Parad¨ªs

Almenys de tant en tant, ens haur¨ªem d¡¯aturar una mica en el cam¨ª per aquesta selva selvaggia e aspra e forte que les informacions quotidianes ens imposen. Fer un par¨¨ntesi per a oblidar provisionalment l¡¯economia, la pol¨ªtica i altres asprors del m¨®n salvatge, fer un descans, tornar a les delicadeses de l¡¯¨¤nima, escoltar encara m¨¦s m¨²sica de Bach, imaginar que podem passar una horeta agradable al parad¨ªs, llegir algun cant del Paradiso de Dante. Tornar una estona a la Com¨¨dia, que ¨¦s, certament, un ¡±poema sacre¡±, tal com volia el seu autor, per¨° ¨¦s tamb¨¦ una narraci¨® espl¨¨ndida, un ¡°viatge¡± per a descobrir i ordenar el m¨®n i alhora la pr¨°pia vida: com l¡¯Odissea d¡¯Homer, com Don Quijote de Cervantes, com l¡¯Ulisses de Joyce. Sense perdre, per¨°, la sensaci¨® d¡¯estar llegint un ¡°Nov¨ªssim Testament¡±, tal com imaginava el seu autor amb plena i orgullosa consci¨¨ncia: una nova i definitiva versi¨® de la ¡°realitat total¡±, de la hist¨°ria humana i de l¡¯ordre del cosmos. I tot aix¨° amb el protagonisme, encara m¨¦s agosarat i m¨¦s radicalment po¨¨tic, de la figura incomparable de Beatriu, uni¨® de l¡¯amor i la salvaci¨®, de la bellesa i el coneixement, de la mort i la immortalitat. Beatriu, guia i protagonista en el viatge per les esferes del parad¨ªs, ¨¦s la veritat de Dante, i la seua diritta via, el seu saber hum¨¤ i la seua ci¨¨ncia divina: i una creaci¨® liter¨¤ria tan incre?ble no s¡¯era vista mai, i no se n¡¯ha tornat a veure. Sense Beatriu, l¡¯¨¤nsia pel coneixement, com en el darrer viatge d¡¯Ulisses del Cant XXVI de l¡¯Infern, nom¨¦s pot conduir a la cat¨¤strofe. La Com¨¨dia de Dante es diu aix¨ª, ¡°com¨¨dia¡±, precisament perqu¨¨ ¨¦s una llarga hist¨°ria que acaba b¨¦, amb un final feli?, i perqu¨¨ ens transmet una experi¨¨ncia que t¨¦ valor de veritat per a tots els homes. Perqu¨¨, llegint Dante, ens adonem fins a quin punt ¨¦s modern, i present en la literatura moderna. El seu viatge ¨¦s tamb¨¦ el viatge del Leopold Bloom de Joyce, els seus condemnats s¨®n tamb¨¦ els condemnats de Kafka, de Borges o de Sartre. Queda a part Beatriu, i queden els benaventurats: per¨° sembla que en aquest m¨®n nostre la felicitat, la salvaci¨®, el parad¨ªs i la humanitat perfecta, no s¨®n ja mat¨¨ria liter¨¤ria. Una ra¨® m¨¦s per a visitar i revisitar la Com¨¨dia: per a compartir l¡¯experi¨¨ncia que el m¨®n ¨¦s encara sencer, que podria no ser nom¨¦s infern o nom¨¦s purgatori.