨stics. Ja s¨¦ que tot aix¨° pot semblar xin¨¦s per a qui no siga del gremi, per¨° poden creure¡¯m si els dic que cal llegir aquests versos en veu alta i que el resultat ¨¦s fascinador i absorbent i que s¡¯emporta el lector cap a territoris d¡¯un ritme percudient, vertigin¨®s, i d¡¯una llu?ssor hipn¨°tica. L¡¯estructura accentual regulada crea, per ella mateixa, una densa atmosfera on¨ªrica que el poeta sap explorar amb infal¡¤lible destresa. Per¨° ¨¦s que, a m¨¦s, els versos rimen (generalment en assonant), estan plens de refer¨¨ncies ¨Cdes de citacions de Riba, d¡¯Espriu o de Vinyoli fins a l¡¯albatros de Coleridge passat per Baudelaire- i d¡¯ecos interns que ordeixen una estructura recurrent tan subtilment entreteixida que, si un es pren la mol¨¨stia de llegir-los amb un punt de deteniment, no pot deixar m¨¦s que astorat. Que un poeta jove s¡¯haja proposat afrontar el repte ¨Co l¡¯ordalia- d¡¯un tour de force d¡¯aquesta magnitud ja ¨¦s prou ins¨°lit. Encara ho ¨¦s m¨¦s que l¡¯haja resolt d¡¯una forma ¨Cperqu¨¨ ac¨ª la forma compta, i molt- tan impecable i haja constru?t, de pas, un microcosmos verbal tan poderosament evocador.

La segona part del llibre, ¡°Les penes¡±, ¨¦s m¨¦s remansada i les exig¨¨ncies formals a qu¨¨ l¡¯autor es for?a no s¨®n tan exhaustives, encara que el nivell d¡¯orfebreria encara ¨¦s elevat. Ac¨ª els versos combinen els tetr¨¤metres anap¨¨stics i els amfibr¨¤cs ¨Cque sovint poden sonar com decas¨ªl¡¤labs cesurats d¡¯art major, amb el seu dring deliberadament vetust-, i la rima ¨¦s rigorosament consonant. Tampoc t¨¦ res de f¨¤cil, la mampresa. Tant en una part com en l¡¯altra, la mateixa artificiositat m¨¨trica for?a l¡¯autor a condensar l¡¯expressi¨® i a portar les paraules a una mena d¡¯estat d¡¯ebullici¨® permanent per a poder-les fondre en uns caixers tan tortuosos. Aconsegueix aix¨ª, de tant en tant, versos inesperats i de veres memorables i, en tot moment, una ductilitat verbal impressionant, continuadament sotmesa a una temperatura que voreja la incandesc¨¨ncia. Nom¨¦s per aix¨°, ja pagaria la pena l¡¯esfor?. Per¨° el que fa de veres important un llibre com Els mots ferits ¨¦s que no ens trobem davant d¡¯un rigoros¨ªssim experiment formal i prou, sin¨® que tota aquesta orfebreria serveix per a dir-nos alguna cosa que s¡¯havia de dir aix¨ª i no de cap altra manera, i la poesia habita justament en aix¨°.

Parlem d¡¯un llibre que ¨¦s tot ell un itinerari ¨°rfic en espiral (perqu¨¨ va ampliant el seu sentit al pas que avan?a). ?s el viatge pels territoris infernals d¡¯un Orfeu que ha hagut de deixar enrere la seua particular Eur¨ªdice i prova de recuperar la llum interior, tot i que les paraules no li s¨®n cap recer; poden donar testimoni, per¨° no consol. Nom¨¦s la mateixa necessitat de dir, convertida en recerca, en labori¨®s periple a les palpentes, d¨®na al¨¦ a una esperan?a de cicatritzaci¨®. L¡¯itinerari ¨°rfic ¨¦s sempre una temptativa de retorn, una recuperaci¨® salvadora de la mem¨°ria, i amb ella un recobrament de l¡¯¨¤nima. Despr¨¦s de les tempestes, tornar a la pr¨°pia ¨¤nima com qui torna a una p¨¤tria antiga fou el desig de Novalis que despr¨¦s, entre nosaltres, repet¨ª Carles Riba. Aquest ¨¦s tamb¨¦ el desig que enc¨¦n Els mots ferits. ?s possible que els que puguen disfrutar a fons del dif¨ªcil art i la ferida bellesa d¡¯aquest llibre ara siguen pocs, per¨° el que puc assegurar ¨¦s que, aquests pocs, viuran hores felices.