Grecs, la culpa

Sembla que els nostres ve?ns distants, els grecs, necessitaran ben prompte un nou rescat, o maniobra equivalent, d¡¯un grapat de milers de milions d¡¯euros. I el bon poble hel¡¤l¨¨nic protestar¨¤ furiosament, far¨¤ vagues generals i passejar¨¤ cartells amb la senyora Merkel lluint un bigot hitleri¨¤, metre els nostres admirables amics de Syriza maleeixen la troika famosa, mare de tots els mals i de tota desgr¨¤cia. Ja se sap que al Mediterrani oriental, com a l¡¯occidental, ning¨² ¨¦s responsable de res: la culpa sempre ¨¦s d¡¯alg¨² altre. I aix¨ª, afirmava l¡¯escriptor fam¨®s, a Gr¨¨cia la innoc¨¨ncia s¡¯ha convertit en una professi¨®. No s¨®n culpables els grans empresaris que no paguen impostos; ni els governs successius que han falsejat els comptes, han mentit i han col¡¤locat sistem¨¤ticament amics, parents, coneguts i afiliats a cobrar del pressupost; ni els professionals com ara metges, advocats i arquitectes que (com tants col¡¤legues de l¡¯altre extrem del Mediterrani) oculten la major part dels seus ingressos; ni la ciutadania en general que considera que no pagar impostos (i si pot ser no pagar bitllet al transport p¨²blic) i enganyar l¡¯Estat ¨¦s com una antiga virtut grega que cal preservar per damunt de totes les coses. El novel¡¤lista c¨¨lebre recorda que, quan entr¨¤ en la Uni¨® Europea, Gr¨¨cia era un pa¨ªs pobre, frugal i disciplinat. Que llavors comen?aren a ploure diners, i que va ser com si a alg¨² que ha passat molta gana li donaren de sobte grans olles de carn i cuixes de corder. Gr¨¨cia, afirma, es va posar malalta. ?s a dir: els governants van dedicar els diners europeus a engreixar m¨¦s encara el sistema de clientelisme. Els diners, doncs, no s¡¯invertien, es repartien. I aix¨ª, l¡¯Estat esdevingu¨¦ un monstre inflat, acostumat a menjar massa. Ara, diu l¡¯escriptor, els sindicats del sector p¨²blic abandonen el Pasok i es passen a Syriza, l¡¯esquerra radical, que fa mal d¡¯acollir-los perqu¨¨ s¨®n gent corrupta, aviciada amb les pr¨¤ctiques que ens han portat al desastre. Aquestes frases tan durament cr¨ªtiques no s¨®n directament obra meua, sin¨® declaracions expresses del novel¡¤lista Petros M¨¤rkaris, que no ¨¦s precisament un escriptor reaccionari. ?s, simplement, un grec l¨²cid i amb els ulls oberts, que ens recorda que, all¨¤ com ac¨ª, ¨¦s una estupidesa irresponsable pensar que la culpa dels mals comuns sempre la tenen uns altres.