Neu

Ha nevat una mica entre el Penyagolosa i Morella, com sol passar cada any al centre de l¡¯hivern: nom¨¦s una mica, no gaire. Per alguna ra¨® que no conec, sembla que "abans" nevava de veritat gaireb¨¦ cada any, en aquests pobles i comarques de muntanya. A Xodos, els vells i no tan vells parlen d¡¯aquells hiverns quan havien d¡¯eixir de casa per la part alta de la porta (les portes eren de fulla partida), quan cavaven trinxeres pels carrers i quan, per a anar d¡¯un poble a un altre, havien de fer colles amb pales i aixades per a obrir un cam¨ª estret. Qui sap si magnifiquen un passat impossible, com en tantes altres coses, per¨° ¨¦s segur que n¡¯hi ha molt de cert: queien sovint grans nevades, formaven part de la vida, i ara en cauen molt poques. De la mateixa manera que "abans" plovia m¨¦s, els rius portaven m¨¦s aigua, les fonts eren m¨¦s abundants i eren humides terres que ara s¨®n eixutes. Vol dir que "ara" tot va m¨¦s malament, encara que vivim m¨¦s b¨¦ que mai: ¨¦s una filosofia del pessimisme hist¨°ric i universal, clim¨¤tic, perfectament compatible amb la cuina de gas, les bones estufes, l¡¯aigua corrent i la pensi¨® garantida. Passant pels carrers d¡¯aquests pobles, o pels masos abandonats, m¡¯he imaginat m¨¦s d¡¯una vegada com devien ser aquells hiverns de neu i de grans freds, en aquestes cases on l¡¯¨²nic espai habitable, entre el novembre i el mar?, era una cuina petita i molt fosca, amb una llar negra sempre encesa. O l¡¯estable, davant mateix de la cuina, amb la calor dels animals i de la palla. Vivien mesos i mesos embolicats en mantes, no es despullaven per dormir, a penes es rentaven mitja cara i la punta dels dits, i eixien de casa tan poc com era possible. Feien tot l¡¯hivern olor d¡¯estable i de fum, per¨° no ho sabien. Quan ara, els m¨¦s vells, recorden el temps de les grans neus, no ho enyoren com un temps feli?. Viuen perfectament sense nevades, amb anoracs i amb estufes de but¨¤. I tanmateix, a mi m¡¯agradaria habitar un pa¨ªs m¨¦s regularment nevat. Em fa l¡¯efecte ¡ªqui sap si un efecte fals¡ª que en climes de neus m¨¦s habituals es crien millor la ci¨¨ncia i la t¨¨cnica, les cases s¨®n m¨¦s s¨°lides i confortables, la gent ¨¦s m¨¦s rica i civil, i hi ha m¨¦s orquestres de cambra. Deu ser una fascinaci¨® que tenim encara les poblacions una mica meridionals, acostumats a veure el confort dom¨¨stic, la modernitat industrial i la democr¨¤cia associats als pa?sos d¡¯hiverns ben nevats. Se suposa que all¨¤ on neva regularment ¨¦s on funcionen les institucions, els trens s¨®n puntuals, la gent t¨¦ bons abrics, i es dediquen a inventar m¨¨todes i m¨¤quines.