Narradores valencianes: el d¨¨ficit permanent

¡°El Pa¨ªs Valenci¨¤ no t¨¦ actualment una novel¡¤la pr¨°pia¡±. La sent¨¨ncia, lapid¨¤ria per¨° certa, la signava Joan Fuster. Era el 1972 i el guru de Sueca planyia amargament una realitat inc¨°moda. El desert de narrativa valenciana del segle XX no era total, per¨° quasi. Les temptatives d¡¯Ernest Mart¨ªnez Ferrando, Miquel Adlert, Beatriu Civera, Maria Ibars o Maria Beneyto havien sigut amables, per¨° insuficients. El d¨¨ficit era clamor¨®s. ¡°Ni en castell¨¤¡±, insistia Fuster. La novel¡¤la valenciana era una dimissi¨® reiterada.

Tot all¨° canvi¨¤. Arribaren els anys setanta, els Premis Octubre, la transici¨® i l¡¯Estatut i el valenci¨¤ a les escoles i algunes revistes o suplements com aquest que lligen vost¨¦s ara mateix i tot all¨° que ¨²ltimament sembla que va saltant pels aires. Els temps canviaren, doncs. A poc a poc deix¨¤rem enrere el desert, i m¨¦s tard tamb¨¦ la batalla narrativa entre experimentaci¨® i realisme. Finalment, ens endins¨¤rem confortablement en un circuit literari menys dram¨¤tic i m¨¦s escolar. Les novel¡¤les hist¨°riques acabaren calmant les aig¨¹es. Potser fins i tot massa. Un proc¨¦s d¡¯una certa normalitzaci¨® ¨Ccerta i prec¨¤ria, com el temps ha sancionat¨C que acab¨¤ regalant-nos una n¨°mina redu?da de novel¡¤listes d¡¯elit: Mira, Dom¨ªnguez, Baixauli, i fins i tot genu?nes vedets liter¨¤ries com Ferran Torrent. Contra pron¨°stic, el Pa¨ªs Valenci¨¤ havia contestat Fuster en poc m¨¦s d¡¯un parell de d¨¨cades.

Per¨°, i les dones? El cas de la ¡°narrativa femenina¡± valenciana era ¨C¨¦s¨C diferent. Tot i que encara hi ha detractors de l¡¯etiqueta, l¡¯especificaci¨® s¡¯imposa. La imposa el medi, de fet. Deia Christiane Rochefort que ¡°al cap i a la fi ens sentim diferents... no com a conseq¨¹¨¨ncia de la nostra anatomia-dest¨ª, sin¨® a conseq¨¹¨¨ncia de la nostra condici¨® sociohist¨°rica¡±. Tenia ra¨®. La narrativa catalana del segle XX ho demostra. Els personatges masculins i femenins creats per un home s¨®n d¡¯una certa manera i dibuixen un cert m¨®n, els creats per una dona s¨®n d¡¯una altra i dibuixen un altre m¨®n, amb unes sensibilitats, voluntats i implicacions diferents. Podem comprovar-ho, amb temps i ganes, a trav¨¦s de les p¨¤gines de V¨ªctor Catal¨¤ (Caterina Albert), Santiago Rusi?ol, Maria Aur¨¨lia Capmany o Lloren? Villalonga. La narrativa femenina, al capdavall, ¨¦s.

O no ¨¦s, com en el cas valenci¨¤. Almenys fins un cert punt. I ¨¦s que la narrativa femenina en valenci¨¤ s¡¯ha repartit fins ara entre oportunitats perdudes i confirmacions discretes. D¡¯excepcions, molt poques. Massa poques. Precisament enguany es compleixen quaranta anys d¡¯un d¡¯aquests oasis literaris: Mat¨¨ria de Bretanya, la primera ¡°novel¡¤la¡± de Carmelina S¨¢nchez Cutillas, que guany¨¤ el Premi Andr¨°mina de Narrativa en els Octubre del 1975. Les cometes s¨®n justificades, i ¨¦s que la primera obra de l¡¯autora, m¨¦s que una novel¡¤la, s¨®n unes mem¨°ries, uns retalls de nost¨¤lgies farcits de petites met¨¤fores i d¡¯una ingenu?tat que no ho ¨¦s, una evocaci¨® agredol?a d¡¯aquella Altea que ja no existia, un homenatge po¨¨tic al record com nom¨¦s hem vist en els versos de Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s. Una obra potent que, per cert, seria ¨²nica, perqu¨¨ no en f¨¦u m¨¦s.

En el fons, el drama de Mat¨¨ria de Bretanya ¨¦s aquest: despr¨¦s d¡¯una aparici¨® celebrada i d¡¯uns primers anys de reedicions i lectures, l¡¯obra caigu¨¦ en un cert oblit i l¡¯autora en un cert silenci. Ja no escrigu¨¦ m¨¦s. Potser comen?¨¤ massa tard, potser va dir el que havia de dir i prou... Hi ha moltes raons i ja les dirimiran els arque¨°legs del gremi. El cert ¨¦s que la possible gran narradora valenciana de la segona meitat del segle XX no ho fou.

Despr¨¦s han vingut moltes altres temptatives. D¨¦iem que la normalitat s¡¯impos¨¤, per¨° en el cas de la narrativa femenina el balan? encara ¨¦s decebedor. Hi ha novel¡¤listes, hi ha novel¡¤les esparses, per¨° el Pa¨ªs Valenci¨¤ no t¨¦ actualment novel¡¤la femenina pr¨°pia. Provocaci¨®? Despr¨¦s d¡¯aquella esperan?adora i notable J¨²lia, amb un personatge voluble i potent perdut en l¡¯Alcoi del XIX, la producci¨® industrial de narrativa que fa Isabel-Clara Sim¨® des de Barcelona s¡¯ha fet cada dia m¨¦s regular i m¨¦s llunyana. Altres novel¡¤listes han constru?t una carrera igualment sostinguda, s¨°lida i encomiable, amb premis i publicacions, per¨° sense focs artificials, com Esperan?a Camps, menorquina abra?ada per Val¨¨ncia.

Hi ha trets en l¡¯aire, a?llats i contundents, com Les ratlles de la vida, de Raquel Ricart, la bona novel¡¤la que guany¨¤ l¡¯Andr¨°mina el 2010, o Llanceu la creu, la primera obra de Carme Manuel. Hi ha indicis joves, com N¨²ria Cadenes, tamb¨¦ valenciana d¡¯adopci¨®, que ha treballat g¨¨neres diversos, entre aquests un interessant llibre de contes, AZ, o l¡¯¨²ltima a arribar, Anna Moner, amb dues novel¡¤les de pilot autom¨¤tic, Les mans de la deixebla i El retorn de l¡¯hongar¨¨s. N¡¯hi ha d¡¯altres. Quaranta anys despr¨¦s, per¨°, Mat¨¨ria de Bretanya continua sent la millor novel¡¤la en valenci¨¤ escrita per una dona al Pa¨ªs Valenci¨¤. I no ¨¦s una novel¡¤la. ?s un s¨ªmptoma. Aix¨ª estan les coses. El d¨¨ficit ¨¦s permanent i inc¨°mode, no cal dir-ho. Podem constatar-ho o b¨¦, m¨¦s tranquil¡¤lament, mirar cap a una altra banda i continuar celebrant as¨¨ptics jocs florals entre somriures. Vost¨¦s em perdonaran el dilema.