L¡¯insultador

El personatge de Thomas Bernhard pensa i afirma que el seu pa¨ªs, la societat, l¡¯Estat, s¨®n una perfecta vergonya, espantosos i abjectes, i tanmateix ning¨² no ho considera aix¨ª, ning¨² no s¡¯hi rebel¡¤la. Perqu¨¨, aix¨° diu, l¡¯austr¨ªac ho ha acceptat sempre tot, f¨®ra el que f¨®ra i encara que f¨®ra la m¨¦s gran atrocitat i la m¨¦s gran abjecci¨® i encara que f¨®ra la m¨¦s monstruosa de les monstruositats, aix¨° deia. L¡¯austr¨ªac ¨¦s qualsevol cosa excepte revolucionari, perqu¨¨ en general no ¨¦s un fan¨¤tic de la veritat, l¡¯austr¨ªac viu ja des de fa segles amb la mentida i s¡¯hi ha acostumat, aix¨° deia, l¡¯austr¨ªac s¡¯ha aliat ja des de fa segles amb la mentida, amb qualsevol mentida, aix¨° deia, per¨° amb la mentida estatal de manera m¨¦s profunda i primordial. Els austr¨ªacs viuen de manera totalment natural la seua innoble i abjecta vida austr¨ªaca amb la mentida estatal, digu¨¦ ell, i aix¨° ¨¦s el que resulta repel¡¤lent en ells. Etc¨¨tera. I m¨¦s encara, del mateix color, i afegir¨¦: els austr¨ªacs nom¨¦s? I no acumular¨¦ textos, estalviar¨¦ al lector les llargues consideracions de Bernhard sobre l¡¯estupidesa dels vienesos mateixos, la perversitat de Viena, la brut¨ªcia de les cases de Viena i especialment dels seus lavabos p¨²blics i privats, i altres del¨ªcies de l¡¯alta literatura, siga dit sense ironia i amb el m¨¦s gran dels respectes. Els textos estan trets de la narraci¨®, no s¨¦ si verdaderament novel¡¤la, Mestres antics, crec que l¡¯¨²ltima que va escriure l¡¯autor. Podrien ser d¡¯algun altre dels seus llibres, on met¨°dicament esmicola el seu pa¨ªs i els seus conciutadans, ?ustria i els austr¨ªacs, sense pietat, sense un p¨¨l d¡¯humor. I dit aix¨°, dir¨¦ tamb¨¦ que em fa una gran enveja, no solament perqu¨¨ ¨¦s un grand¨ªssim escriptor, sin¨® pel coratge, just o injust, de provocar de manera tan dura la seua pr¨°pia gent. Com qui neteja una ferida amb un fregall d¡¯espart, amb alcohol rabi¨®s, amb vinagre i sal. Si jo f¨®ra Thomas Bernhard, que no ho s¨®c per¨° sovint m¡¯agradaria, podria escriure coses com les que he citat, i, com hi ha D¨¦u, que hi ha dies que de ganes no me¡¯n falten. Ganes d¡¯insultar dignament el meu pa¨ªs i la seua capital, no Viena sin¨® Val¨¨ncia, i d¡¯insultar l¡¯Estat, la gent passiva, els governs que ens governen, els pol¨ªtics indignes, l¡¯extensa colla dels periodistes infames, l¡¯aire que respirem i l¡¯aigua que bevem. I ganes d¡¯insultar-me a mi mateix perqu¨¨ no tinc el coratge d¡¯insultar els altres.