La inc¨°moda condici¨® humana

A l¡¯home se li fa molt dif¨ªcil acceptar la seua condici¨® biol¨°gica. ?s a dir, que ¨¦s una esp¨¨cie m¨¦s, en concret un llinatge de simis, i que els seus passos no estan dictats enlloc. Sorpr¨¦n que en l¡¯¨¨poca d¡¯Internet l¡¯integrisme religi¨®s siga tan present al m¨®n, i que fins i tot a Occident la religi¨® seguisca fent el seu paper anihilador, entrebancant constantment la recerca cient¨ªfica. Quatre segles despr¨¦s de Galileu, la ci¨¨ncia segueix batallant contra l¡¯obscuritat i el dogmatisme. Aquestes ratlles v¨¦nen a tomb per la publicaci¨® d¡¯Una herencia inc¨®moda. Genes, raza e historia humana, un llibre que ha causat una forta pol¨¨mica als Estats Units. El seu autor, Nicholas Wade, fou editor de Nature, una de les millors revistes cient¨ªfiques del m¨®n, i despr¨¦s periodista en Science i el New York Times. I en aquest llibre, Wade parla de la diversitat gen¨¨tica humana i, per sobre de tot, fa un important assaig d¡¯antropologia. Tan sols per aquest motiu paga la pena la seua lectura, per la visi¨® moderna de la humanitat, i per l¡¯actualitat de les fonts consultades. Per¨°, alhora, Wade ha anat m¨¦s enll¨¤ i ha desenvolupat dues tesis que han causat una forta commoci¨® entre els soci¨°legs i els intel¡¤lectuals nord-americans: que l¡¯esp¨¨cie humana segueix evolucionant i que existeixen les races. Entre els soci¨°legs predomina el consens que l¡¯evoluci¨® biol¨°gica es va detindre en sorgir la nostra esp¨¨cie i que, per tant, el seu comportament s¡¯ha d¡¯explicar exclusivament com a conseq¨¹¨¨ncia d¡¯un fet sociocultural. Tamb¨¦ hi ha consens a negar l¡¯exist¨¨ncia de les races humanes. Com escriu Wade: ¡°les principals associacions de cient¨ªfics socials afirmen que la ra?a ni tan sols existeix, almenys en el sentit biol¨°gic: ¡®La ra?a ¨¦s una invenci¨® humana recent¡¯, proclama l¡¯Associaci¨® Antropol¨°gica Americana, o ¡®La ra?a res t¨¦ a veure amb la biologia¡¯¡±. En canvi, Wade sost¨¦ que les races existeixen, i que aquestes tenen un genoma que les diferencia de manera bastant clara. I que l¡¯esp¨¨cie humana ha seguit evolucionant recentment, adaptant-se als nous ambients naturals, com ara els pobladors dels Andes o del Tibet s¡¯han adaptat a l¡¯escassesa d¡¯oxigen. Tamb¨¦ justifica la intel¡¤lig¨¨ncia dels jueus (i esmenta una nodrida llista de premis Nobel) com un resultat de la selecci¨® natural (a parer seu, s¡¯hauria seleccionat l¡¯habilitat per als nombres i el pensament abstracte). Tota aquesta argumentaci¨® ha estat titllada de racista i ha causat una gran pol¨¨mica, en especial entre els sectors progressistes dels Estats Units. No obstant aix¨°, els arguments i els articles cient¨ªfics que esmenta Wade s¨®n prou s¨°lids i les objeccions cient¨ªfiques (que n¡¯hi ha, vegeu l¡¯interessant article de Carles Lalueza http://metode.cat/Noticies/Un-debat-incomode) semblen menors. Al capdavall, la ci¨¨ncia no hauria d¡¯ocultar els seus resultats per una q¨¹esti¨® moral, pol¨ªtica o religiosa. Les troballes de la recerca ens poden resultar m¨¦s o menys agradables, poden interferir m¨¦s o menys amb les nostres creences, per¨° s¨®n les que s¨®n. Per aix¨°, crec que aquest llibre hauria de ser llegit pel m¨®n intel¡¤lectual per a encetar un debat constructiu, i afrontar sense por ni prejudicis la realitat de la condici¨® humana. Comptat i debatut, el nosce te ipsum mai no s¡¯ha practicat seriosament. Com deia Joan Fuster, ¡°l¡¯home, l¡¯¨ªndole humana de l¡¯home, se centra en all¨° que en ell no ¨¦s cos¡±. I potser per aix¨° l¡¯home segueix sent un gran desconegut de si mateix.