Per qu¨¨ no rebem TV3 al Pa¨ªs Valenci¨¤?

Despr¨¦s de 28 anys, el 17 de febrer de 2011, ara far¨¤ 4 anys, les emissions audiovisuals de la Corporaci¨® Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) van anar a negre a les comarques valencianes. Segons ens van explicar al seu moment, el Tribunal Superior de Just¨ªcia Valenci¨¤ (TSJV) havia autoritzat la Generalitat Valenciana a entrar a les instal¡¤lacions que Acci¨® Cultural del Pa¨ªs Valenci¨¤ (ACPV) t¨¦ a Xiva i precintar els repetidors que permetien rebre TV3 i els altres canals de la CCMA a la ciutat de Val¨¨ncia i rodalia. Mig pa¨ªs, des del punt de vista demogr¨¤fic. Davant les eventuals repres¨¤lies econ¨°miques, ACPV en va desconnectar els repetidors. Una derrota del valencianisme civil i un atac als drets democr¨¤tics m¨¦s elementals.

Les compet¨¨ncies sobre el cas, com era ben sabut, s¨®n de l¡¯estat i no de la Generalitat -de les generalitats. Precisament fent ¨²s d¡¯aquestes compet¨¨ncies, el 21 de gener de 2014 tamb¨¦ va emmudir Catalunya R¨¤dio al Pa¨ªs Valenci¨¤. Una altra amena?a de multa del govern espanyol contra ACPV en va precipitar l'apagada poques setmanes despr¨¦s que les Corts Valencianes suprimiren el servei p¨²blic de RTVV. Amb el final de Catalunya R¨¤dio desapareixia el darrer mitj¨¤ de comunicaci¨® en catal¨¤ d'¨¤mbit valenci¨¤.

El tema feia olor de socarrat des de feia d¨¨cades. La croada contra l¡¯esmentada xarxa de repetidors havia arrancat en ¨¨poca socialista amb el ministre Jos¨¦ Barrionuevo ¨Ctan partidari, l¡¯home, de la guerra bruta¨C i l'aplaudiment del president de la Generalitat Valenciana Joan Lerma i el director general de RTVV, Amadeu Fabregat. I va continuar ¨Cai!¨C amb els ministres d¡¯Ind¨²stria Jos¨¦ Montilla i Joan Clos. Durant els anys seg¨¹ents, el Partit Popular, com en tants altres aspectes, va perfeccionar les pol¨ªtiques vergonyoses d'un PSOE m¨¦s pendent de l'Espanya cerealista i subsidi¨¤ria que no de la dorsal mediterr¨¤nia que tant aporta a la caixa comuna.

Personalment, vaig sintonitzar TV3 el 1986 (!) autofinan?ant-me els corresponents artilugis individuals per rebre¡¯n el senyal. TV3 era una novetat socioling¨¹¨ªstica en un sistema comunicatiu valenci¨¤ de televisi¨® monoling¨¹e en castell¨¤. Poc despr¨¦s, les emissions de la CCMA van arribar a la meua comarca gr¨¤cies als repetidors que va instal¡¤lar ACPV, suposadament sufragats amb aportacions personals. Vaig participar activament en la col¡¤lecta d¡¯ACPV, cosa que em va fer escurar la butxaca per segona vegada, malgrat que el llavors director general de la CCMA m¡¯havia confessat personalment que els repetidors els havien pagat ells! Cosa, per cert, que vaig anotar al meu dietari fa m¨¦s de 20 anys i que vaig referir al meu llibre Espill d¡¯insol¨¨ncies. Anys despr¨¦s, amb motiu dels canvis tecnol¨°gics, vaig haver de c¨®rrer a comprar un descodificador digital perqu¨¨, amb l¡¯apagada anal¨°gica, el senyal de TV3 (tamb¨¦) migrava a TDT. Tres peatges a benefici de la quota de pantalla i les tarifes publicit¨¤ries de la CCMA en exercici del (meu) dret a decidir l¡¯alienaci¨® audiovisual en llengua pr¨°pia.

En paral¡¤lel, l¡¯octubre del 1989, van iniciar-se les emissions de RTVV que, per mitj¨¤ de la FORTA, compartia amb la CCMA els drets de la producci¨® aliena com ara les produccions cinematogr¨¤fiques adquirides conjuntament a les majors nordamericanes i tamb¨¦ l¡¯explotaci¨® comercial de les transmissions esportives d¡¯acord amb criteris territorials. En tots dos casos, drets audiovisuals molt cars que exigien estrat¨¨gies empresarials compartides entre els dos ens p¨²blics. Nom¨¦s hi havia dos camins: o la separaci¨® material de les respectives ¨¤rees d¡¯emissi¨® o la reciprocitat absoluta dels senyals. Qualsevol altra soluci¨® implicava disfuncions entre els costos dels drets i el rendiment comercial dels ratings corresponents. Les dues Generalitats es van inclinar sempre per la primera ¨Cdeclaracions de festa major a banda.

En aquest context, els governs valencians ¨Cdel PSOE o del PP¨C renunciaven de fet a l¡¯audi¨¨ncia secund¨¤ria S¨¦nia enll¨¤. I la CCMA, despr¨¦s de negociacions multilaterals, es comprometia a canviar el senyal de TV3 al C33 quan s¡¯emetien a la mateixa hora continguts compartits, com ara el futbol. Ben mirat, cap dels dos governs -a difer¨¨ncia dels pa?sos n¨°rdics (Dinamarca, Su¨¨cia, Noruega i Finl¨¤ndia, per mitj¨¤ del KreaNord) o de la col¡¤laboraci¨® formal entre B¨¨lgica i Holanda per mitj¨¤ del Tractat de la Llengua Neerlandesa- no concebien la comunitat ling¨¹¨ªstica compartida ¨Cl¡¯¨¤mbit territorial de la llengua catalana¨C com un mercat. La idea del territori ling¨¹¨ªstic compartit, l¡¯entenien ¨Ci l¡¯entenen!¨C nom¨¦s com un imaginari simb¨°lic m¨¦s a prop dels discursos renaixentistes que no de les necessitats comunicatives de pa?sos moderns, urbans i postindustrials com s¨®n el Pa¨ªs Valenci¨¤ i Catalunya. Potser per aix¨° mateix, els governs catalans ¨Cde CiU i dels tripartits¨C van deixar sempre a les mans d¡¯ACPV ¨Cuna entitat privada!¨C la pol¨ªtica audiovisual (i cultural, en general) del govern de Catalunya! Un desprosp¨°sit des del punt de vista de la pol¨ªtica institucional i tamb¨¦ de la dinamitzaci¨® econ¨°mica que hauria representat la col¡¤laboraci¨® oficial en les respectives ind¨²stries culturals. Una pol¨ªtica cultural desprove?da, en definitiva, de la dimensi¨® econ¨°mica de la cultura. Una (in)decisi¨® que encara paguem en falta de maduraci¨® empresarial de les esmentades ind¨²stries culturals i tamb¨¦ de la imprescindible massa cr¨ªtica per al consum. El resultat de tot plegat, despr¨¦s de vora tres d¨¨cades, ¨¦s la falta de sinergies entre el sector p¨²blic, la tecnologia i la cultura, imprescindibles per a la creaci¨® d¡¯un mercat interior que dote de viabilitat la nostra cultura comuna en el m¨®n global. No ¨¦s d¡¯estranyar, dins d¡¯aquesta falta de trellat compartit entre les dues generalitats, que els nostres governs tinguen representacions oficials per mig m¨®n i no hagen obert unes simples oficines a Val¨¨ncia o Barcelona ni hagen aconseguit una carretera comuna que no siga ¨Ccom la televisi¨®¨C tamb¨¦ de peatge.

El novembre de 2013 el Tribunal Suprem va dictaminar, finalment, que la Generalitat Valenciana no tenia compet¨¨ncies (!) per a clausurar els repetidors d¡¯ACPV; ¨¦s a dir, que la seua propiet¨¤ria legal, ACPV, podia reobrir-los i, conseg¨¹entment, els valencians pod¨ªem tornar a veure els canals de la CCMA al Pa¨ªs Valenci¨¤! Insistisc: el novembre de 2013!

Dit aix¨°, la pregunta innocent ¨¦s molt senzilla de formular. Si no hi ha cap ordre de tancament de TV3 al Pa¨ªs Valenci¨¤, ?per qu¨¨ ACPV no en connecta els repetidors? Potser perqu¨¨ els seus dirigents han pensat que l¡¯estat actuar¨¤ llavors com va fer en altres ¨¨poques. Segurament tenen tota la ra¨®, no ho negar¨¦. Per¨°, arribats fins ac¨ª, despr¨¦s de 28 anys i amb el pa¨ªs m¨¦s enll¨¤ de la fallida, potser no conv¨¦ posar-se la bena abans de la ferida. Sobretot quan ACPV ha tornat a rebre bona cosa de fons recaptats per a sufragar unes multes que, d¡¯acord amb la sent¨¨ncia del Suprem, l¡¯estat ja li deu haver retornat! I si no ho ha fet, ho ha de fer! Finalment, i encara que es materialitzara una nova multa, ¨¦s f¨¤cil pensar que, entre que ACPV connecta els repetidors, el Ministeri corresponent l¡¯amena?a, obrin l'expedient sancionador, van al jutge i envien la gu¨¤rdia civil, han passat sis mesos d¡¯emissions de TV3. O dit d¡¯una altra manera, mentre tot aix¨° arriba, ens hem plantat en les eleccions auton¨°miques valencianes, catalanes i espanyoles!

Si l¡¯estat central arriba a temps per al tancament de les emissions pr¨¨viament reobertes, un altre tancament a la grega com el perpretat contra RTVV tornaria a pegar la volta al m¨®n i deslegitimaria m¨¦s encara els governs del Partit Popular tant a Val¨¨ncia com a Madrid. Especialment ara que la televisi¨® p¨²blica grega est¨¤ a punt de reiniciar-ne les emissions! Un punt fins i tot electoral(ista) al nostre favor. Finalment, i amb tot el meu respecte: em fa l¡¯efecte que no es pot aplaudir la desobedi¨¨ncia a la legalitat a Catalunya, com fan alguns dels m¨¤xims dirigents d¡¯ACPV ¨Ccom ara Eliseu Climent, que sol apuntar-se a totes les fotos de les mobilitzacions a Catalunya¨C, i ac¨ª, al Pa¨ªs Valenci¨¤, paralitzar tota iniciativa a causa d¡¯una hipot¨¨tica multa. Hipot¨¨tica! Insistisc, si preguntar no ¨¦s ofendre: quines s¨®n les raons per a no (re)connectar TV3 ja?